política
Illa assumeix la derogació dels privilegis fiscals als promotors del Hard Rock
Ho vincula això sí a la llei d’acompanyament, mentre ERC presenta una proposició de llei per eliminar les bonificacions
El president confirma que no hi haurà rebaixes fiscals, però insta Junts a implicar-se en la negociació pressupostària
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assumit avui la derogació de la rebaixa fiscal aprovada ad hoc el 2014 per als promotors del Hard Rock, amb el suport aleshores de CiU i el PSC, ja que admet que el context actual és “diferent”. “Avui es donen les condicions per dir que no té raó de ser aquest benefici fiscal”, ha defensat durant la sessió de control al Parlament en resposta a l’exigència del líder d’ERC, Josep Maria Jové. Illa, així, ha refermat que complirà fil per randa la totalitat dels acords amb ERC i Comuns, entre els quals hi havia aquest o el mateix sistema de finançament singular que ha tornat a defensar, si bé ha vinculat l’eliminació de la normativa que va rebaixar al 10% la tributació dels beneficis del joc -fins llavors era d’entre el 20% i el 55%, en funció dels ingressos- a l’aprovació de la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2025. En canvi, ERC ho ha deslligat i ha anunciat el registre avui mateix d’una proposició de llei a fi que es tramiti en lectura única per revertir la rebaixa fiscal “en poques setmanes”. Els republicans proposen suprimir l’article 17 de la llei del 2014, però també altres apartats que hi anaven lligats, com una compensació per a la Generalitat o una clàusula que permetia als gestors del casino oferir crèdit als clients. “Deu anys després, avui tenim l’oportunitat de retirar la catifa vermella que la sociovergència va desplegar als casinos i de revertir una rebaixa fiscal que era i és immoral”, ha dit Jové, que també ha recordat a Illa que sense concreció dels acords d’investidura “no hi haurà converses per a res més”, en al·lusió velada als pressupostos.
En aquest sentit, precisament, el líder parlamentari de Junts, Albert Batet, ha dit que és “responsabilitat exclusiva” i una “demostració de la debilitat” d’Illa el fet ja acceptat que no hi haurà nous comptes aprovats l’1 de gener, ja que quan ell s’hi va comprometre “ja se sabia” que ERC no faria el seu congrés fins al 30 de novembre, fet que esgrimeix ara per justificar l’ajornament. “No busqui excuses ni centrifugui responsabilitats”, li ha etzibat Batet, que l’ha acusat de voler accedir al càrrec “a qualsevol preu”. “Si tan important creuen que és que hi hagi pressupostos, farien bé de col·laborar-hi”, l’ha convidat el president, que ha reiterat que respecta els processos interns d’altres formacions polítiques, i que prioritza “tenir uns bons pressupostos que tenir uns pressupostos ràpids que no siguin bons”. Batet, per cert, també ha acusat Illa de fer una “purga” d’independentistes entre els Mossos o els delegats a l’exterior. “No s’ho creu ni vostè, pregunti-li si no a Francesc Homs o Pere Macias”, li ha replicat, en al·lusió a dos dels càrrecs exconvergents que treballen per al govern.
La consellera d’Economia i Hisenda, Alícia Romero, ha assegurat després que el govern portarà els pressupostos al Parlament quan tingui garantits els suports necessaris, ja que ha admès que ara no haguessin prosperat. Segons ella, s’està avançant amb els Comuns, si bé amb ERC les negociacions van “més lentes”. A resposta al PP, que li ha retret que posi els interessos dels republicans per davant dels dels catalans, Romero també ha convidat els populars, amb qui es reunirà en els propers dies per presentar-los el projecte de pressupostos, a també “aportar en la construcció” dels nous comptes.
Precisament, divendres hi ha prevista també una reunió entre PSC i Junts per explorar la possibilitat d’establir una negociació per als comptes del 2025, tot i que Illa ja ha afirmat avui, en resposta a la CUP, que no pensa revisar cap impost a la baixa per facilitar “que la prosperitat que es genera arribi a tothom”, un fet que xoca amb la idea dels juntaires de rebaixar precisament alguns tributs. Illa, per cert, també ha dit que no veu “clara” la renda bàsica universal, que ja va tombar la passada legislatura quan manava ERC però per a la qual ara ha pactat amb els republicans. “Vaig subscriure un acord, mantindrem l’oficina, farem la prova pilot, veurem els resultats i jo, que no ho veig clar, els portaré per discutir-los aquí al Parlament”, s’ha compromès.
Pel seu cantó, la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, li ha reclamat que recuperi la llei d’urbanisme “més garantista” que hi havia abans que Junts i ERC el 2017 en suprimissin l’article 6, fet que segons ella va “relaxar exigències” per construir en zones inundables. “Ja hi estem treballant, hem fet un encàrrec per revisar les zones inundables i tota la normativa referent a la qüestió, i veurem si aquest article en forma part, el govern es posicionarà”, ha assegurat Illa, mentre ha insistit que creu que “convé revisar” els criteris d’inundabilitat. En aquest sentit, ha acceptat la petició dels comuns de convocar tots els grups parlamentaris per parlar-ne de manera constructiva i “actualitzar i posar al dia” la normativa i la tramitació. En la setmana que es compleixen cent dies de la seva investidura, el president ha insistit com a eixos del seu govern la “gestió dels serveis públics, la normalització institucional, social i política, i la implicació per tornar a tenir una veu potent a Espanya”.
