Israel ignora l’amenaça de Hezbol·là i intensifica els atacs contra el Líban

Avions de guerra israelians van dur a terme dijous a última hora de la nit desenes de bombardejos al sud del Líban, hores després que el líder de Hezbol·là, Hassan Nasrallah, hagués amenaçat a Israel amb “dures represàlies i un càstig just” per l’onada d’atacs contra la milícia xiïta libanesa amb explosions amagats en els aparells electrònics que utilitzava el grup per comunicar-se com cercapersones i walkies-talkies.

L’exèrcit israelià ha confirmat haver atacat un centenar de llançacoets que, segons diu en un comunicat recollit aquest divendres per Efe, estaven “a punt de ser utilitzats de manera immediata”.

Segons l’agència libanesa NNA, l’aviació israeliana va llançar dijous a última hora de la nit més de 52 atacs al sud del Líban. Poc abans, l’exèrcit ja havia colpejat la mateixa zona amb una trentena de bombardejos més. Segons fonts libaneses l’onada d’atacs d’aquest dijous contra el sud del Líban és la més intensa des de l’inici de la guerra a la Franja de Gaza el 7 d’octubre passat.

Mentre avions israelians sobrevolaven dijous la capital libanesa, Beirut, en una demostració de força, el líder de Hezbol·là culpava Israel de les explosions simultànies d’aparells electrònics utilitzats pels membres del partit-milícia per comunicar-se que van deixar més d’una trentena de morts i milers de ferides. Assegurava que Israel havia creuat totes les línies vermelles i que considerava les detonacions com una “declaració de guerra”. Nasrallah prometia dures represàlies pel fort cop rebut per la seva organització.

Amb les tensions a l’Orient Mitjà disparades, diplomàtics dels Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, l’Estat francès i Itàlia es van reunir dijous a París abans de la reunió del Consell de Seguretat de l’ONU d’aquest divendres. El president dels EUA, Joe Biden, considera que encara pot trobar-se una solució diplomàtica al conflicte, segons va dir un portaveu de la Casa Blanca. “Creiem, en última instància, que la millor manera de reduir les tensions a la regió és a través dels mitjans diplomàtics, i en això és amb el que està treballant el Secretari de Defensa”, Lloyd Austin.

“Aquesta administració està treballant dia i nit per garantir que no hi hagi una guerra regional més àmplia”, va afirmar una portaveu del Pentàgon en declaracions recollides per Efe. Tot i això, Sabrina Singh va afegir que els Estats Units estan preparats per protegir Israel davant de qualsevol atac que pugui arribar com a represàlia per l’onada de detonacions simultànies en centenars d’aparells de comunicació de Hezbol·là de la qual la milícia patrocinada per l’Iran culpa el govern del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.

Les esperances d’una solució negociada semblen sota l’Administració Biden semblen, però ser molt llunyanes.

Funcionaris nord-americans consideren que és improbable que s’arribi a un acord d’alto el foc a la Franja de Gaza abans que el president Joe Biden deixi el càrrec el pròxim mes de gener, segons publica aquest divendres el Wall Street Journal. El diari cita a funcionaris d’alt nivell de la Casa Blanca, el Departament d’Estat i el Pentàgon sota condició d’anonimat.