Rússia assaja el llançament de míssils intercontinentals

Rússia ha assajat aquest dimarts el llançament de míssils balístics intercontinentals i de creuer tant d’emplaçament terrestre com aeri i marítim, en el marc de l’exercici de les forces estratègiques de dissuasió nuclear.

El ministre de Defensa rus, Andrei Beloússov, ha informat el “camarada comandant suprem”, Vladímir Putin, sobre el compliment de les missions de llançament d’“un cop nuclear massiu (...) en resposta a un atac nuclear enemic”, segons un comunicat de Defensa.

Les forces estratègiques van llançar des del cosmòdrom de Plesetsk al polígon de Kura en la península de Kamtxatka, a l’Orient Llunyà rus, un míssil Yars, que va recórrer uns 6.000 quilòmetres. A més, míssils intercontinentals Bulava i Sineva van ser llançats des dels submarins atòmics Kniaz Oleg en la mar de Ojotsk i Novomoskovsk en la mar de Barentsz. Els bombarders estratègics TU-95MS també van llançar míssils de creuer, segons la mateixa font.

“Les missions previstes en el marc de les maniobres de les forces estratègiques de dissuasió es van complir íntegrament. Tots els míssils van aconseguir el seu objectiu”, ha dit.

Putin va ordenar aquest dimarts la celebració d’exercicis de les forces estratègiques de dissuasió nuclear amb la finalitat d’assajar el llançament de míssils balístics i de creuer.

“Entrenarem les accions dels comandaments per a controlar l’ús d’armes nuclears amb llançaments de míssils balístics i de creuer”, va dir Putin durant una declaració transmesa per la televisió russa.

El president rus va subratllar que, “tenint en compte l’increment de les tensions geopolítiques i l’aparició de noves amenaces i riscos externs, és important comptar amb forces estratègiques modernes que estiguin permanentment preparades per al seu ús en combat”.

Putin va destacar que la tríada nuclear –míssils intercontinentals, submarins atòmics i l’aviació estratègica– continua sent un “garant fiable de la sobirania i seguretat del nostre país, la qual cosa permet complir amb les tasques de dissuasió estratègica”.

Amb tot, el president rus va assegurar que, encara que Rússia es proposa enfortir les seves forces nuclears amb armament modern –actualment aquest indicador és del 94%–, no pensa veure’s involucrada en una “nova guerra armamentista” com li va passar a la Unió Soviètica.

A la fi de juliol passat Rússia ja va realitzar conjuntament amb Bielorússia maniobres nuclears tàctiques amb l’ús de míssils balístics Iskander-M.

Recentment, Putin va anunciar la modificació de l’actual doctrina nuclear després que Occident es plantegés permetre a Ucraïna utilitzar armament de llarg abast contra objectius en territori rus.

La nova doctrina contempla l’ús d’armes nuclears en cas d’un atac convencional que amenaci la sobirania de Rússia i Bielorússia.

En aquests moments estan estancades les negociacions entre Rússia i els EUA per a la signatura d’un nou START, que expira en 2026 i que és l’últim tractat de desarmament estratègic entre les dues superpotències.