Societat
El Nobel de Física recau en John Hopfield i Geoffrey Hinton per la seva contribució a l’aprenentatge de les màquines
Els dos científics han utilitzat eines de la física per desenvolupar mètodes que són la base per a l’actual desenvolupament de la intel·ligència artificial
El Premi Nobel de Física ha reconegut aquest 2024 la recerca en el camp de la Intel·ligència Artificial. La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha anunciat aquest dimarts que John J. Hopfield i Geoffrey E. Hinton són els guanyadors del guardó pels seus “descobriments i invencions fonamentals que permeten l’aprenentatge automàtic amb xarxes neuronals artificials”.
L’entitat destaca en un comunicat que els dos científics han utilitzat “eines de la física per desenvolupar mètodes que són la base del poderós aprenentatge automàtic l’actual” amb xarxes neuronals artificials, és a dir, la intel·ligència artificial.
Aquests descobriments es van inspirar originalment en l’estructura del cervell humà. En la intel·ligència artificial, les neurones estan representades per nodes que tenen diferents valors. Aquests nodes s’influeixen mútuament a través de connexions, semblants a sinapsis, i que poden ser més fortes o febles.
El físic, biòleg i neuròleg nord-americà John Hopfield (Chicago, 1933) va idear una xarxa neuronal artificial que utilitza un mètode basat en la física per emmagatzemar i recrear patrons continguts en dades. La coneguda com la Xarxa Hopfield funciona com una memòria associativa que pot, per exemple, identificar imatges incompletes o distorsionades a partir d’altres emmagatzemades prèviament.
El psicòleg i informàtic anglocanadenc Geoffrey Hinton (Londres, 1947) va aplicar aquests coneixements a un altre mètode, l’anomenada Màquina de Boltzmann, que pot descobrir de manera independent propietats a dades. Aquest sistema pot classificar imatges o crear nous exemples del tipus de patró amb el qual ha estat entrenat.
Les descobertes de Hopfield i Hinton han contribuït a l’actual “desenvolupament explosiu de l’aprenentatge automàtic“ i són fonamentals per a les grans xarxes neuronals artificials que s’utilitzen avui dia. “Malgrat que els ordinadors no poden pensar, les màquines poden imitar les funcions com la memòria i l’aprenentatge. Els guardonats d’aquest any en Física han ajudat a fer això possible”, ha assenyalat la institució.
El Nobel de Física és el segon premi anunciat en aquesta nova edició dels prestigiosos guardons de l’Acadèmia sueca. L’entitat va donar a conèixer ahir dilluns els guanyadors del Nobel de Medicina, que va recaure en els nord-americans Victor Ambors i Gary Ruvkun, i en els propers dies se sabran els de Química, Literatura i de la Pau. La present ronda la tancarà dilluns vinent el premi d’Economia.
