Saltar i ballar en família i sense vergonya

Ara que s’han complert els 40 anys de la mort de Xesco Boix, El Pot Petit celebra el seu 15è aniversari, ja consolidat com el grup més important de la seva generació dins la dinàmica escena de la música familiar a Catalunya. En una època i un context ben diferent al de Boix, el grup altempordanès ha sabut crear un segell propi amb una proposta multimèdia, com toca en ple segle XXI, però que continua mantenint la seva essència en el directe i les bones cançons. Amb aquesta premissa inalterable, el grup liderat per Helena Bagué (Jana) i Siddartha Vargas (Pau) va estrenar diumenge al Teatre El Jardí de Figueres, on se senten “com a casa”, el disc Potes enlaire! i la gira El gran salt!, que els portarà per bona part dels Països Catalans. El gran salt! comença amb els sis instrumentistes de la Melmelada Band saltant i ballant alegrement al mig de l’escenari dissenyat per Pablo Paz: una passarel·la comunica els seus dos extrems entre palmeres estrellades, sempre amb el màgic Pot Petit en el centre de l’acció.

La cosa, evidentment, va de saltar i ballar, en família i sense vergonya. Quan en Pau i la Jana surten del Pot Petit, el públic els rep amb entusiasme. Comencen amb el seu himne etern, Canta amb el Pot Petit, i entren en matèria amb un dels temes nous, la rockera Els tres ossos. Rememorant la seva primera actuació, en un bateig, miren tan enrere que hi troben L’Aura, la dinosaure. Tot seguit, un dels seus clàssics, El jardí, es revitalitza amb una enèrgica batucada. El lleó vergonyós, que mai no falla, dóna pas a nous amics que van sortint del pot: La cacatua, amb ritmes llatins, i Sóc l’unicorn, un cant en defensa de la diferència. La trilogia pirata precedeix Vull fer l’elefant, que reivindica a ritme de country que no hi ha pressa per fer-se gran. L’estrella del pop anticipa un medley amb fragments d’una desena de cançons imprescindibles del seu repertori, amb galls, gallines, dracs, cucs, micos, girafes, coets i arcs de Sant Martí, per acabar la festa amunt de tot amb la pingüí DJ, que amb el seu funk fa ballar grans i petits de qualsevol espècie, sota una pluja de confeti.