pròxim orient
Israel intensifica la seva ofensiva contra Hezbol·là i ataca el sud de Beirut
El bombardeig contra la capital libanesa deixa almenys catorze de morts, entre ells cinc infants
L’acció de l’exèrcit israelià, que durant la nit ja havia llançat una intensa onada d’atacs al sud del Líban, respon així al llançament de 150 projectils per part del grup xiïta libanès
La nova “fase de la guerra” anunciada per Israel al Líban s’està traduint amb intercanvi de foc cada cop més intens. Israel ha bombardejat a primera hora d’aquesta tarda Dahieh, un suburbi del sud de Beirut, considerat un bastió de Hezbol·là i ha matat diverses persones, entre elles cinc criatures. Tot i que no és la primera vegada que s’ataca el sud de la capital libanesa, el bombardeig d’avui és una escalada important perquè s’haurien destruït dos edificis residencials.
El Centre d’Operacions d’Emergència del Ministeri de Salut Pública ha confirmat catorze víctimes mortals en l’última actualització del balanç provisional. L’Agència nacional de notícies libanesa NNA diu que entre les víctimes mortals en l’atac a un dels edificis hi ha cinc infants.
La xifra de morts creixerà amb tota probabilitat perquè hi ha almenys 66 ferits, nou dels quals en estat crític. A més, les forces de la defensa civil libanesa busquen cossos entre la runa dels dos edificis bombardejats.
Segons informa l’agència libanesa, l’atac l’ha dut a terme un avió F-35 de la força aèria israeliana, que ha colpejat els suburbis del sud de Beirut en dos atacs.
L’exèrcit israelià ha explicat en un comunicat que l’objectiu de l’atac era el comandant de Hezbol·là Ibrahim Aqil i ha confirmat la seva mort. Aqil, àlies Tashin, era el cap de la Unitat d’Operacions de la milícia xiïta i el líder de la força Al-Radwan, la unitat de l’elit del grup libanès. Segons Israel, Aqil es va unir al grup als anys vuitanta i des del 2004 en dirigia les operacions, sent el responsable dels bombardejos i atacs amb míssils antitanc. Com membre del Consell de la Gihad, el principal organisme militar d’Hezbol·là, Aqil estava buscat pels Estats Units, que l’any passat van oferir una recompensa de 7 milions de dòlars a canvi d’informació sobre el seu parador. Washington l’acusava de pertànyer a la cèl·lula terrorista que el 1983 va atacar l’ambaixada nord-americana a Beirut i la base del Cos de Marines al Líban, que van deixar un total de 304 morts, 63 a la missió diplomàtica i 241 a la caserna militar. També se l’acusava d’haver dirigit als anys vuitanta el segrest de ciutadans nord-americans i alemanys al Líban.
Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) ha assegurat que en l’operació han mort també alts càrrecs militars del grup i comandaments d’Al-Radwan que estaven planejant “el pla d’atac Conquerir Galilea”. Segons Israel, Hezbol·là tenia “la intenció d’infiltrar-se en comunitats israelianes i segrestar i assassinar civils innocents de manera similar a la massacre del 7 d’octubre”. “Les FDI continuaran eliminant l’amenaça de les capacitats d’Hezbol·là i continuaran operant en tots els àmbits per protegir els civils israelians”, conclou la nota.
Hezbol·là també ha confirmat de la mort d’un altre alt comandant del grup.
Aquest és el tercer bombardeig israelià al Dahieh des de l’inici del foc creuat amb Hezbol·là des del 8 d’octubre, arran de la guerra a Gaza. En el primer, perpetrat el passat gener, va morir el número dos de l’oficina política del moviment islamista palestí Hamàs, Saleh al Arouri. El segon, a finals de juliol, va acabar amb la vida del màxim comandant militar de Hezbol·là, Fuad Shukr.
El ministre israelià de Defensa, Yoav Gallant, ha advertit que continuaran perseguint l’enemic per protegir els ciutadans israelians, fins i tot als bastions de Hezbol·là. “Els nostres enemics no tenen lloc de refugi, ni tan sols el Dahieh a Beirut”, ha reblat. Gallant ha assenyalat que atacs contra el grup libanès continuaran fins a aconseguir l’objectiu de “garantir el retorn segur de les comunitats del nord d’Israel a les seves llars”. El titular de Defensa ha avisat Hezbol·là que quan més triguin a aconseguir aquesta fita, més alt serà el preu que li faran pagar.
En la mateixa línia, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha manifestat que “els nostres objectius són clars, i les nostres accions parlen per elles mateixes”.
