Sense respostes dels 43 desapareguts

Fa deu anys de la desaparició forçada de 43 estudiants de l’Escola Normal Rural d’Ayotzinapa, a l’estat mexicà de Guerrero. El cas és emblemàtic de la problemàtica de desaparicions forçades a Mèxic, on més de 110.000 persones estan desaparegudes. També posa de manifest la impunitat quan el crim organitzat es confon amb l’autoritat. Han estat deu anys sense justícia ni descans per als familiars dels 43 desapareguts, però la seva denúncia no ha defallit. Els afectats insisteixen: “Va ser l’Estat.”

La nit del 26 de setembre del 2014, els estudiants eren a Iguala, Guerrero, segrestant autobusos per poder arribar fins a Ciutat de Mèxic. S’hi dirigien per commemorar la massacre de manifestants antigovernamentals del 1968. Sortint d’Iguala van ser atacats per policies municipals i agents del càrtel Guerreros Unidos, en presència d’agents federals i amb el coneixement de l’exèrcit mexicà. Possiblement havien interferit en el transport de drogues, o se sospitava que eren infiltrats d’un càrtel rival. Sis persones van morir i els estudiants romanen desapareguts des d’aquella nit. Al llarg de deu anys d’investigacions, s’han identificat les restes de tres d’ells.

Tot seguit, mares i pares dels 43 estudiants van iniciar una campanya implacable per recuperar-los. Un cop al mes es manifestaven pel centre de Ciutat de Mèxic i es plantaven davant d’edificis governamentals per exigir respostes. No van tardar a cridar l’atenció mediàtica, i encara avui, el número 43 és un símbol que destaca a tot el país. Però malgrat l’escrutini fet sobre aquest cas –tant per la societat civil com a escala internacional– ha estat extremadament difícil desentrellar la veritat.

La primera investigació oficial, realitzada per l’administració de l’aleshores president Enrique Peña Nieto, va muntar la mal anomenada “veritat històrica”. Segons aquesta explicació, els desapareguts van ser incinerats i llançats al riu San Juan, i els únics responsables van ser Guerreros Unidos i autoritats d’Iguala corruptes al seu servei. A causa de deficiències evidents en la investigació i arran de la pressió local i internacional, es va assignar el cas al Grup Interdisciplinari d’Experts Independents (GIEI).

Aquest grup va desmuntar la “veritat històrica” mitjançant proves de confessions obtingudes per coacció, sota tortura, i de la manipulació de l’escena incriminatòria; delictes atribuïts a agents federals.

Resoldre el cas d’Ayotzinapa va ser promesa electoral de l’actual president, Andrés Manuel López Obrador. Poc després d’assumir el càrrec el 2018, va establir la Comissió de la Veritat i Accés a la Justícia del cas Ayotzinapa. També va renovar el mandat del GIEI. El 2022 la comissió va informar d’una conclusió preliminar, però contundent: la desaparició va ser un crim de l’Estat. L’informe exposa la connivència entre Guerreros Unidos i diverses agències governamentals a Iguala, locals, estatals i federals. Coincideix amb el GIEI respecte a la implicació de l’exèrcit.

L’últim informe del Grup Interdisciplinari d’Experts Independents, publicat el 2023, aborda la complicitat de la Secretaria de Defensa Nacional (Sedena). Detalla que els estudiants estaven sotmesos a un programa de vigilància prèviament a la seva desaparició, i que un d’ells era un soldat infiltrat. També conclou que sectors d’intel·ligència estatal coneixien el parador dels estudiants la nit del 26 de setembre, i malgrat saber els moviments de Guerreros Unidos, no van actuar en conseqüència. Però la falta de transparència ha estat motiu de gran frustració envers la recerca de respostes resolutives. L’informe denuncia un patró d’obstaculització per part de la Sedena i la desviació deliberada dels esforços per determinar el parador dels estudiants. El GIEI es va retirar del cas citant la negativa de la Sedena a lliurar uns 800 documents essencials per a l’avenç de la investigació. Les famílies els continuen reclamant.

També semblaria que el compromís del president d’exigir responsabilitats arriba a un punt final quan es tracta de l’exèrcit. En diverses ocasions el president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, ha defensat la integritat de les forces armades i ha desacreditat les organitzacions de drets humans que les acusen, per la qual cosa Amnistia Internacional assenyala un retrocés en el cas d’Ayotzinapa. El discurs és coherent amb l’augment de la militarització que ha caracteritzat l’administració, la qual ha cedit un nombre creixent de funcions civils a l’exèrcit.