La UE entra en mode d’alerta pel relleu a la Casa Blanca

El que era un dels grans temors dins les institucions europees s’ha acabat produint. En un context geopolític marcat per la inestabilitat, la victòria de Donald Trump a les eleccions dels EUA afegeix llenya al foc i fa encendre totes les alarmes. La Unió Europea (UE) fa temps que és conscient de la situació i ha identificat l’autonomia estratègia com una de les seves grans prioritats, però el Vell Continent es troba a hores d’ara en un període de transició en què el manteniment de les aliances amb els seus socis estratègics continua sent fonamental. I els EUA, company fiable amb el demòcrata Joe Biden al capdavant, canvien completament.

Un dels fronts que més preocupa a la Unió Europea és el comercial, i més tenint en compte el pas del magnat nord-americà per la Casa Blanca. Durant l’anterior presidència de Trump, el dirigent va qualificar el club comunitari “d’enemic” i va acabar imposant forts aranzels a les importacions d’acer i alumini dels Vint-i-set.

Durant la campanya, el republicà ja va deixar caure la idea d’aplicar nous aranzels del 10% sobre la importació de qualsevol producte fabricat a l’estranger i de fins al 100% sobre tots els vehicles importats. L’escenari de guerra comercial preocupa tota la Unió i en particular la indústria automobilística alemanya, sent el país germànic la principal economia del continent.

En paral·lel, un increment dels aranzels a tot el món –amb un clar objectiu per part dels EUA de debilitar la posició de la Xina– afegiria pressió sobre el club comunitari de manera indirecta. Apujar els gravàmens provocaria que Pequín fixés la mirada en mercats on li és més fàcil donar sortida a la seva producció, en aquest cas Europa. L’arribada massiva de productes altament subsidiats comprometria encara més un mercat europeu que ja s’ha vist obligat a aplicar aranzels en productes com els cotxes elèctrics fabricats al gegant asiàtic.

En aquest sentit, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, ja va advertir a finals d’octubre que una fragmentació dels mercats globals podria arribar a produir pèrdues de fins a un 9% sobre el PIB mundial en el pitjor dels escenaris.

L’altre front que té més amoïnada la Unió Europea és la guerra d’Ucraïna, un conflicte que ha marcat l’agenda comunitària dels darrers dos anys i mig i que, des de la perspectiva dels Vint-i-set, és indispensable guanyar per no enviar senyals de debilitat al president rus, Vladímir Putin. Diversos cops Trump ha assegurat que posaria fi a la guerra “en 24 hores”, sense entrar en detalls. No obstant això, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha assegurat que l’estratègia del dirigent nord-americà es basa a retirar el suport a Kíiv perquè Ucraïna no pugui valdre’s per si mateixa.

Malgrat que just abans de les eleccions els socis del G7 –amb Biden encara ocupant la Casa Blanca– van assolir un acord per entregar un préstec per 45.000 milions d’euros a Ucraïna que es reemborsaria amb els beneficis generats pels actius russos congelats, les declaracions de Trump són poc encoratjadores. A tot això, el republicà també ha amenaçat de retirar els EUA de l’OTAN, el paraigua de seguretat per excel·lència d’Occident. Si bé els experts veuen complicat que aquesta acció es pugui fer efectiva, els avisos contribueixen encara més a la preocupació de la Unió, amb una indústria de defensa lluny de la nord-americana.

Però la cosa no s’acaba aquí. En el primer discurs després de conèixer la seva victòria, Trump va prometre “duresa” contra els immigrants, unes paraules que poden donar ales a l’extrema dreta europea en un escenari en què la Unió ha normalitzat discursos d’ultradreta i ha trencat tabús sobre aspectes com la posada en marxa de centres de deportació.

I en el pla polític, la Unió podria veure’s abocada a un canvi de lideratges, amb la primera ministra italiana ultraconservadora, Giorgia Meloni, com a gran beneficiada. Meloni no ha expressat obertament el seu suport a Trump i ha mantingut el discurs comunitari, però davant un eix francoalemany altament debilitat, la italiana pot erigir-se en pont entre la Unió i els EUA.