La manifestació del fang

La multitudinària manifestació d’ahir a la tarda davant l’ajuntament de València va posar de manifest la indignació del poble. Centenars de milers de persones es van reunir amb cartells, botes i fang per exigir la dimissió del president del País Valencià, Carlos Mazón, i del president de l’Estat espanyol, Pedro Sánchez.

A la concentració, també hi van assistir polítics catalans com la presidenta d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, i representats de Junts, ERC i la CUP.També entitats com ara l’ANC, que acompanyaven els seus homòlegs valencians al capdavant de la protesta. La manifestació, que havia de ser silenciosa, es va convertir en un sac de queixes, plors i crits d’indignació contra els que consideren responsables de la tragèdia.

La plaça de l’Ajuntament de València i els carrers paral·lels es van anar omplint durant la tarda. La convocatòria, organitzada per 40 entitats del País Valencià, estava prevista per a les sis de la tarda, però el centre valencià es va anar omplint des d’una hora abans, fins al punt que més de 130.000 persones, segons dades del govern espanyol, es van manifestar davant la seu.

La portaveu de les entitats organitzadores, Beatriu Cardona, va demanar la dimissió “dels màxims responsables d’una gestió tan nefasta i criminal, que ha costat la vida a centenars de persones”, va dir en una roda de premsa improvisada davant l’altar de flors espontani que els assistents havien preparat a la plaça. Per la seva banda, Sara Sánchez, veïna de Catarroja –una de les poblacions més afectades per la dana– explicava que el seu cunyat va morir a Xest, i que, després de 17 anys de parella amb la seva germana, ella queda sense ajuda perquè no estaven casats.

El seu cunyat, Cándido Molina, va trucar als serveis d’emergència, als bombers i a la policia local, però com que ningú responia va trucar a la seva dona per acomiadar-se. El cos de Molina el van trobar dos dies després de la riuada, el 31 d’octubre, i tot just abans-d’ahir la Guàrdia Civil va informar la família que l’havien trobat i identificat. Per això, la Sara demana responsabilitats polítiques “perquè això no es torni a produir, que es posin plans d’evacuació i plans de formació a tots els cossos de seguretat”, i hi va afegir: “Mazón ha de dimitir per la seva incapacitat; el president del govern espanyol no va agafar el timó podent fer-ho, i el rei és una figura simbòlica, no val per a res.”

D’altra banda, Zahia Guidoum, que es manifestava juntament amb Lluís Llach darrere d’una gran pancarta, deia que era allà perquè “el poble valencià ha viscut una catàstrofe amb unes morts completament evitables, amb moltíssimes persones desaparegudes per un delegat colonial espanyol incompetent i negligent”, deia mentre agafava el seu nen, que portava penjat al pit. “Ha fet que el nostre poble pateixi una catàstrofe sense precedents, i avui som aquí per dir que el president Mazón ens ha posat de cara a la mort i que el president espanyol ens ha abandonat”, hi afegia Guidoum, coordinadora de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.

Els manifestants, que havien tirat fang a la porta de l’ajuntament de València i hi havien penjat botes i samarretes brutes en senyal de protesta, es disposaven a caminar cap al carrer Sant Vicent per seguir el recorregut quan uns brètols d’extrema dreta van començar a llançar petards i a cremar el tèxtil que s’havia anat dipositant, cosa que va obligar a marxar de la zona amb pressa per seguretat.

Seguidament, el recorregut va continuar fins a la plaça Manises, davant del Palau de la Generalitat, on Mariló Gradolí, Maite Fontana i Sandra Cuevas van llegir un manifest. “El 29 d’octubre, als valencians i valencianes els va caure el cel a sobre; no va ser només pels 500 litres de pluja, sinó també perquè va començar el pitjor episodi de la història de les ignomínies polítiques i de les tragèdies humanes al País Valencià, amb centenars de víctimes i milers de persones afectades”, van proclamar.

També van enumerar la “cronologia contrastada” dels fets per denunciar que no es va avisar amb temps del perill i que no va ser fins a “les vuit de la tarda quan es va llançar l’alerta a la població, quan bona part del País Valencià ja estava inundat”.

Per tot això, van retreure a la Generalitat Valenciana “haver-se limitat a intentar tapar la negligència” i han atribuït la crisi a diverses causes, entre les quals han citat la “negació del canvi climàtic, l’especulació i la construcció desmesurada, la decisió de la Generalitat de no enfrontar-se a l’empresariat i el retard inexplicable de l’arribada de les intervencions”.

Tot això, provocat per una falta d’agilitat i coordinació entre les administracions autonòmiques i estatals, ja que fins al 31 d’octubre, dos dies després, la Generalitat Valenciana no va demanar ajuda. En aquest punt, també van criticar el govern espanyol, que “hauria d’haver pressionat de manera contundent, immediatament, el govern valencià per intervenir tots els efectius disponibles i ajudar la ciutadania a reconstruir les seves vides”.

Per tot plegat, els manifestants van exigir la dimissió del president valencià i l’inici d’un procediment judicial per esclarir responsabilitats; que es reconverteixin els pisos turístics de la zona i els habitatges de fons voltor i de la banca en llars per als afectats que han perdut la casa; que es reforci el transport públic perquè moltes persones han perdut el vehicle propi; que es prohibeixi construir en zones inundables; que es millori la inversió en sanitat, educació, serveis socials i infraestructures d’emergències; augmentar els impostos a les rendes altes, i que totes les persones amb rendes baixes tinguin accés a prestacions públiques de reconstrucció, independentment de la seva situació administrativa.