Nou intercanvi de foc
El nou atac d’Israel a Beirut es produeix després del llançament d’almenys 170 projectils contra el nord del seu territori per part del partit-milícia xiïta libanès, que al seu torn contestava a uns intensos bombardejos duts durant la nit per l’aviació israeliana al sud del Líban. El llançament de projectils per part de Hezbol·là s’ha produït en quatre onades i ha colpejat diverses zones dels Alts del Golan, Safed i l’Alta Galilea. En la primera onada, el grup libanès patrocinat per l’Iran ha disparat 60 coets, en la segona 70, en la tercera almenys 20 i en la quarta uns vint més, segons detalla el diari israelià Haaretz i el canal de notícies qatarià Al Jazeera. L’exèrcit israelià ha informat que almenys la meitat dels projectils han estat interceptats per les defenses antiaèries i molts altres han caigut en zones obertes. Això ha provocat alguns incendis als punts colpejats. Un dels projectils ha caigut sobre l’autopista 90, al nord del país, sense provocar ferits. Segons el canal de notícies israelià YNet, un home ha resultat lleument ferit per la metralla d’un projectil als Alts del Golan.
Després d’aquests atacs, i abans del bombardeig a Beirut, el ministeri d’Afers Estrangers israelià ja ha advertit que “aquells que fan mal al poble israelià en pagaran el preu”.
Dijous al vespre i ignorant les amenaces de Hezbol·là, l’exèrcit israelià va llançar 52 atacs contra el sud del Líban. Ho va fer en dues onades, durant les quals assegura haver destruït un centenar de llançadores de coets “preparades per ser usades de manera immediata”.
Aquest intercanvi d’atacs es produeix en un moment de màxima tensió a la frontera entre Israel i el Líban, que s’ha vist disparada aquesta setmana per la detonació simultània de milers de cercapersones que els membres de Hezbol·là utilitzaven per comunicar-se, aquest dimarts al Líban, i de centenars de walkie-talkies l’endemà. Una acció que el grup xiïta libanès i l’Iran han atribuït a Israel. Arran d’aquestes explosions, que han deixat més d’una trentena de morts i milers de ferits, el líder del partit xiïta libanès, Hassan Nasral·là, va assegurar dijous en un missatge televisat que Israel havia traspassat totes les línies vermelles, va considerar aquesta acció com una declaració de guerra i va prometre venjança. També va reconèixer que aquest atac massiu contra el seu sistema de comunicacions havia estat un cop molt dur per al grup. Israel, probablement, aprofiti aquest moment de debilitat per endurir l’ofensiva a la frontera amb el Líban, on la tensió està disparada i es tem que derivi en una guerra regional.
Enmig d’aquesta escalada, l’exèrcit israelià ha confirmat que el cap de l’Estat Major, Herzi Halevi, s’ha reunit aquest divendres amb el cap del Comandament Nord i els comandants de les divisions desplegades al front libanès.
Washington creu que la guerra encara es pot evitar
El portaveu de Seguretat Nacional del govern dels Estats Units, John Kirby, ha assegurat aquest divendres que encara creuen “que hi ha temps i espai per a una solució diplomàtica” al Líban. “La guerra no és inevitable a la Línia Blava”, que marca la divisió amb Israel. Kirby ha destacat que malgrat l’augment de la tensió, els esforços diplomàtics continuen i estan “confiats que és la millor manera d’avançar”.
El president nord-americà, Joe Biden, ha subratllat en una reunió del seu gabinet que tot el seu equip treballa per aconseguir un alto el foc a Gaza i perquè els residents del nord d’Israel i el sud del Líban tornin a les seves cases. “Moltes coses no semblen realistes fins que no les aconseguim”, ha apuntat.
Kirby també ha dit que no perden l’esperança en un alto el foc a Gaza que inclogui l’alliberament dels ostatges en mans de Hamàs i “no deixarem de treballar per això”. L’alt càrrec nord-americà ha acusat el lideratge grup palestí de ser el principal obstacle per a un acord, malgrat que recents informacions a Israel indiquen que el primer ministre d’aquest país, Benjamin Netanyahu, ha sabotejat un acord durant mesos.
De la seva banda, Moscou ha denunciat que s’està intentant provocar Hezbol·là perquè els Estas Units es vegin forçats a intervenir en el conflicte.
El ministre rus d’Exteriors, Serguei Lavrov, ha destacat que el partit milícia libanès es comporta “de manera continguda tenint en compte les possibilitats de les que disposa”. Lavrov ha afegit que “el volen provocar amb l’objectiu de tornar inevitable la intervenció dels Estats Units”.