Alerten de riscos per la falta de medicaments i vacunes antitetàniques

El fang, les deixalles i l’aigua empantanada i bruta són un risc per a la salut pública en les zones afectades pels aiguats. D’una banda, els problemes el fang i brutícia fan gairebé impossible la mobilitat, fet que dificulta l’obtenció de medicaments i tractaments, especialment per a pacients amb malalties cròniques. D’altra banda, es poden produir infeccions si no se segueixen les recomanacions pel que fa al consum d’aliments que puguin haver estat en contacte amb aigua de la inundació.

Segons informa ACN, els sanitaris voluntaris que hi ha a la zona procuren atendre aquestes mancances, mentre curen nombroses ferides provocades per les feines de retirada de deixalles. Els preocupa, però, la falta de vacunes antitetàniques. Al mateix temps, reben moltes consultes de veïns “col·lapsats” psicològicament “perquè no assumeixen la situació”. L’Estela Hidalgo viu a Torrent i es va oferir com a doctora als carrers de Picanya de seguida que van obrir les carreteres. Ella treballa a l’ambulatori d’aquest poble, i ara s’ha bolcat a fer de voluntària a tothora entre els veïns que ho necessitin. “Sobretot estem atenent ferits de talls i cops, mentre gestionem la medicació de pacients crònics”, relata a l’ACN sobre la tasca que està fent, junt amb la meitat de la plantilla que habitualment treballa al CAP de Picanya.

Aquesta metgessa recorda que al poble van estar tres dies sense aigua potable, fet que ha dificultat la higiene i ha pogut generar infeccions. A això s’hi suma que l’ambulatori va quedar arrasat per la torrentada, de manera que s’ha habilitat un espai provisional a la residència d’avis, però sense sales esterilitzades ni higiènicament preparades. Aquesta situació fa que no puguin disposar de vacunes antitetàniques per atendre la gent amb ferides compromeses, mentre també els amoïna l’atenció als pacients en tractament de quimioteràpia. Els sanitaris titllen la situació de “nefasta”.

Relata que els medicaments i material sanitari que tenen “és molt bàsic”, i apunta que procuren fer d’intermediaris amb les farmàcies de municipis veïns, ja que les que hi havia a Picanya van quedar destrossada per la dana. Si algú necessita una atenció mèdica especial, els deriven a l’hospital o a centres de salut d’altres pobles.

A banda del risc d’infeccions, una altra preocupació rau en l’atenció als pacients dependents, la possibilitat d’accidents cardiovasculars per l’estrés i les derivades de la falta de mobilitat, així com també les crisis hipertensives, segons destaca l’infermer Giuliano Castellano, de Jaén.

Ell no és el primer cop que actua com a voluntari per atendre les necessitats de grans catàstrofes, de manera que assegura que “sabia quin seria l’escenari”. Els carrers de Picanya li recorden a la devastació que hi va haver a l’Aquila, a Itàlia, amb el terratrèmol del 2009, “on tot va quedar en cendres i res més”. “Dona la mateixa sensació, empitjorada perquè aquí hi ha hagut inundacions, i el fang i els detrits comporten infeccions”, afegeix. També admet que ha quedat “molt impactat” en veure els efectes de la catàstrofe a pocs quilòmetres de casa.

A banda de l’atenció de caire estrictament sanitari, l’Estela i el Giuliano també reben aquests dies moltes consultes relacionades amb la gestió psicològica. “Fem una mica el que podem perquè no tenim psicòlegs i hi ha molta gent amb estrès post traumàtic, molt col·lapsada”, explica, ja que recorda que pràcticament totes les famílies del poble han quedat directa o indirectament afectades a nivell material, en el temps que continua la recerca de desapareguts i el recompte de víctimes mortals.

En Giuliano lamenta que “la gent demana ajuda molt agobiada” fruit “d’haver-ho perdut tot”. Si bé ells procuren facilitar-los una primera ajuda inicial, els pacients més necessitats de suport emocional són derivats a un telèfon d’atenció gestionat per psicòlegs voluntaris especialitzats.