Política

EL CARIB

Trinidad i Tobago esborra Colom

El govern del país caribeny redissenya l’escut d’armes per treure’n les referències colonials

Els tres vaixells del navegador europeu seran substituïts pel tambor d’acer, l’instrument nacional

La iniciativa s’emmarca en un moviment més ampli per redefinir la identitat nacional de l’arxipèlag

“Anem pel camí d’eliminar els vestigis colonials de la nostra Constitució”, afirma el primer ministre Rowley

El primer ministre de Trinidad i Tobago, Keith Rowley, va anunciar l’agost passat reformes a l’escut d’armes del país per treure’n la representació dels tres vaixells de Cristòfor Colom. Rowley va pronosticar que el nou emblema estaria dissenyat al setembre, tot i que s’ha endarrerit. “Això hauria d’indicar que anem pel camí d’eliminar els vestigis colonials que tenim a la nostra Constitució”, va dir.

L’actual emblema va ser creat el 1962, després de la independència de Trinidad i Tobago del Regne Unit, per l’artista Carlyle Chang i el dissenyador de carnaval George Bailey, que hi van incloure referències significatives de l’arxipèlag, com colibrís, l’ibis escarlata, la txatxalaca cul-roja io el cocoter. Els dissenyadors també hi van posar les dues caravel·les i la nau amb què Colom va arribar a Trinidad el 31 de juliol de 1498 en el seu tercer viatge a Amèrica. Els vaixells representen la Trinitat, juntament amb els característics cims de l’illa coneguts com les “tres germanes”.

Sis dècades després, el govern va encarregar a la dissenyadora Gillian Bishop repensar l’escut per substituir la referència a la conquesta europea per l’steelpan, o steeldrum (tambor d’acer), un instrument de percussió originari de Trinidad i característic de la música calipso i dels carnavals de l’illa. Rowley va assegurar que allò que pretenen amb la reforma de l’escut no és canviar o negar la història del país, sinó que l’emblema “digui molt més” sobre ells que sobre els vaixells del navegador europeu.

Els partits de l’oposició no s’oposen frontalment a la iniciativa –que té el suport d’una majoria parlamentària– però critiquen que és una maniobra electoralista i una distracció davant d’altres problemes més urgents, com l’elevat cost de la vida. L’exfiscal general i membre de l’opositor Congrés Nacional Unit va advertir que substituir l’escut d’armes de tots els edificis oficials i de la papereria podria costar “centenars de milions de dòlars”. El primer ministre, que lidera el centreesquerrà Moviment Popular Nacional (PNM, per la sigla en anglès) va replicar que, a banda dels honoraris de la dissenyadora, el projecte no tindrà un impacte immediat en el pressupost perquè la idea és substituir gradualment l’escut allà on s’utilitza, de manera que els dos emblemes conviuran durant un temps. El polític va posar d’exemple les monedes, les insígnies militars i els emblemes dels vehicles oficials. L’executiu, però, encara no ha facilitat el pressupost per incloure el nou emblema amb el tambor d’acer. Quan li van preguntar per aquesta qüestió en una sessió de control al govern el 20 de setembre passat, Rowley va reconèixer que encara no podia donar una data concreta, però va vaticinar que estaria enllestit aviat.

La iniciativa forma part d’un conjunt de reformes per redefinir la identitat nacional, esborrar els vestigis del colonialisme i reivindicar les arrels indígenes i africanes de la població. El procés ja va arrencar fa un parell d’anys quan un comitè va començar a revisar els currículums d’història i a analitzar les connotacions dels símbols al país. El govern també va impulsar audiències perquè la ciutadania opini sobre si cal reemplaçar monuments i estàtues, vinculades al llegat colonial.

En aquest sentit, Rowley advoca per completar el procés d’independència amb la sortida del Consell Privat del Regne Unit, un organisme judicial britànic que encara avui constitueix la més alta cort d’apel·lació per a diverses nacions de la Commonwealth. Saint Lucia, també a les Petites Antilles, va votar l’any passat per abandonar el Privy Council i adherir-se a la jurisdicció del Tribunal Caribeny de Justícia.

Els canvis en l’escut de Trinidad i Tobago s’emmarquen en un moviment més ampli per reparar els errors del passat i recuperar les identitats que van ser suprimides durant el període colonial. L’arxipèlag és un dels catorze països del Carib que han reclamat al Regne Unit i a altres potències colonials compensacions per l’explotació del seu territori i la seva població durant la colonització europea.

Aquesta tendència s’ha reflectit en un escrutini més sever dels símbols relacionats amb el passat colonial, l’esclavatge o l’exterminació dels pobles originaris en països com els Estats Units. El 2020, la ciutat de New Haven (Connecticut) va substituir una estàtua de Colom per una altra de dedicada als immigrants que hi van arribar a principis del segle XX. El mateix any, Boston va retirar una estàtua del descobridor d’un parc després que aparegués decapitada.

1498
Cristòfor Colom
va arribar a Trinidad en la seva tercera expedició a Amèrica.
1802
L’illa de Trinidad
va quedar sota domini britànic i Tobago, controlada per França des del 1650, ho va fer el 1814.
1962
Trinidad i Tobago
s’independitza del Regne Unit i estrena l’escut amb els tres vaixells de Colom.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.