Política

Cursa presidencial a les xarxes

Plataformes com X i Instagram són clau per captar l’atenció de la generació Z i els mil·lennistes

El suport d’Elon Musk a Trump i el de Taylor Swift a Harris han impulsat la campanya dels dos candidats

El nombre de notícies falses i de desinformació s’ha disparat en els darrers anys als EUA i a tot el món

L’antic Twitter ha reduït de forma dràstica l’equip de moderació per “no coartar la llibertat d’expressió”

Les eleccions presidencials dels Estats Units d’enguany han canviat la manera com s’entén la política. Si abans els mítings massius i els debats televisius eren els escenaris principals per captar l’atenció de l’electorat, ara les xarxes socials han esdevingut el camp de batalla decisiu on els candidats lluiten diàriament per guanyar-se l’opinió pública.

Les plataformes digitals, com X (l’antic Twitter) o Instagram, no només amplifiquen missatges, sinó que tenen la capacitat d’influir directament en el resultat final. Això és especialment cert en aquesta elecció, on dues figures, Elon Musk i Taylor Swift, han fet servir les seves enormes audiències per donar suport a Donald Trump i Kamala Harris, respectivament. Aquest fet no només ha captat l’atenció de milions de seguidors, sinó que ha transformat les xarxes socials en un dels factors més determinants de la campanya.

Quan Elon Musk va comprar X, l’any 2022, va prometre transformar la plataforma en un espai on la llibertat d’expressió prevalgués sense censura. Un dels seus primers moviments va ser reactivar el compte de Donald Trump, que havia estat suspès després dels esdeveniments del 6 de gener del 2021. Tot i que el candidat republicà no ha tornat a utilitzar el seu compte de manera activa, la decisió de Musk va enviar un missatge clar sobre la seva posició respecte del debat públic a les xarxes. Aquesta decisió ha generat controvèrsia, ja que alguns veuen en aquest moviment una obertura cap a la desinformació i la propagació de missatges que podrien posar en risc la integritat del procés democràtic.

Un altre punt de polèmica ha estat la decisió de Musk de reduir dràsticament l’equip de moderació de continguts de la plataforma, al·legant que la supervisió excessiva coarta la llibertat d’expressió. Aquesta decisió ha estat durament criticada per experts en seguretat digital, que adverteixen que la falta de moderació podria permetre que contingut perillós, com la desinformació o les notícies falses, es propagui sense control en un context polític ja de per si polaritzat.

Amb més de 500 milions d’usuaris actius mensuals, la influència d’X en l’opinió pública és innegable i, sota la direcció de l’empresari tecnològic, la plataforma ha esdevingut un canal crucial per als republicans, especialment per a aquells que se senten desatesos pels mitjans de comunicació tradicionals.

A l’altre extrem de l’espectre polític, la cantant Taylor Swift ha aprofitat la seva immensa popularitat a Instagram per fer campanya a favor de Kamala Harris, la candidata demòcrata. Amb més de 250 milions de seguidors, Swift és una de les figures més influents a les xarxes socials, especialment entre els joves. En un moment clau de la campanya, Swift va fer una crida a la seva audiència a registrar-se per votar, i la resposta va ser immediata: més de 400.000 visites al portal oficial de registre de votants en poques hores. Aquesta acció no només va demostrar el poder d’influència de les celebritats en la política contemporània, sinó que va marcar un punt d’inflexió en la campanya de Harris, que ha sabut capitalitzar aquest suport per apropar-se a la generació Z i als mil·lennistes, segments clau que sovint no responen a les tàctiques polítiques tradicionals.

Aquest fenomen no és exclusiu de les eleccions actuals. De fet, des de les eleccions del 2016, les plataformes digitals han jugat un paper crucial en la manera com els candidats es comuniquen amb els seus seguidors i com influeixen l’electorat. Tanmateix, en aquestes eleccions del 2024, aquesta estratègia ha pres una nova dimensió. No només es tracta de l’ús de publicacions o tuits per promoure idees o criticar els rivals, sinó que la viralitat del contingut, els mems i fins i tot els deep fakes han esdevingut armes polítiques. El contingut generat per intel·ligència artificial s’ha incrementat significativament, i això planteja nous reptes per a les campanyes i per a la seguretat de la informació en general.

Segons un informe publicat per Nature, l’ús de deep fakes i altres tecnologies generades per intel·ligència artificial en contextos polítics ha crescut de manera alarmant. Això no només posa en perill la veracitat de la informació, sinó que també podria influir en el resultat de les eleccions, ja que pot ser difícil per als votants distingir entre el que és real i el que és fals. Aquest risc s’agreuja en plataformes com ara TikTok, que té una audiència jove i activa, especialment entre la generació Z. Els experts alerten que TikTok, amb els seus vincles sospitosos amb el govern xinès, podria convertir-se en un canal per a influències estrangeres. Tot i aquestes preocupacions, tant Trump com Harris han començat a utilitzar TikTok com a part de les seves estratègies per arribar als votants joves i han demostrat que, fins i tot les plataformes més noves, poden tenir un paper clau en les eleccions.

