Política

Josep Giró

Sinòleg i antropòleg

“Occident promou una imatge negativa de la Xina”

“Els xinesos han erradicat l’analfabetisme i la misèria i han modernitzat el país després de 100 anys d’humiliació colonial europea”

“Tenen l’equilibri i l’harmonia en l’ADN; per això impulsen acords de pau. Els EUA exporten guerres que alimenten la seva indústria militar”

Per als xinesos, és més important el grup que l’individu i donen molta importància a les relacions

Coneix a fons la Xina perquè hi viu i hi treballa des de fa més de 30 anys. Josep Giró Castanyer (Sant Esteve de Palautordera, 1956) és antropòleg i treballa com a consultor per a projectes empresarials a Shanghai.

La Xina destaca en múltiples àmbits. Quins serien els motors del gran impuls de les últimes dècades?
El motor xinès és dièsel. Funciona des de fa 5.000 anys, durant els quals ha acumulat coneixement, experiència i saviesa, a més d’haver-hi anat incorporant el que li ha arribat d’altres cultures. Com en altres països, hi ha factors externs, però no s’entén tot el que ha aconseguit sense el combustible: una bona direcció col·lectiva més enllà de grans personatges històrics com ara Mao Zedong, Deng Xiaoping i l’actual Xi Jinping, en un marc organitzatiu desenvolupat i perfeccionat al llarg del temps. Tot plegat configura una manera de fer xinesa. Per això, el millor que té la Xina és la seva gent, que viu en moviment i competència permanentment.
Vostè critica la visió distorsionada que projecten els occidentals sobre la Xina...
Cal matisar que és més manipulació que distorsió per part dels mitjans de comunicació anglosaxons, amb una intenció ben clara i fent servir una doble vara de mesurar. Un exemple recent: la gran quantitat de controls que han passat els atletes xinesos en comparació amb els dels EUA, però es posa en dubte l’honestedat dels primers. Això és diferent de l’etnocentrisme propi de qualsevol cultura que pren la seva com a referència. En aquest sentit, tòpics com ara “els xinesos no tenen sentiments ni sentit de l’humor”, “són més capitalistes que comunistes” i “és un país tancat i on es copia tot” els desmenteixen les persones que hi passen o que hi han passat un cert temps.
I la dictadura política –amb un president aferrat al poder– i la repressió de la dissidència?
Quan el mur de Berlín va caure, tothom va pensar que ho feia cap a un costat, però en realitat també cap al nostre. Si no, com s’explica la crisi occidental actual en tots els àmbits? La Xina va estudiar bé el que va passar a l’URSS, i va arribar a la conclusió que en el futur només sobreviuria amb una economia forta. Sense buscar-ho, s’acabarien enfrontant a l’ordre establert. Occident, per posar pals a la roda xinesa, impulsa aquesta imatge negativa de la Xina en els mitjans de comunicació. Però, primer, Edward Snowden i, després, Julian Assange i el genocidi a Gaza són taques que no es poden netejar. A més, la Xina actua com un mirall en què Occident es pot veure reflectit, i queda en evidència per una falta d’eficiència en la gestió de qüestions que la població valora: la pau i la seguretat, l’educació i el nivell de vida. Els mitjans anglosaxons hi poden continuar insistint, però la Xina no adoptarà un sistema com l’occidental, té el seu propi.
La revolució tecnològica és el tret distintiu de l’auge xinès?
Sí i no. Com en un iceberg, el que és més evident als nostres ulls és el que sobresurt: els resultats i aplicacions d’aquesta revolució tecnològica. Impossible no veure els gairebé 45.000 quilòmetres de la xarxa de trens d’alta velocitat, el seu programa espacial, els avenços en intel·ligència artificial, l’esforç fins a encapçalar la reducció d’emissions a l’atmosfera amb la indústria voltaica i eòlica juntament amb els vehicles elèctrics, i el rècord de patents registrades anualment. Però sovint s’ignoren sota l’aigua altres aspectes menys evidents: haver erradicat la misèria i l’analfabetisme, l’augment del nivell de vida econòmic i cultural de la població, i la modernització del país fins a tornar-lo al seu lloc després dels cent anys d’humiliació infligida pel colonialisme europeu i simbolitzada en les guerres de l’opi (per als anglesos, comerç de l’opi, eufemisme de narcotraficants amb suport de la monarquia anglesa). Tot això s’entén millor si ens fixem en un altre país civilització com l’Índia, on també destaca la revolució tecnològica, però no els altres aspectes, en què la població no ha millorat de la mateixa manera el nivell de vida.
En què es diferencien els valors xinesos dels occidentals?
Seguint amb l’iceberg, a la part superior els valors que veiem són: harmonia, benevolència, rectitud, cortesia, saviesa i honradesa. Tots els compartim més o menys. La diferència és a la part de sota l’aigua, en què el taoisme i el confucianisme expliquen la divergència respecte als valors occidentals en la pràctica diària: per als xinesos, és més important el grup que l’individu; respecten molt la jerarquia i l’autoritat (pares, dirigents i mestres); tenen un concepte del temps circular en què es dona molta importància a les relacions i impera l’harmonia i la flexibilitat, i la comunicació és menys directa i més subtil.
Com analitza el paper de la Xina en conflictes com ara els actuals d’Ucraïna i l’Orient Mitjà?
Per a la Xina, el món és una mena de tauler de Weiqi, joc tradicional xinès en què, a diferència dels escacs –en què es tracta de matar el rei del contrari–, l’objectiu és encerclar l’oponent. Cada moviment nou canvia l’equilibri i cal anar-ho ajustant fins al final de la partida. L’ADN xinès té al nucli l’equilibri i l’harmonia, per això impulsa acords de pau, però no només a Ucraïna i l’Orient Mitjà, sinó arreu del món. Per contra, els EUA exporten guerres i conflictes que alimenten la seva indústria armamentista per seguir comandant l’ordre mundial que ells imposen.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.