europa de l’est
Moldàvia dona l’esquena a Putin amb la reelecció de l’europeista Maia Sandu com a presidenta
L’actual dirigent s’imposa al candidat prorús a la segona volta de les eleccions presidencials gràcies al vot des de l’exterior
La presidenta de Moldàvia, la prooccidental Maia Sandu, ha estat reelegida per a un segon mandat en guanyar la segona volta de les eleccions presidencials celebrades diumenge en aquesta antiga república soviètica fronterera amb Ucraïna.
Amb el cent per cent del vot escrutat, Sandu suma el 55,33% de les paperetes, davant el 44,67% del seu adversari, el prorús exfiscal general Alexander Stoianoglo, el candidat preferit pel Kremlin.
Amb la victòria de Sandu i l’ajustat ‘sí’ en el referèndum de fa dues setmanes per blindar el procés d’adhesió a la Unió Europea a la Constitució del país, els moldaus donen un cop de porta a Moscou i aposten per continuar avançant en el camí cap a Brussel·les.
La presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula von der Leyen, s’ha afanyat aquest dilluns a felicitar Sandu per la seva victòria i es va mostrar disposada a ajudar el país en el seu camí cap a la integració cap a l’adhesió al club comunitari.
El resultat de la votació d’aquest diumenge era clau pel futur del país, perquè en aquest cas el càrrec del president comporta importants poders en àrees com la política exterior i la seguretat nacional. Té un mandat de quatre anys i una importància clau en el procés d’integració europea. Sandu va donar l’esquena a Moscou després de la invasió russa a gran escala d’Ucraïna i va encarrilar Moldàvia, un país agrícola d’uns tres milions d’habitants i un dels més pobres d’Europa, en el camí cap a Brussel·les.
La pugna electoral a Moldàvia cal emmarcar-la en el complex tauler postsoviètic i el resultat de la segona volta de les presidencials moldaves era molt esperat. La victòria de Sandu suposa un triomf molt important pel bloc europeu, després de la victòria prorussa de fa una setmana a Geòrgia.
Moldàvia, Geòrgia i Armènia, antigues repúbliques soviètiques del Caucas, ocupen una fràgil línia geoestratègica entre Rússia i la Unió Europea, un enfrontament entre totes dues parts que s’han intensificat d’ençà que el president rus, Vladímir Putin, va llançar la invasió a gran escala d’Ucraïna, el febrer del 2022. El 26 d’octubre passat, Geòrgia va celebrar unes eleccions parlamentàries macades per la tensió, en les quals el governant partit prorús Somni Georgià va guanyar amb el 54% dels suports.