Amèrica Llatina
Veneçuela es radicalitza
Maduro respon a les evidències de frau electoral eliminant la dissidència interna i externa
El règim bolivarià emprèn una purga de funcionaris estatals per garantir la fidelitat al chavisme
Augmenta la persecució a polítics opositors, sobretot els vinculats a María Corina Machado
El pròxim 10 de gener, Nicolás Maduro iniciarà amb una cerimònia a l’Assemblea Nacional de Veneçuela un nou mandat presidencial, fins al 2031. Haurà complert dotze anys en el poder, només dos menys que Hugo Chávez, a qui va succeir després de la seva mort, el 2013. L’assumpció de Maduro serà un tràmit burocràtic obligat després de les eleccions presidencials del 28 de juliol passat. I també l’evidència que el chavisme, una vegada més, s’haurà sortit amb la seva. Malgrat les múltiples proves de frau presentades per l’oposició i la condemna internacional al resultat oficial, que va donar a Maduro la reelecció. Alguna cosa o algú podrà impedir un nou mandat de Maduro? No ho sembla. El govern veneçolà ha iniciat un accelerat procés de radicalització a dues bandes: d’una banda, una purga interna que garanteixi la fidelitat dels dirigents; de l’altra, la persecució de l’oposició, amb centenars de detinguts i exilis forçats, com el d’Edmundo González Urrutia, el candidat presidencial que va plantar cara a Maduro en les generals.
El Consell Nacional Electoral (CNE) va anunciar la nit electoral que Maduro havia guanyat amb el 51,2% dels vots enfront del 44,2% obtingut per González Urrutia. Però l’oposició havia tingut la precaució de recol·lectar mitjançant testimonis còpies de les actes de votació del 83,5% de les taules. Amb aquesta informació, va denunciar immediatament que el resultat estava manipulat pel chavisme. La setmana passada, Gustavo Silva, portaveu de l’oposició veneçolana, va presentar davant l’Organització d’Estats Americans (OEA) documents que proven el triomf de González Urrutia “amb almenys 7,3 milions de vots”, equivalents al 67% del total. Maduro insisteix que això és fals, però al mateix temps es nega a mostrar les actes que confirmin el resultat del CNE, posat en dubte pel Centre Carter, que va oficiar d’observador, i una comissió de l’ONU present a Caracas per a les eleccions.
Mentre el chavisme s’abraça al triomf, ha iniciat una purga d’alts funcionaris. No es tracta de renovar la imatge perduda per manca de legitimitat, sinó de blindar l’administració del perill de les dissidències. Pel sedàs han passat figures fins fa poc considerades imprescindibles, com els directors del servei secret civil (Sebin) i el servei secret militar (DGCIM). També hi ha en el punt de mira el titular de la Fiscalia General, Tarek William Saab, un home que va saber ser de la màxima confiança d’Hugo Chávez. Maduro va sumar a finals d’agost a l’executiu un vell conegut, Diosdado Cabello, l’opció que va tenir Chávez el 2013 abans de decantar-se per l’actual president. Cabello sempre va tenir molt de poder en l’estructura oficial i és un dur entre els durs. Com a nou ministre d’Interior, té ara al seu càrrec totes les forces de seguretat del règim, entre els quals el Sebin, on ha posat un cosí al capdavant. “Veneçuela s’encamina pel rumb de la pau definitiva, una pau on el poble senti que als qui han actuat contra la Constitució se’ls aplicarà la justícia a temps, oportuna i justa”, va advertir Cabello quan va assumir el càrrec.
Figura ascendent
Una altra figura ascendent en el nou chavisme és Alez Saab, un empresari colombià elegit per al càrrec de ministre d’Indústria i Producció. Saab va ser detingut el 2020 per ordre dels Estats Units, que sempre va sospitar que és el testaferro de Maduro. L’empresari es va negar a negociar a Miami llibertat per informació, fins que finalment va ser alliberat en un intercanvi de presos amb Washington. Maduro va premiar aquesta lleialtat, que espera que es mantingui durant les seves noves obligacions al capdavant del ministeri. El predecessor de Saab, Pedro Tellechea, va ser empresonat, acusat de filtrar informació oficial a la CIA.
L’altre front repressiu apunta contra l’oposició. González Urrutia es va haver d’exiliar a Espanya a principis de setembre quan va rebre informació que la seva detenció era imminent. María Corina Machado, l’opositora millor valorada, viu oculta en algun lloc de Veneçuela, mentre el govern insisteix que ja s’ha exiliat. El govern acusa tots dos d’intent de rebel·lió per no reconèixer els resultats electorals del CNE, que donen la victòria a Maduro, i publicar a internet còpies de les actes electorals que proven el frau. Al carrer, mentrestant, les detencions es compten per centenars. Dimarts de la setmana passada, la missió internacional independent de l’ONU per a Veneçuela va assegurar en un informe que hi ha “motius raonables” per sostenir que Maduro i les seves forces de seguretat van cometre crims de lesa humanitat abans, durant i després de les eleccions. El text parla de detencions arbitràries, ús excessiu de la força per reprimir protestes i tractes cruels i degradants.
Maduro va anunciar dies enrere que el 2025 convocarà “una megaelecció” de diputats de l’Assemblea Nacional, governadors, alcaldes i consellers legislatius i municipals. Va deixar clar quina serà l’estratègia del govern d’ara endavant: “Els qui no reconeguin el poder electoral” no podran participar el 2025 en aquesta convocatòria. Per consumar el bloqueig democràtic, Maduro va ordenar a l’Assemblea una nova llei de partits polítics que prohibeixi que qualsevol persona considerada “feixista” pugui ser candidata. “Qui tingui orelles que escolti”, va afegir. I tothom sabia a qui es referia.