Un cop dur per als més vulnerables

Orba, també anomenat Parque Alcosa, és un barri a l’extraradi d’Alfafar que limita amb el municipi veí de Benetússer. Un veïnat històricament oblidat, castigat per l’atur i amb col·lectius que viuen al llindar de la pobresa amb problemes que hi van associats, de salut mental i addiccions. Són gairebé 7.000 veïns que es concentren en aquest espai encerclat per blocs de pisos, on molts habitatges ocupen les plantes baixes, amb barrots a les finestres, que van quedar negades per la dana. “Ens vam espantar quan vam veure a la televisió que es trencava el pont de Picanya i en pocs minuts molts veïns eren a fora el pati perquè entrava aigua per les escales”, explica la Cristina, que amb el seu marit va córrer per pujar als pisos més alts. Totes les plantes baixes s’han desallotjat i no saben quan hi podran tornar. “En tenim per temps perquè la humitat costarà que marxi”, diu després de netejar sense parar mentre avança els tràmits per demanar ajuts i mira de refer el dia a dia a casa d’un familiar. “Sort que ens han ajudat amics del meu fill perquè ja som grans i no tenim força per a tot”, explica abans de tornar cap a casa carregant el carret d’anar a comprar amb roba i menjar que li han donat.

A la parròquia de Santa Fe es reparteixen aliments per als veïns afectats i menjar calent per als voluntaris que continuen netejant de fang els carrers i les cases. Des de fa dies han notat una davallada de veïns que només s’acosten de tant en tant per demanar els productes que van més buscats: el cafè i el sabó per fer rentadores de la roba que no paren d’embrutar i que des de fa dies subministren en petites quantitats. A l’altre costat de la plaça hi ha el Mercadillo, on la gent del Colectivo també reparteix menjar. “Tenim una cua de 300 persones cada dia per menjar calent a la nit”, explica la coordinadora del Colectivo Parque Alcosa, Amàlia Esquedo, que des de fa anys treballen al barri amb dos centres de formació per a joves i d’atenció per a infants. “Les mancances en aquest barri són molt grans d’abans que arribés la dana i s’agreujaran molt més a partir d’ara”, lamenten fonts de l’entitat que ha reobert el local comercial del barri i l’edifici que fa tres anys va passar a mans municipals i que ara ocupen. “Es necessita espai per guardar pertinences dels veïns que s’han pogut salvar i per això també s’ha ocupat el supermercat”, explica el portaveu del Colectivo, Toni Valero, que assegura que els veïns estan acostumats a “fer pinya” i organitzar-se en aquest barri després de dècades de lluites per reivindicar millores per al barri. “Segons els convé, ens volen integrar, però si protestes gaire miren de desintegrar-nos”, explica el portaveu veïnal d’un entorn que mira d’aixecar el cap enmig de la marginalitat. “Hi ha persones migrades sense papers que ens venien i no en sabem res”, diu preocupat per un col·lectiu “invisible” que ha estat dels més afectats per la tragèdia, en comptar amb menys recursos. La situació tampoc és fàcil per a la gent gran indefensa davant “l’analfabetisme digital” de la població, un greuge que fa temps que batallen des de la coordinadora. “Ara només els faltava la gestió telemàtica per demanar els ajuts dels habitatges afectats”, apunta enmig de la urgència del barri que mira de buscar la normalitat dues setmanes després de la catàstrofe. Encara s’hi poden veure equips de les Brigades de Reforç en Incendis Forestals del Ministeri que treuen fang i aigua de les plantes baixes. L’escola d’Orba va quedar tan destrossada que el més probable és que hagi d’anar a terra tal com explica un veí que fa de voluntari en la coordinadora. “Trigarem anys a recuperar-nos d’aquest malson”, hi afegeix.

La Fàtima és un de les veïnes que treu les forces per anar a fer de voluntària amb altres companyes de la Casa Marroc de València, que han vingut a descarregar una furgoneta d’aliments. No s’ho ha pensat dos cops ara que s’ha quedat sense negoci després que l’aigua inundés la fruiteria que tenia a Benetússer. “M’he quedat sense res i, en comptes d’estar a casa, aquí segur que podem ajudar”, explica al costat de la seva filla que l’acompanya i altres mares que esperen davant del forn d’Orba, on des de la dana s’ha deixat de fer pa. Comerciants, com la fornera d’Orba, es resisteixen a abaixar la persiana i amb els locals buits treuen taules i cadires a fora per cuinar, donar menjar calent o convidar a un cafè. Trobar-se al carrer per tornar a fer barri.