El motor cultural de Torelló

Nombroses activitats al llarg de l’any donen vida a aquest municipi d’aparença tranquil·la. Esdeveniments com ara el carnaval de Terra Endins o el Festival de Cinema de Muntanya, que és a les portes d’una nova edició, revolucionen i omplen de visitants els carrers i la sala del teatre municipal Cirviànum, tota una institució que, el 2025, celebrarà el centenari. Aquest dinamisme que generen les entitats i el teixit associatiu que participen activament en els esdeveniments culturals i esportius és “el gran patrimoni del poble”, tal com assenyala l’alcalde, Marçal Ortuño, (ERC). Entre els actes més concorreguts, al febrer, hi ha totes les expectatives posades en les carrosses i els actes del carnaval, en què s’apleguen uns 4.000 participants. Les competicions internacionals del Club de Tennis de Torelló també porten molts visitants al municipi.

Torelló ocupa el fons de la vall del Ges, un entorn natural on també hi ha Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló. Destaca el creixement espectacular que la població ha tingut els darrers anys, superant la xifra dels 15.000 habitants, que converteix el municipi en el tercer més poblat de la comarca d’Osona. El centre històric gira a l’entorn de la plaça Vella, amb les seves porxades i cases antigues, la plaça Nova i l’església de Sant Feliu. A l’entorn de l’ajuntament i la plaça Vella és on avancen les obres d’una de les inversions del mandat: la reforma de l’edifici del Club en un centre cultural. L’equipament mantindrà la biblioteca i aglutinarà les escoles d’arts plàstiques i de música, que tindran espais comuns.

Aquest és un dels projectes estrella, impulsat pel govern d’ERC quan va entrar a l’Ajuntament el 2019, governant amb minoria. L’edifici resoldrà, definitivament, la manca d’espai de l’escola municipal de música i es vol convertir en un punt de trobada i un espai de creació artística. L’Ajuntament destina a l’obra 4 milions d’euros, de què la meitat venen finançats per la Generalitat, però haurà de buscar els recursos, uns 1,5 milions, per equipar l’edifici. La previsió és inaugurar-lo aquest mandat. No és tan clar que l’altra gran reforma, la del Teatre Cirviànum, sigui tan fàcil d’enllestir, però l’Ajuntament preveu destinar-hi 1,7 milions d’euros quan trobi el finançament per reformar la teulada, el pati de butaques i fer nous els camerinos.

Una tercera actuació relacionada amb la cultura que ha impulsat el govern d’ERC és la compra de la nau de les carrosseries, que tard o d’hora es vol convertir en una escola on s’ensenyi l’ofici, per fer valdre la feina que porten les carrosses de carnaval, i que la seva construcció acabi generant professionals vinculats a la part artística i creativa.

ERC va tornar a ser la força més votada els darrers comicis i va millorar els resultats obtenint un vuitè regidor, però sense aconseguir una majoria absoluta. El govern es manté en minoria i busca acords puntuals amb els tres grups a l’oposició, la CUP, PSC i Junts, que tenen tres regidors cadascun. Per aprovar les ordenances fiscals, en el ple de novembre, han comptat amb l’abstenció de Junts, mentre que la CUP i el PSC hi han votat en contra.

Una de les actuacions pendents és la transformació urbanística del carrer Sant Miquel, una de les artèries principals i comercials, per on continuaran passant cotxes però que es vol pacificar amb més espai per als vianants. “No acabo de veure clar què volen fer”, lamenta la cap de l’oposició, Maria Àngels Casals (CUP), que critica les mancances que té el municipi, sobretot pel que fa a la manca d’habitatge i de recursos per a polítiques socials. La CUP també es va quedar sola defensat el model de recollida porta a porta i, des de fa uns mesos, els veïns llencen les escombraries en contenidors tancats. Un sistema que per uns ajudarà a assolir xifres de reciclatge excel·lents (per sobre del 85%), mentre que d’altres, com ara els cupaires, ho posen en dubte.

El govern municipal està en converses per resoldre d’una vegada l’ampliació del CAP. Les negociacions amb la Generalitat han de servir per millorar l’edifici i donar cobertura a les demandes d’un municipi que no para de guanyar població, però on també resideix gent gran. ERC tenia la promesa de fer una segona residència, però amb la crisi de la pandèmia treballa per dotar-se amb serveis més assistencials perquè la gent gran pugui envellir a casa seva el màxim de temps possible.

L’activitat econòmica de Torelló es concentra en el comerç, i té un sector industrial potent al voltant del sector metal·lúrgic que dona feina a bona part dels veïns. Des de principi del segle XX, s’hi van instal·lar empreses per fer l’estampació metàl·lica de taps per a cosmètics i de colònies que tenen els proveïdors en aquesta vall. Altres empreses històriques metal·lúrgiques, com ara la Vitri, van acabar tancant després de 150 anys d’activitat. El polígon de la Caseta enfila la recta final per ampliar els terrenys a futures empreses.

L’important patrimoni vinculat als assentaments de l’època de la industrialització del Ter, com és l’antiga fàbrica Can Vidal, especialitzada en la fabricació de complements de fusta per a la indústria tèxtil, donen cabuda al Museu de Torneria, que mostra els orígens d’aquesta activitat artesanal que va esdevenir un dels motors industrials de Torelló. Més de la meitat dels tallers de torneria de fusta que hi havia a la demarcació de Barcelona produïen en aquesta vall.

L’entorn natural i els boscos, en especial la fageda, són un dels atractius a la part nord de les serres de Bellmunt, Llancers i Cabrera. Tot aquest entorn muntanyenc és un marc paisatgístic de gran bellesa i biodiversitat que contrasten amb l’erosió de la Plana de Vic. Un dels entorns privilegiats per contemplar aquestes vistes és el santuari de Rocaprevera, amb les muntanyes del Collsacabra i els Pirineus al fons.