Política

Geòrgia i la transició autoritària

L’estat caucàsic celebra unes eleccions crucials el 26-O

Al cor de les tensions internes, hi ha el rumb geopolític del país: cap a la UE o cap a Rússia

Al cor de les tensions entre el govern i l’oposició hi ha el rumb geopolític del país: cap a la Unió Europea o Rússia

La llei d’agents estrangers vulnera les llibertats civils i compromet l’accés a la Unió Europea
L’oligarca Ivanishvili té un gran control sobre el govern, la judicatura, els serveis de seguretat i també l’economia

Geòrgia viu la crisi política més profunda en dècades. Situat al cor de l’estratègica regió del Caucas, aquest país de menys de quatre milions d’habitants fa mesos que està sumit en un dels períodes d’inestabilitat més greus des de la seva independència l’any 1991. Al poder des del 2012, el govern del partit Somni Georgià mostra símptomes d’esgotament en termes de popularitat i de legitimitat i protagonitza un deteriorament de la qualitat democràtica que recorda la que va caracteritzar els finals dels períodes al poder d’Eduard Shevardnadze (president georgià entre el 1995 i el 2003) i posteriorment Mikheil Saakashvili (president entre el 2004 i el 2012).

Les eleccions parlamentàries previstes pel 26 d’octubre tindran lloc pocs mesos després de l’onada de protestes més massives que el país caucàsic ha viscut en tres dècades. El desencadenant va ser la tramitació i aprovació al maig de la coneguda com a llei d’agents estrangers, que imposa càrregues burocràtiques i financeres contra tota entitat que rebi més d’un 20% de finançament de l’exterior.

Les mesures afectaran l’activitat de milers d’organitzacions prodrets humans i anticorrupció, però també ecologistes, i d’associacions en l’àmbit comunicatiu, cultural o de les arts, que ara han de fer front a inspeccions intrusives i a la revelació de dades personals, i a multes elevades en cas de no complir amb els nous requeriments imposats.

La llei s’emmiralla en la legislació aprovada a la Federació Russa l’any 2012, que va comportar el tancament de diverses entitats de sectors com la defensa del medi ambient, o dels drets de les minories i dels pobles indígenes. Pocs dies abans de la seva aprovació, la Comissió de Venècia del Consell d’Europa va emetre una opinió en què afirmava que la llei georgiana vulnerava del dret a la llibertat d’expressió, d’associació, i el dret a la privacitat.       

Amb l’aprovació de la llei d’agents estrangers, les autoritats pretenen restringir i reduir la capacitat d’actuació d’una societat civil activa i que sovint ha estat molt crítica amb les polítiques dels últims anys del govern, que des de febrer de 2024 dirigeix el primer ministre Irakli Kobakhidze. La persona que ha mogut els fils de Somni Georgià i dels successius gabinets durant més d’una dècada és, però, una altra. Es tracta del totpoderós oligarca Bidzina Ivanishvili, posseïdor d’una fortuna valorada en cinc mil milions de dòlars, l’equivalent a més d’un 20% del PIB georgià. Una riquesa que prové dels negocis que va fer a Rússia durant el període de privatitzacions massives dels anys noranta .

L’any 2012, abans de presentar-se a les eleccions i resultar escollit primer ministre, càrrec que va ostentar durant un any, Ivanishvili va anunciar que es disposava a vendre tots els seus actius a Rússia. Els seus vincles polítics amb les estructures de poder russes continuen, però, aixecant sospites.

El control que Ivanishvili exerceix sobre els òrgans de poder és considerable, incloent-hi no només el partit governant, sinó també les institucions clau de l’estat (especialment el poder judicial i els serveis de seguretat) i diversos sectors econòmics.

Tots els membres del govern i els alts funcionaris depenen d’ell, inclòs el primer ministre Kobakhidze. Després de més d’una dècada a l’ombra, a principis de 2024 Ivanishvili va anunciar el retorn a l’arena política pública com a president honorífic del partit Somni Georgià. L’aprovació de la llei d’agents estrangers a la primavera va coincidir amb l’aprovació d’una reforma fiscal que va convertir Geòrgia en un paradís fiscal temporalment, i que permet a Ivanishvili repatriar una part important dels seus actius actualment en bancs occidentals sense haver de pagar impostos, a fi de blindar-los de les possibles sancions pels seus lligams amb Rússia.