El poder creixent de les xarxes socials també ha portat nous desafiaments als candidats. Les plataformes com X, TikTok i Instagram no només són canals per a la difusió de missatges polítics, sinó que també són eines d’estratègia electoral sofisticada, on es poden supervisar i analitzar les reaccions del públic en temps real. Aquesta capacitat per ajustar missatges immediatament, basada en les dades d’interacció, ha revolucionat les campanyes modernes. No obstant això, aquest mateix poder ha fet augmentar el risc de manipulació d’informació i la propagació de notícies falses, ha posat en risc la integritat dels processos democràtics i ha plantejat nous reptes per als reguladors i per a la confiança pública en les eleccions.

Mitjà d’informació

Així, la gran força de les xarxes socials és també el seu principal perill. Més del 70% dels nord-americans reben almenys part de la seva informació política a través de les xarxes, segons un estudi de l’empresa Social Media Today. Això vol dir que qualsevol campanya de desinformació podria tenir un impacte devastador en l’opinió pública.

Algunes plataformes, com Meta, han implementat noves polítiques per limitar l’exposició dels usuaris a continguts polítics, però d’altres, com X, han optat per una posició més permissiva, que permet als usuaris accedir a més contingut polític sense filtres. Aquesta falta de moderació ha estat motiu de controvèrsia, especialment en el context d’un país tan políticament polaritzat com els Estats Units. Els algorismes de les xarxes socials tenen tendència a mostrar als usuaris contingut amb el qual ja estan d’acord, fet que crea bombolles informatives que reforcen les seves opinions preexistents. Això pot conduir a una polarització encara més gran, ja que els usuaris es veuen immersos en ecosistemes tancats on poques vegades es troben amb punts de vista oposats.

Així, el repte per als candidats no és només guanyar vots, sinó també trencar aquestes bombolles i aconseguir arribar a un públic més ampli. A mesura que les xarxes socials continuen guanyant protagonisme en la política, la manera com es dissenyen les campanyes també està canviant.

Figures com Elon Musk i Taylor Swift han mobilitzat milions de seguidors i, a més, han influït profundament en el discurs polític. Les eleccions del novembre no només definiran el futur immediat dels Estats Units, sinó que també tindran un impacte sobre la democràcia en un món cada cop més digitalitzat. Els mòbils i les pantalles s’han convertit en eines tan importants com les urnes, i el resultat final es decidirà tant en els col·legis electorals com a les xarxes.

La democràcia mor al núvol
Autor: Josep M. Ganyet
Editorial: La Magrana
Pàgines: 248
Josep Maria Ganyet, expert en intel·ligència artificial i víctima del cas Catalangate, alerta del perill de les tecnologies de doble ús i de la necessitat d’impulsar una limitació d’aquest tipus d’armes d’espionatge massiu. L’autor es pregunta si podem viure en una societat digital oberta i democràtica i alhora segura per a tothom.
Digitalització democràtica. Sobirania digital per a les persones
Autor: Simona Levi
Editorial: Raig Verd
Pàgines: 240
L’obra tracta de l’ús quotidià que fem de les eines digitals quotidianes. Desmunta mites i proposa itineraris concrets i obligacions institucionals per a la sobirania digital de les persones, el dret distribuït a emprendre, la creació d’infraestructures i eines digitals comunes i públiques.
Fake over
Autor: Nereida Carrillo
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 120
El llibre de Nereida Carrillo explica que a les xarxes socials hi trobem diàriament imatges i vídeos manipulats, teories de la conspiració, ‘deepfakes’ i bots que ens la intenten jugar. L’obra adverteix que els usuaris podem ser-ne còmplices sense saber-ho i contribuir al caos de la desinformació perquè ens manquen les eines necessàries per verificar què és cert i què és mentida.
El poder de la mentida
Autor: Joan Julibert
Editorial: Edicions Saldonar
Pàgines: 192
En ple debat sobre les ‘fake news’ i la rellevància que ha adquirit la comunicació a les xarxes socials, Joan Julibert s’interroga a ‘El poder de la mentida’ sobre el concepte de veritat, i qüestiona la possibilitat que sigui una idea indiscutible. En contraposició, situa la mentida al mateix nivell: tant la veritat com la falsedat són una construcció, i reclama el dret de la mentida davant el valor de la veritat.
400.000
visites
al portal oficial de registre de votants poques hores després del suport de Taylor Swift a Kamala Harris.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.