L’intendent innocent

El Tribunal Suprem va ratificar, ja fa un dies, l’absolució de l’intendent dels Mossos Antoni Rodríguez per la demanda contra el dret a l’honor i vulneració de la presumpció d’innocència que li va presentar Jordi Magentí, l’únic sospitós del crim de Susqueda, que considerava que l’intendent s’havia extralimitat el dia de la detenció quan va dir que estava segur que n’era l’autor, i demanava que se l’indemnitzés amb 30.000 euros pels danys morals. El Tribunal Suprem, que imposa les costes al demandant, ha considerat, com ja ho havien fet el jutjat de primera instància número 5 de Girona i la secció segona de l’Audiència de Girona, que les declaracions que va fer l’intendent en roda de premsa davant de la comissaria de Santa Coloma de Farners no van ser una intromissió il·legítima al dret a la intimitat, que estava legitimat per l’interès públic de la informació i que no va vulnerar la presumpció d’innocència perquè va anar recalcant que el consideraven “presumpte” o perquè en cap moment l’intendent va pronunciar el nom del detingut pel doble crim, i que encara que moments abans TV3 ja havia tret el nom de Jordi Magentí, tampoc hi havia cap constància que fos Rodríguez qui l’havia filtrat.

“La conclusió de la sentència contra la qual es fa recurs que el demandat no va vulnerar el dret a l’honor del demandant és correcte, ja que Toni Rodríguez, com a responsable de la investigació policial, va presentar al detingut, sense identificar-lo com una persona respecte de la qual existia una sospita d’autoria dels fets que ell considerava ben fonamentada però subjecta al resultat d’una investigació que estava encara als seus inicis i que podia conduir o no a una declaració de culpabilitat”, exposa la sentència del Suprem, que recull algun paràgraf textual de les declaracions de Rodríguez. La detenció de Jordi Magentí, que els mossos feia dies que seguien i li escoltaven les converses, es va practicar el 26 de febrer del 2018, quan els Mossos van saber que tenia tot a punt per marxar cap a Colòmbia. De fet, en les seves declaracions Rodríguez ja admetia que en aquell moment no tenien les proves, només el convenciment. Textualment va dir: “Comentava que el procediment judicial contra aquesta persona acaba d’iniciar-se i hi haurà temps de sobra per practicar totes les proves i arribar, o no, a la seva culpabilitat. Però la detenció es practica amb el convenciment policial de l’autoria indubitada d’aquesta persona.” Això l’intendent ho va dir el 26 de febrer del 2018, quan ell era cap de la divisió d’investigació criminal (DIC). Magentí va ser empresonat al cap de dos dies, però 303 dies després, el dia dels Innocents del 2018, l’Audiència el va alliberar en considerar que no hi havia indicis sòlids (l’ADN no el vinculava) que desvirtuessin la seva presumpció d’innocència. Quan es va celebrar el judici contra l’intendent, el 23 de maig del 2023, Rodríguez, que en aquell moment, per trifulgues politicopolicials, havia estat rellevat de la cúpula d’investigació i relegat a l’ABP de Rubí, va considerar impertinent la pregunta de si llavors, transcorreguts quatre anys i tres mesos, hauria repetit que no tenia dubtes de l’autoria. L’intendent ha rebut la notificació de l’absolució del Suprem, quan el cos l’ha rehabilitat i retornat a la cúpula d’investigació, i quan han passat sis anys i vuit mesos de la detenció de Magentí sense que els investigadors hagin aportat al jutjat un total de 16 informes que haurien de contenir aquelles referides proves que havien de servir per “arribar, o no, a la culpabilitat” de l’home que van detenir amb el convenciment. Han anunciat que les aportaran quan hagin acabat uns informes de “contextualització”. Fa més de set anys del crim.