Al cor de les actuals tensions, es troba la qüestió de l’orientació geopolítica del país. Després del seu restabliment com a estat sobirà l’any 1991, els successius governs georgians han apostat per una creixent integració en institucions intergovernamentals occidentals, especialment la UE. Sobre el paper, aquest ha estat també l’objectiu dels gabinets de Somni Georgià: a finals de 2023 la UE va concedir a Geòrgia l’estatus de candidat a l’adhesió.

Allunyament de l’horitzó europeu

A la pràctica, però, durant els darrers anys el mateix govern ha anat posant impediments a aquesta integració de manera cada cop més freqüent mitjançant un increment de les pràctiques repressives i de reformes legislatives que amenacen la separació de poders, dificultant així el compliment amb els criteris d’accés que fixa la Unió.

El mateix manteniment del monopoli de poder econòmic i polític d’Ivaníxvili és, de fet, incompatible amb la integració a la UE. En aquest sentit, la llei d’agents estrangers marca un abans i un després, i pot suposar un cop definitiu a les aspiracions d’integració a canvi que Somni Georgià es mantingui al poder.

Tenint en compte que, segons tots els estudis, més d’un 70% de la població és favorable a la integració , seria un suïcidi polític per a cap partit amb aspiracions de govern renunciar-hi formalment. Tot i mantenir una retòrica europeista, però, a la pràctica el gir autoritari implica un allunyament. D’ençà de l’inici de l’agressió russa a gran escala contra Ucraïna el febrer del 2022, el govern ha portat a terme una sèrie de moviments destinats a distanciar el país d’Occident, entre els quals hi ha la persecució de gran part de l’oposició política.

A mitjan agost, el partit Somni Georgià va publicar un manifest en què demanava una majoria constitucional en les eleccions del 26-O que els permeti il·legalitzar el Moviment Nacional Unit, principal partit de l’oposició, així com “els seus partits satèl·lit o successors”.

L’enduriment de la repressió també afecta la societat civil. D’ençà de l’aprovació de la llei d’agents estrangers, s’han intensificat les pràctiques abusives i la persecució de la dissidència. Des del mes d’abril, s’han reportat múltiples casos d’agressions, trucades amenaçadores, i la vandalització de les seus d’entitats i de les portes de les cases de domicilis d’activistes. Uns atacs que s’han portat a terme amb tota impunitat, i en alguns casos encoratjats per membres del govern, que han titllat l’oposició d’“enemics del poble”, tal com va denunciar al setembre el relator de drets humans de les Nacions Unides. Un dels casos més greus es va produir l’11 de juny, quan l’activista Zuka Berdzenishvili va ser brutalment agredit i va haver de ser hospitalitzat.

Des d’un punt de vista ideològic, i seguint també el camí que marca Rússia, el projecte d’Ivanishvili defensa un tancament neoconservador i una reivindicació del rol de l’Església ortodoxa georgiana com a far moral del país. En el seu manifest de l’agost, Somni Georgià va plantejar les eleccions del 26 d’octubre com “un referèndum públic entre la degradació moral i els valors tradicionals”. El 17 de setembre la seva majoria parlamentària va aprovar una legislació que prohibeix el matrimoni entre persones del mateix sexe, l’adopció per parelles del mateix sexe i el canvi de gènere als documents d’identitat, així com les representacions de persones LGBTQ+ als mitjans de comunicació, entre altres mesures. Només un dia després va ser assassinada al seu pis de Tbilisi Kesaria Abramidze , l’actriu, model i activista transgènere més coneguda del país.

El conflicte també es dona amb la presidenta del país, Salome Zourabichvili, independent i amb un poder executiu molt limitat. La majoria parlamentària va iniciar el 7 d’octubre un procés d’impeachment contra Zourabichvili per haver fet visites d’estat sense el vistiplau del govern, pel vet que aquest últim li imposa. A finals de maig, Zourabichvili va impulsar l’anomenada Carta Georgiana, un compromís signat per 19 partits de l’oposició en forma de mesures de mínims per revertir tota la legislació repressiva impulsada per l’actual govern, i refer la separació de poders i el rumb proeuropeu en política exterior en cas de poder formar majoria parlamentària després de les eleccions. 

