estat espanyol
La causa contra el fiscal general de l’Estat, un nou maldecap per Sánchez
García Ortiz dona explicacions aquest dijous a la cúpula fiscal després de l’obertura d’una causa penal contra ell per part del Suprem
La inèdita decisió del Tribunal Suprem d’obrir una causa penal contra el fiscal general de l’Estat per un presumpte delicte de revelació de secrets obre un nou front als quals ha de fer front el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez, tocat ja per la trama de corrupció Koldo i la investigació a Begoña Gómez, esposa del cap de l’executiu espanyol, en un moment de debilitat parlamentària.
La premsa internacional s’ha fet ressò de la complicada situació en el qual es troba el govern espanyol. Si fa dues setmanes el prestigiós setmanari britànic d’informació econòmica i política The Economist acusava Sánchez d’aferrar-se al poder “a cosa de la democràcia espanyola”, dimarts l’agència de notícies nord-americana Bloomberg veia també el cap de l’executiu espanyol “contra les cordes”.
La decisió de la sala de l’alt tribunal espanyol presidida per Manuel Marchena forma part de la guerra oberta entra el Suprem i la fiscalia general de l’Estat després que García Ortiz hagués desautoritzat els fiscals de l’1-O i hagués imposat el criteri d’aplicar l’amnistia. Tot i l’obertura d’una causa penal contra ell, García Ortiz no pensa deixa el càrrec. El govern espanyol li dona suport, però el situa en una compromesa situació. El fiscal general reunirà aquest dijous a la seva Junta de Fiscals de Sala i del Consell Fiscal per explicar-los els motius pels quals no renunciarà i escoltar els seus posicionaments. Algunes associacions fiscals han reclamat ja la seva renúncia.
L’obertura d’una causa contra García Ortiz, que el converteix en el primer fiscal general de l’Estat investigat, deriva d’una querella presentada per Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per revelacions de secrets en el marc del cas en el qual se l’investiga per doble frau fiscal.
El 23 de gener passat, la Fiscalia de Madrid va obrir diligències per investigar una denúncia de l’Agència Tributària que apuntava a un presumpte frau fiscal i falsedat documental de González Amador i altres empresaris.
Deu dies més tard, l’advocat de la parella de Díaz Ayuso va oferir, mitjançant un correu electrònic enviat per la seva defensa a la secció de Delictes Econòmics de la Fiscalia, un pacte amb el fiscal pel qual reconeixia els delictes a canvi d’una eventual rebaixa en la petició de la condemna i evitar la presó, fet habitual en aquest tipus de causes.
En aquest correu, l’advocat de l’empresari “accepta íntegrament” la comissió de dos delictes relatius als exercicis fiscals de 2020 i 2021, i proposava acceptar vuit mesos de presó i pagar uns 525.000 euros per evitar anar a judici. Després d’un encreuament de correus entre el fiscal i l’advocat, el primer va presentar una denúncia davant els jutjats contra González Amador i quatre empresaris més el 13 de febrer.
Des del 12 de febrer, segons feia constar la fiscalia en el seu informe oposant-se a l’obertura d’una causa contra García Ortiz, diversos mitjans de comunicació es van anar fent ressò de la investigació per presumpte frau fiscal a González Amador.
Alguna de les informacions va apuntar que la fiscalia havia estat qui havia proposat a l’empresari un pacte de conformitat. El 14 de març, la Fiscalia de Madrid va difondre als mitjans una nota de premsa amb “aclariments” sobre el cas “davant les informacions publicades en diversos mitjans” en la qual, després de relatar la cronologia dels fets, indicava que “ l’únic pacte de conformitat, amb reconeixement de fets delictius i acceptació d’una sanció penal, que ha existit fins a la data és el proposat pel lletrat” de González Amador.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid començ a investigar
La difusió d’aquesta nota de premsa amb “amb aclariments” per part de la fiscalia va provocar que la parella de Díaz Ayuso i el Col·legi de l’Advocacia de Madrid denunciessin a la fiscal provincial i al fiscal del cas davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que va acabar obrint una causa.
Després de mesos d’explicacions i de citar a declarar els afectats, entre ells diversos fiscals, Álvaro García Ortiz va assumir en un escrit la responsabilitat “última” d’aquella nota de premsa.
Aquella nota de premsa, va dir el fiscal general, no s’hauria publicat sense la seva prèvia autorització i instruccions “expresses i directes”, i la seva finalitat era “desmuntar les falsedats i donar empara a un company i extraordinari fiscal” i complir amb l’obligació del ministeri públic d’oferir informació veraç a la ciutadania. Aquest moviment del fiscal general va permetre al jutge del cas sobre la nota de premsa elevar-lo al Tribunal Suprem, per la seva condició d’aforat.
Primera causa penal a un fiscal general
Després d’analitzar l’exposició raonada del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, el Suprem ha acordat obrir una investigació penal a García Ortiz en una interlocutòria en la qual aclareix que, “aparentment, no hi ha informació indegudament revelada” en la nota, com sempre ha defensat la fiscalia. El Suprem, però sí que considera que s’ha d’investigar la filtració a la premsa dels correus creuats entre el fiscal i la parella de Díaz Ayuso.