Societat

albal

Llençant vides a la brossa

“Gràcies per venir. Crec que no havia dit mai tants cops ‘gràcies’, per una banda, i insults, per l’altra”

Estan esgotats. Els veïns d’Albal fa sis dies que netegen i no veuen la fi. Fa dies que treuen fang de casa seva i llencen tot el que han recopilat durant la seva vida i ni tan sols paren a reflexionar-hi. “Vols dir que aquesta màquina d’escriure no es podrà netejar, és una relíquia”, deia un voluntari a un veí d’Alabal. “Ja no ve d’aquí,” era la seva resposta. Fa sis dies que netegen, només paren per menjar i no ho poden ni fer a casa. Alguns perquè tenen el menjador i la cuina impracticables i la resta perquè no tenen on anar a comprar el menjar. Han d’anar a l’ajuntament o a alguns comerços que s’han convertit en punts de subministrament i alguns voluntaris o veïns hi cuinen durant el dia. Tot i això, no tenen temps per lamentar-se, netegen, netegen i netegen, i donen gràcies a totes les mans que s’afegeixen a la causa.

Ahir al matí, des de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, la Generalitat valenciana va organitzar, com el cap de setmana però no dilluns, la sortida d’autobusos cap a pobles on es necessiten voluntaris.I així ho faran fins, com a mínim, divendres. A través d’un portal web reserves la teva plaça i així poden calcular la quantitat d’autobusos necessaris. Ahir en van sortir cinc, amb 25 persones per autobús aproximadament, prop de 125 voluntaris que partien a quarts de nou del matí i tornaven a les quatre de la tarda. “Moltes gràcies per venir, crec que en els meus cinquanta anys de vida no havia dit mai tants cops ‘gràcies’ per una banda, i insults, per l’altra, com en els darrers dies” és el primer que ens va dir una veïna d’Albal, on va anar el nostre autobús, Arribats a pràcticament les deu del matí, els voluntaris es van anar repartint segons anaven demanant els mateixos veïns. “Sisplau, ajudeu-me amb el meu pati interior, que està tot enfangat”, demanava una senyora gran. “Veniu a l’ajuntament a descarregar i a ordenar subministraments que ens porten”, demanaven unes veïnes. A l’escola i a l’IES Albal encara tenien un pam de fang al pati. Tres voluntàries de València van estar ajudant per acumular-lo a les bandes i després d’hores de feina els bombers de l’Infoca andalusa van acabar de retirar-ho i netejar-ho amb les mànegues a pressió. A l’altra banda del pati, voluntàries i locals netejaven tot el material que es podia conservar com pupitres i taules. “És el meu cinquè dia netejant a l’escola, per sort a casa tothom està bé i he vingut a ajudar perquè aquí és on porto el meu fill”, explicava una mare d’Albal.

La resta de l’equip del primer autobús ens vam quedar netejant el carrer. Un grup de deu voluntaris als quals anaven unint-se veïns d’Albal. Vam estar pràcticament tres hores per poder treure totes les coses de la gent, amuntegades als vorals, i anar-les posant en tractors i remolcs de només una cantonada. Apunts de batxillerat, DVD, mantes, peluixos, armaris... Hi havia de tot. Anàvem llançant tot el que aquella gent havia anat recopilant durant anys i anys, sense reflexionar-ho ni un segon. Ni a Albal ni a cap dels pobles afectats tenen temps per parar i pensar, estan esgotats, però els queda molta feina i remarquen tots la importància que arribin més mans i, sobretot, més maquinària. Als pobles afectats hi ha mil i una coses per fer, però cap està organitzada. Els voluntaris que arriben, molts són gent que s’acosten des de València i aprofiten els dies de vacances per ajudar. Però també n’hi ha d’arreu de l’Estat espanyol. En l’autobús en què vam anar a Albal hi havia persones vingudes de Madrid, Burgos, Sant Cugat i Bilbao. I no només voluntaris per fer de mà d’obra. També s’organitzen, com poden, grups de sanitaris: infermeres, metges, psicòlegs i psiquiatres. I es reparteixen entre els diversos grups. La Sandra, voluntària sanitària de Burgos, va venir a Albal. Va estar repartint des d’ibuprofèn fins a mascaretes i també va anar a fer cures a cases particulars. Per exemple, va estar desinfectant les ferides d’un nen amb TDAH que s’havia autolesionat.

Miris on miris hi ha feina a fer, quilòmetres i quilòmetres. Albal no és el poble on la riuada va ser més forta i, tot i això, molts veïns netegen des de dimecres i encara hi ha garatges amb tres dits de fang. No hi ha cap organització professional. A mesura que es troben veïns i voluntaris, van col·laborant. Sí que hi ha unitats, com, en el cas d’Albal, l’Infoca andalusa, però molts cops necessiten l’ajuda prèvia dels voluntaris per buidar els carrers i després ja poden netejar-ho amb les seves mànegues.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.