El Congrés enfila l’últim intent de derogar per fi la llei mordassa

La llei mordassa aprovada pel PP el 2015 inicia un nou compte enrere cap a la seva derogació que, per fi, sembla el definitiu al Congrés. La proposició de llei orgànica de protecció de les llibertats i seguretat ciutadana –impulsada per EH Bildu i el PSOE i alhora firmada per Sumar, ERC i el PNB– que reforma la llei mordassa serà admesa a tràmit gràcies també al vot a favor Junts i ho farà amb un redactat –obert a esmenes durant la nova tramitació– que contempla la retirada progressiva de les pilotes de goma del lot de material antidisturbis i la seva substitució per un material “menys lesiu” i que “no causi lesions irreparables” en un calendari que ha de fixar el govern de Pedro Sánchez, que rebaixa de greu a lleu la desobediència a la policia tot exigint que a partir d’ara sigui “manifesta, clara i objectivable”, i que acaba amb les sancions “injustificades o basades en interpretacions subjectives” dels agents. “Confiem que la tramitació sigui ràpida i la nova iniciativa s’aprovi abans de final d’any perquè una llei tan repressiva i arbitrària com la llei mordassa no compleixi deu anys en vigor”, ha avançat la portaveu d’EH Bildu al Congrés, Mertze Aizpurua.

Amb les associacions policials d’ultradreta Jupol i Jucil portant el seu clam fins a la porta del Congrés i més tard ocupant la tribuna de convidats a petició del PP i Vox, l’enèsim debat sobre la derogació de la llei mordassa ha exaltat els ànims de la cambra i més amb l’alt voltatge emocional de sentir-se observats in situ pels agents afectats per la norma. Després de recordar que al seu moment Gabriel Rufián (ERC) va retratar la llei com a “canallada” i “purga política feta llei”, el republicà Francesc-Marc Álvaro ha subratllat que gairebé es compleixen ja “deu anys de canallada i de purga” gràcies a una llei amb la qual el govern de Mariano Rajoy pretenia “reprimir” l’independentisme i el 15-M. “Ara que Ayuso considera que viu en un estat policial, aquí constatem que la llei mordassa és impròpia d’una democràcia. És un nyap jurídic i una aberració política. És una llei que ens acostava més a Turquia que a Suècia”, ha etzibat Álvaro (ERC). “El pas del temps crea injustícia i dolor i hem hagut de passar tres eleccions generales. Sort que era urgent, senyor Sánchez! Avui el PSOE ens dona la raó, una llàstima que no fos abans”, ha reblat Álvaro.

En nom de Junts, Josep Pagès ha advertit que el vot a favor dels de Míriam Nogueras en l’admissió a tràmit al Congrés no s’ha de donar per segur quan la llei afronti la seva aprovació definitiva. “No deroga els fonaments antidemocràtics d’una llei aprovada en l’any legislativament nefast que va ser el 2015, quan es va fer un cop a l’estat de dret”, ha denunciat Pagès. “La proposició de llei tal i com està actualment permet seguir disparant pilotes de goma a Catalunya quan està prohibit per una llei del Parlament”, ha alertat. Sense atendre les esmenes de Junts per corregir el que Pagès defineix com a “versió light” d’una llei que “no reformula la seguretat ciutadana i continua criminalitzant la protesta”, Pagès ha alertat la majoria de la investidura que no hi haurà un vot final a favor.

La més dura amb el govern de Sánchez ha estat la diputada de Podem Martina Velarde, que ha versionat una frase cèlebre de Josep Pla a la seva manera: “Nou anys amb la llei que Sánchez va prometre derogar ara fa sis anys. No hi ha res més semblant a un ministre d’Interior del PP que un ministre d’Interior del PSOE”, ha etzibat Velarde al PSOE, partit amb el qual Podem compartia Consell de Ministres fins al juliol del 2023. Des del PP, Miguel Tellado ha lamentat el poder de Junts, ERC i Bildu. “Amb Sánchez la llei la fa el delinqüent Com amb el procés i l’amnistia. Ara tenim la llei Otegi d’inseguretat ciutadana. Alguns s’estan preparant per perdre el govern i tornar als carrers”, sosté Tellado.

Qui més ha desestabilitzat Tellado, però, no ha estat el socialista David Serrada sinó Jon Iñarritu (EH Bildu), que li ha recriminat que no llegeixi les lleis de les quals parla, li ha recordat la seva joventut de proximitat a l’independentisme gallec i ha rematat la intervenció amb un desafiament públic: “El PP demana el vot a Junts, a ERC, a Bildu... Sí, sí! Vostès! A veure, a veure, llestos i llestes: qui s’aposta el que sigui que jo tinc [al mòbil] missatges de vostès demanant-nos el vot a les seves iniciatives? A veure! Que surti el primer! És més, d’algun dels que ara alça l mà!”, ha etzibat Iñarritu tot desfermant una gran rialla transversal entre tots els escons que no eren del PP.

Pel que fa a les devolucions de migrants a la frontera, el compromís del PSOE amb EH Bildu és que, després de l’entrada en vigor de la llei, s’abordi una modificació de la llei d’estrangeria per “avaluar les sol·licituds de protecció internacional prèviament al procés de possible expulsió”.

L’últim intent de derogació de la llei mordassa va fracassar el març del 2023 quan el PSOE i el PNB –que gestiona l’Ertzaintza des de la conselleria de l’Interior del govern basc– van imposar a l’independentisme català i basc mantenir les pilotes de goma com a material antidisturbis. A Catalunya, Esther Quintana i Roger Español han perdut un ull per aquests projectils, però a Euskadi el jove de 28 anys Íñigo Cabacas va morir per un impacte de pilota de goma disparada per l’Ertzaintza el 2012 a Bilbao. “La llei mordassa durarà el mateix que l’executiu de Rajoy. Quan arribem al govern serà derogada”, va prometre Sánchez el 30 de juny del 2015. “Avui fem el primer pas per començar la tramitació de la nova llei que posarà fi a la llei mordassa. Hem acordat abordar tots els articles pels quals anomenem mordassa a aquesta llei: faltes de respecte, desobediència, pilotes de goma i devolucions”, celebra la portaveu d’EH Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurua.