Economia

Fons Monetari Internacional

L’FMI augura “un futur difícil” de poc creixement, deute elevat i inestabilitat política

La directora general del Fons, Kristalina Georgieva, anima els governs a fer molt més per revertir aquestes perspectives

La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) Kristalina Georgieva, ha refredat aquest dijous l’optimisme generat per la millora d’alguns indicadors econòmics. En el seu discurs previ a les reunions anuals del Fons, que se celebraran la setmana que ve a Washington, Georgieva ha advertit que s’apropa un “futur difícil”, una època de baix creixement, deute elevat i inestabilitat política.

És per això que ha demanat als governs que facin molt més per revertir la situació. “Han de treballar per reduir el deute i reconstruir els amortidors per al pròxim xoc, que segurament arribarà, i potser abans que no esperem”, ha apuntat.

A la roda de premsa posterior, Georgieva ha avançat que l’actualització de les perspectives econòmiques que l’FMI publicarà dimarts que ve reflectirà que “la Xina es desaccelera, l’Índia i altres parts d’Àsia s’acceleren i a nosaltres [els Estats Units] ens va prou bé, mentre que Europa pot fer-ho millor”. Segons les últimes previsions publicades al juliol, l’economia global creixerà un 3,2% aquest any i un 3,3 el 2025, uns nivells pobres que es mantindran a mig termini. L’economista búlgara també ha destacat que “la gran onada d’inflació mundial retrocedeix” gràcies a unes mesures de política monetària que no han provocat ni una recessió global ni un gran augment de l’atur.

Perspectives difícils

Però “malgrat les bones notícies”, ha advertit hi ha tres raons per no celebrar “la victòria” la setmana que ve, entre les quals el “difícil” entorn geopolític. Georgieva ha expressat la seva preocupació pel “creixent conflicte a l’Orient Mitjà i el seu potencial per desestabilitzar les economies regionals i els mercats mundials de petroli i gas”. Segons ella, l’impacte humanitari d’aquest conflicte, sumat al de guerres com la d’Ucraïna i altres llocs, és “punyent”.

En aquest context de més guerres i inseguretat, no nomes poden augmentar les despeses en defensa sinó que els països apliquen polítiques comercials cada vegada més proteccionistes per preocupacions de seguretat nacional. “És com llançar aigua freda sobre una economia mundial que ja és tèbia”, ha il·lustrat.

Georgieva ha vaticinat que a mig termini el creixement serà “mediocre” i insuficient per eradicar la pobresa mundial, crear els llocs de feina necessari i generar els ingressos fiscals que els governs requereixen. A més, l’FMI preveu que el deute públic mundial superi els 100 bilions de dòlars a finals d’aquest any, una xifra que representa el 93% del producte interior brut (PIB) global i que s’apropi al 100% del PIB el 2030. Això suposa un increment del 10% respecte del 2019, abans de la pandèmia. Aquesta “combinació implacable de baix creixement i elevat deute” públic augura “un futur difícil” i “preocupant”. Un altre motiu d’inquietud és que “el nivell de preus més alts que es nota a la cartera ha arribat per quedar-se” encara que les taxes d’inflació caiguin. A la roda de premsa, la directora gerent de l’FMI ha explicat que espera que les autoritats que participin a les reunions de la setmana que ve s’espantin prou davant aquestes expectatives com per posar-se “a treballar a tota marxa”. Després de dibuixar aquests escenaris, Georgieva ha citat el seu homòleg del Banc Mundial, Ajai Banga, per recordar que “els pronòstics no són el destí” i indicar que està en mans dels governs fer molt més. “Hi ha molt que podem i hem de fer per augmentar el nostre potencial de creixement, reduir el deute i construir una economia mundial més resilient”, ha dit.

La directora de l’FMI ha animat els governs a prendre “decisions difícils” en àmbits com les reformes fiscals o del mercat, així com eliminar les barreres que impedeixen la mobilització del capital. També ha recomanat emprendre mesures per millorar la productivitat, reduir la burocràcia, aprofitar el potencial de la intel·ligència artificial o impulsar la inversió en educació, investigació i desenvolupament.

També els ha instat a mirar més a l’exterior i a cooperar amb els altres governs per millorar les perspectives col·lectives. Georgieva ha demanat no donar “per fetes les tensions globals” i optar per “treballar per rebaixar la temperatura geopolítica i abordar tasques que només es poden abordar plegats”. És per això que ha animat els dirigents mundials a acudir a la reunió de Washington amb al voluntat de deixar “al marge les seves diferències”. “La frase que utilitzaria és deixar a banda la guerra comercial, deixar a banda la guerra fria. I si hi ha una guerra calenta, deixar-la també a banda”, ha sentenciat.

Finalment, Georgieva ha cridat a seguir exemples reeixits com el de les reformes laborals i tributàries del Brasil, que han impulsat el creixement entre tres i cinc dècimes, o el “notable” cas de l’Índia, que avui “és un punt brillant a l’horitzó mundial” després de ser reduir la seva burocràcia i, de retruc, la corrupció.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.