la crònica
Renfe és el destí
“T’has de saber on va cada autobús perquè, si no ho saps, se’t menjaran.” Amb aquest consell, un responsable dels informadors desplegats a l’estació de tren de Sant Vicenç de Calders adoctrinava ahir a la tarda un parell de joves amb armilla groga just abans de l’arribada d’un tren carregat de passatgers procedent de Barcelona, conscient que ells són la primera trinxera davant la indignació de la gent, farta del guirigall ferroviari. El primer dia del tall entre Sant Vicenç i Tarragona va afegir caos al caos, si és que això és possible. “Dissabte una amiga va trigar dues hores per venir de Sants a Sant Vicenç, no hi havia aquest tall i ja anava malament”, reflexionava la Montse a peu d’andana. “Moltes vegades hi ha merder, però avui és exagerat, hi ha mogollón de follón”, concloïa. Molt de desgavell. Al seu costat, la Laura explicava que estaven dalt d’un comboi, els van dir que s’havia anul·lat, però hi havia tot de gent a dins que no sabia si baixar o esperar. Elles tornaven a l’estació a preguntar què havien de fer. De camí, un jove informador els va dir que no ho sabia, però no se’l van menjar.
Al matí l’Olga es va llevar ben d’hora ben d’hora per agafar un autobús a les set a Altafulla, baixar a Sant Vicenç i prendre el tren fins a Barcelona. Endevineu a l’hora que va arribar a port: “L’anada ha anat fatal, el bus ha vingut clavadíssim, però he arribat a la feina a dos quarts de deu. He agafat un Rodalies, els trens han anat malament tots.” I lamentava: “Fa 28 anys que agafo el tren i no entenc que es trigui tant. Entenc que s’han de fer obres, entenc un retard de mitja hora; el que no puc entendre és que m’hagi aixecat a les sis del matí per arribar a dos quarts de deu a Barcelona. Sincerament, no pot ser que el primer o el segon tren del matí ja vagin tard.”
Molts usuaris van preferir fer el trajecte equivalent al bus amb el seu vehicle particular, de manera que pels voltants de l’estació trobar aparcament va ser una altra odissea. “Els busos no sé quan surten, visc als afores de Tarragona i estem fatal de transport públic des de l’estació fins allà”, esbufegava la Marta. Una altra estudiant, la Teresa, que va sortir de l’estació d’autobusos de Tarragona per anar a Vilanova, deia que a l’anada havia trigat si fa no fa el mateix que normalment:“Està funcionant millor del que m’esperava. Per ara, sense queixes, no és pitjor del que és habitual.” Podria ser encara pitjor.
Venint de Martorell amb l’R4, afectada també per les obres del corredor mediterrani, els usuaris han de baixar a Vilafranca del Penedès i continuar fins a Sant Vicenç en autobús, però han d’estar atents als missatges exclusivament en castellà de l’altaveu sino volien acabar aturats en un punt indeterminat posterior a la capital de l’Alt Penedès, això sí, molt bonic per mirar el verd per la finestra per fer temps mentre el tren no fa marxa enrere. El bus no espera a la porta de l’estació com a Sant Vicenç, sinó un tram més avall. Amb un full DINA4 en què es pot llegir “Renfe” enganxat amb cinta adhesiva al parabrisa se sap que aquell és el bo, vagi on vagi, perquè Renfe és el destí. El trajecte és tota una altra aventura: el parabrisa esquerdat, goteres per l’aire condicionat, música d’algun usuari a tot drap... No és precisament el vagó del silenci. Res que no pugui passar al tren convencional.