Ciència

John Hopfield, el físic que va donar memòria a les màquines

Hopfield rep el premi Nobel de Física per haver contribuït a l’aprenentatge automàtic amb xarxes neuronals artificials

John Hopfield, professor emèrit de la Universitat de Princeton, ha estat guardonat amb el premi Nobel de Física 2024 per les seves “descobertes fonamentals” i els seus “invents que permeten l’aprenentatge automàtic amb xarxes neuronals artificials”. Comparteix aquest honor amb Geoffrey Hinton, reconegut com el “pare” de l’aprenentatge profund.

És conegut per la creació del model de xarxa associativa, també anomenada “xarxa de Hopfield”, que va permetre emmagatzemar i reconstruir patrons d’informació, com imatges, a partir de fragments incomplets. Aquesta innovació ha esdevingut clau en el desenvolupament de les modernes xarxes neuronals artificials.

En rebre la notícia del premi, Hopfield, que es trobava en un descans a Anglaterra, va dir que “la ciència que avança la tecnologia és la que es fa per pura curiositat, molt abans de veure’n els resultats pràctics”.

La trajectòria de Hopfield és un exemple d’investigació que traspassa les fronteres disciplinàries, i això l’ha portat a fer contribucions fonamentals en física, biologia, química i neurociència. A principis dels anys vuitanta, va proposar un model matemàtic que descrivia el funcionament de la memòria dins del cervell humà a través d’atractors dinàmics. Aquest model va inspirar les xarxes neuronals recurrents que avui dia s’utilitzen àmpliament en aplicacions com els telèfons intel·ligents i els cotxes autònoms.

Mala Murthy, directora de l’Institut de Neurociència de Princeton, va destacar que les xarxes de Hopfield són inspirades pel cervell i permeten a les màquines emmagatzemar records i accedir-hi amb informació incompleta. “Aquesta feina va preparar el camí per a la revolució de l’aprenentatge profund, que ha tocat gairebé tots els aspectes de la societat”, va dir Murthy.

L’impacte de les contribucions de Hopfield va molt més enllà del camp de la física. El seu treball va influir profundament en l’àmbit de la neurociència i la biologia molecular, on va investigar com les cèl·lules processen informació. Hopfield ha estat un mentor i font d’inspiració per a generacions de científics. David Tank, professor de neurociència de Princeton, va destacar que Hopfield “va ser el pare fundador de les xarxes neuronals artificials” i que la seva influència s’ha estès en múltiples camps científics.

Catedràtic de Princeton
Nascut a Chicago el 1933, és doctor en física per Cornell i professor emèrit de biologia molecular a Princeton. Catedràtic de física i biologia molecular a Princeton, va rebre el premi MacArthur el 1983 i va presidir la Societat Americana de Física.
Bases per al futur
Ha deixat una empremta inesborrable en la física i la neurociència amb les seves idees visionàries sobre la interacció entre el cervell i les màquines. La seva carrera ha estat dedicada a explorar els límits del coneixement i a crear les bases tecnològiques del futur.
Per una IA ètica
Hopfield compara la situació actual de la IA amb la dels primers anys de l’edició genètica i subratlla la necessitat de col·locar guies ètiques.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.