El factor rus

L’ombra russa es projecta amb força sobre el petit país caucàsic. El principal motiu històric de disputa han estat els litigis territorials d’Abkhàzia i Ossètia del Sud i la possible entrada de Geòrgia a l’OTAN. Tbilisi va trencar les relacions amb Moscou després de la guerra de l’agost del 2008 i del reconeixement rus de la independència d’aquests territoris. Des de la seva irrupció en política, la prioritat d’Ivanishvili ha estat assegurar tàcitament a Moscou que tant l’entrada a l’OTAN com a la UE estaven descartades.

Des de l’inici de la guerra a gran escala a Ucraïna el 2022, el govern ha fet un tomb per acostar el país cap a l’esfera d’influència russa, amb l’evasió de les sancions occidentals contra Rússia, inclòs l’àmbit tecnològic militar , i una intensificació de les relacions comercials.

Somni Georgià ha arribat al punt d’explotar electoralment la por d’un hipotètic nou conflicte militar amb Rússia per justificar el seu acostament a Moscou, establint paral·lelismes amb la situació que pateix Ucraïna i produint cartells i espots electorals on es recorre a imatges de destrucció provocada per bombardejos russos. Tot plegat busca també reforçar la idea d’una ambigüitat estratègica de caràcter multivectorial en política exterior, caracteritzada per una tendència cada cop més autoritària, seguint el model de la veïna Azerbaidjan, o el de països com Hongria, Sèrbia o Turquia. Un model que guanya atractiu i que es podria veure reforçat en cas que Rússia aconseguís imposar la seva voluntat a Ucraïna per la via militar, així com d’una victòria de Trump en les eleccions presidencials nord-americanes del 5 de novembre.

Les enquestes independents atorguen a Somni Georgià una estimació de vot del 33%, mentre que les de mitjans progovernamentals la situen en un 59%. Un escenari de possible frau electoral plana en l’ambient, així com el possible esclat de protestes i conflictivitat civil en cas de sospita de frau.

El Ministeri de l’Interior va anunciar el 30 de setembre la creació de “ grups territorials ”, per “detectar i prevenir alteracions” durant la campanya i el dia de les eleccions.

Pel seu cantó, la presidenta Zourabichvili va anunciar el 8 d’octubre l’establiment d’un centre de monitoratge electoral al palau presidencial, reiterant la idea que les eleccions del 26-O són les més crucials de la història georgiana. Els resultats que en surtin i els fets que es puguin produir determinaran si la transició autoritària es consolida o si, per contra, es pot començar a revertir.

‘La vuitena vida (per a la Brilka)’
Autora: Nino Haratischwili
Editorial: Navona
Pàgines: 1.166
Obra fascinant de la novel·lista i dramaturga Nino Haratischwili (Tbilisi, 1983), que abasta sis generacions d’una família georgiana. La història arrenca el 1900 amb el naixement de la Stasia, la filla d’un fabricant de xocolata molt ben considerat.
‘Georgia Diary’
Autor: Thomas Goltz
Editorial: Routledge
Pàgines: 309
En un relat en primera persona, el periodista i acadèmic nord-americà Thomas Goltz explica les lluites que va haver d’afrontar Geòrgia després de la independència de l’URSS (1991), incloent-hi el conflicte d’Abkhàzia, la guerra a la veïna Txetxènia, la corrupció, el crim i les tensions polítiques.
‘La corte del zar rojo’
Autor: Simon Sebag Montefiore
Editorial: Crítica
Pàgines: 928
Ióssif Vissariónovitx Djugaixvili, més conegut com a Ióssif Stalin (1878-1953), és probablement el georgià més conegut. Aquest llibre es presenta com la primera biografia del líder que va conduir l’URSS amb mà de ferro. Simon Sebag Montefiore la reconstrueix a partir d’una exhaustiva recerca als arxius del dictador.
1991
Geòrgia
es converteix en una república independent després de la implosió de l’URSS, de la qual formava part des del 1921.
5.000
milions
de dòlars (l’equivalent al 20% del PIB georgià) posseeix l’oligarca Bídzina Ivaníxvili, que controla poders clau de l’estat.
70
per cent
de la població georgiana es partidària de l’adhesió a la Unió Europea, segons una majoria d’estudis d’opinió.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.