Estat francès
El govern de Barnier, hipotecat
El pressupost de l’any que ve arriba a l’Assemblea amb una retallada de 60.000 milions d’euros
La dreta i els macronistes presenten esmenes a les pujades d’impostos tot i ser a l’executiu
La ultradreta manté l’interrogant sobre si hi donarà suport i l’esquerra està en contra d’abaixar despesa
Les mesures han posat en alerta diversos sectors socials i han esquerdat el bloc del primer ministre
El pressupost francès del 2025 es comença a discutir en comissió de l’Assemblea demà i en el ple dilluns que ve, amb una retallada de 60.000 milions d’euros. Tota una sacsejada, que si el nou govern de Michel Barnier no vol qualificar d’austeritat perquè la despesa augmenta lleugerament a ritme constant, representa estrènyer-se el cinturó de tal manera que no és clar que s’acabin aprovant amb normalitat i no s’hagi de tornar a recórrer al decret llei. O que l’amenaça d’una moció de censura no acabi prosperant de veritat i l’opció de circumstàncies escollida pel president Emmanuel Macron de Barnier no passi l’hivern. Un reflex de la inestable situació del país després d’unes eleccions legislatives a l’estiu que no només no han resolt les coses sinó que les han empitjorat.
Els encarregats de dur a terme aquest pressupost tan enverinat, després que el dèficit de França es prevegi aquest 2024 disparat fins al 6,1%, són els dos joves ministres d’Economia, Antoine Armand (39 anys), i d’Hisenda, Laurent Saint-Martin (39 anys), substituts del totpoderós Bruno Le Maire, que havia ocupat aquestes dues funcions els últims set anys des de l’arribada al poder de Macron.
En una compareixença a la imponent seu del ministeri a Bercy, sobre el riu Sena, tots dos van desgranar dijous passat davant de gairebé 200 periodistes d’arreu del món i abans del Consell de Ministres del vespre els números d’aquests comptes per a l’any que ve, que ja han fet posar dempeus diferents sectors socials.
Tots dos, Armand i Saint-Laurent, són fidels macronistes després d’haver estat diputats, malgrat que ara la seva funció sigui practicar retallades i apujar impostos, a la inversa de la política expansiva que havia mantingut fins ara el seu president mentre abaixava la fiscalitat.
“L’economia francesa resisteix, però el nostre deute públic és colossal”, admetia el més jove i potser no tan enèrgic Armand. “No veure-ho, no dir-ho, no reconèixer-ho, seria cínic i fatal”, hi afegia tot recordant que el deute ha d’arribar a finals d’any als 3,3 bilions d’euros, és a dir, a prop de l’113%. A continuació, el més decidit Saint-Martin reincidia justificant les impopulars mesures. ”Si no fem res, el dèficit pujarà el 2025 al voltant del 7% i els nostres comptes se n’aniran en orris”, alertava aquest últim tot assegurant que aquest pressupost “no és pas una clatellada fiscal ni cap cura d’austeritat”.
En concret, dels 60.000 milions d’euros d’estalvi, 40.000 milions provindran de retallades en la despesa de l’Estat i 20.000 milions, de pujades d’impostos, segons el govern.
Percepcions divergents
L’Alt Consell de les Finances Públiques considera, per contra, que es tracta d’un 70% en pujada d’impostos i un 30% de retallada de despeses, perquè, en els seus càlculs, no només es posa en marxa una contribució especial a les multinacionals en els pròxims dos anys i als més rics en els pròxims tres, sinó que també durant tres anys se suspèn la baixada de les cotitzacions socials del valor afegit de les empreses, s’endureix la penalització als vehicles més contaminants i s’apuja la taxa dels bitllets d’avió. A més, es retira l’escut energètic a les llars que s’ha aplicat durant el període d’inflació.
D’altra banda, aquest consell de finances considera que és bastant aleatòria la disminució de despeses quan es confia que provindran de la Seguretat Social i les administracions locals. La seva conclusió és que tots aquests càlculs continuen sent “optimistes” i que la previsió no deixa de ser “fràgil” perquè el dèficit es redueixi el 2025 al 5% tal com es pretén. A tot això, s’hi ha d’afegir que s’ajorna la revaloració de les pensions del gener al juliol que ve.
Tota una sèrie de mesures que han posat en guàrdia no només l’oposició d’esquerres i la ultradreta de Marine Le Pen, que de moment aguanta el govern Barnier oposant-se fa dues setmanes a la moció de censura del Nou Front Popular, sinó que també esquerda el bloc ja en si mateix precari dels macronistes i la dreta d’on procedeix Barnier.
De les gairebé 2.000 esmenes al projecte de llei presentades, la meitat més o menys corresponen al mateix bloc governamental. La dreta dels Republicans, per exemple, està en contra de la pujada de la taxa de l’electricitat i dels vehicles més contaminants i vol alleugerir les herències. Els macronistes i partits afins censuren l’impost especial a les multinacionals i volen reduir a un any la contribució dels més rics. La ultradreta sobretot vol mantenir la protecció dels preus energètics. En canvi, la coalició d’esquerres es troba molt còmoda amb aquests nous impostos, encara que volen que siguin permanents i no temporals i en demanen més per no haver de recórrer a les retallades públiques.
El resultat és un Barnier que apareix més, en qüestió econòmica, com un tecnòcrata que no pas com un polític de dretes en aquesta cohabitació difícil de definir amb el president Macron. I tot i una forta vaga que ja s’anuncia en l’ensenyament per la retallada de 2.000 llocs de treball. Si, finalment, el govern apareix ideològicament situat més que mai a la dreta, és per la presència com a ministre de l’Interior de Bruno Retailleau, que diu allò sobre la immigració que Le Pen espera per no fer-los caure.