Junts deslliga del pressupost l’acord fiscal amb el PSOE per mantenir l’impost a la banca i eliminar l’energètic

Quan ja sonava la botzina al Congrés, el PSOE va arribar ahir a un acord amb Junts i el PNB que inclou un paquet fiscal que passa per mantenir l’impost a la banca durant tres anys i que elimina el gravamen extraordinari a les grans companyies energètiques. La nova fiscalitat arribarà a través d’esmenes a un projecte de llei que transposa la directiva europea sobre un impost mínim a les multinacionals i que, després d’estirar la seva tramitació en set ocasions, tenia una data límit final que vencia ahir. Tot i l’evident acostament al PSOE en matèria econòmica, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, deslliga l’acord fiscal i la negociació dels pressupostos estatals amb el govern de Pedro Sánchez. “Negociem carpeta a carpeta, peça a peça, i no es mesclen carpetes”, ha sentenciat Nogueras.

L’acord fiscal assolit entre el partit majoritari de la coalició de govern, el PSOE, i Junts té l’oposició del soci menor que seu al Consell de Ministres, Sumar, i també d’ERC i EH Bildu, la qual cosa posa sembra incertesa sobre la seva aprovació final. Entre les esmenes pactades s’inclouen alces fiscals que afecten el tabac, els hidrocarburs i les rendes de capital a l’IRPF.

Si fins ara la nicotina dels vapejadors es mantenia fora de l’impost especial, a partir d’ara es començarà a gravar i s’elevarà la fiscalitat de la resta del tabac. El dièsel serà ara equiparat en tributació a la gasolina i només el gasoil professional en restarà al marge.

Davant l’espasa de Dàmocles temporal d’haver de convertir en permanents els impostos a la banca i a les grans energètiques abans d’acabar l’any, al final La Moncloa acorda amb Junts i el PNB mantenir el primer en una versió més suavitzada i eliminar el segon. El nou tribut, amb vigència de tres anys a partir de l’1 de gener del 2024, operarà sobre el marge d’interessos i de comissions obtinguts per les entitats de crèdit autòctones i per les sucursals de crèdit de les entitats estrangeres i el seu tipus impositiu serà progressiu partint d’un mínim de l’1% fins a un màxim del 6%. Gràcies a la pressió que ha exercit Repsol –amb Josu Jon Imaz, president del PNB entre el 2004 i el 2008 com a relleu de Xabier Arzalluz i conseller delegat de la petroliera des del 2014– actuant com a ariet gràcies a la seva influència sobre el nacionalistes bascos de Sabin Etxea liderats ara per Andoni Ortuzar. “És una molt bona notícia treure l’impost sobre els beneficis caiguts del cel o aquesta taxa especial. Ara toca mirar endavant amb les inversions industrials que tenim planejades a Espanya i ens centrarem totalment en preparar aquestes inversions”, celebra Imaz. “Mana més Imaz que Pedro Sánchez”, lamenta la portaveu de Podem, Ione Belarra.