Què se sap de les explosions de cercapersones que ha colpejat Hezbol·là?

Què va passar?

Dimarts, cap a 3/4 de quatre de la tarda hora local, els cercapersones van començar a explotar al sud de Beirut i altres zones del Líban. També a Síria, a Damasc, on catorze persones van resultar ferides. Testimonis presencials recollits per la BBC van afirmar que van veure sortir ful de les butxaques de la gent i després es van produir petites explosions que sonaven a focs d’artifici o trets

En un vídeo que va circular a les xarxes socials s’observa una explosió a la butxaca del pantaló d’un home que estava dret al costat d’una caixa registradora d’una botiga. Es van registrar explosions al llarg d’una hora. Poc després, desenes de persones van començar a arribar als hospitals, els quals van quedar col·lapsats. La majoria dels afectats presentaven ferides a les mans i a la cara. Segons informa la BBC, un dels nou morts era fill d’un parlamentari de Hezbol·là, i que la nena de 10 anys que també va morir en l’atac, era filla d’un altre membre de la milícia xiïta libanesa. Entre els prop de tres mil ferits, figura Mojtaba Amani, ambaixador de l’Iran al Líban.

Per què usaven cercapersones?

A l’inici de la campanya militar israeliana sobre la Franja de Gaza, el 7 d’octubre passat, Hezbol·là va demanar als seus membres que no fessin servir telèfons mòbils per por a poder a ser manipulats o rastrejats per agents de la intel·ligència israeliana, per la qual cosa feien servir aparells de cercapersones per comunicar-se. En resposta a la petició, el moviment xiïta havia distribuït aparells de cercapersones entre els seus membres a través dels quals eren cridats a les seves respectives unitats.

Què són els aparells de cercapersones?

Un cercapersones és un aparell electrònic petit i portàtil que serveix només per rebre avisos de text a distancia, normalment en forma de senyals acústics. És un dispositiu de telecomunicacions que va ser molt usat en els anys vuitanta del segle passat, i durant un temps va coexistir amb els mòbils, fins que van ser substituïts per aquests. Tot i això, alguns serveis de seguretat i emergències els continuen utilitzant per avisos urgents. Aquests aparells utilitzen senyals de ràdio per enllaçar un centre de control de trucades amb el destinatari, la qual cosa els fa més segurs que les xarxes de telefonia mòbils i menys vulnerables a interferències.

Com van explotar?

Encara no se sap ben bé Les autoritats libaneses ha obert una investigació per aclarir que va passar. Els cercapersones estaven en possessió de diversos treballadors en diferents unitats i institucions de Hezbol·là. Segons fonts de seguretat i imatge revisades per l’agència Reuters, algunes de les detonacions es van produir després de sonar l’aparell, la qual cosa va fer que els seus usuaris agafessin l’aparell o se l’apropessin a la cara per comprovar la pantalla. Segons publica aquest dimecres el diari nord-americà The New York Times, funcionaris de diversos països van assegurar que les explosions dels aparells s’expliquen perquè aquests van ser manipulats per Israel abans d’arribar al Líban. Segons les mateixes fonts, en cada cercapersones s’hauria implementat entre 28 i 57 grams de material explosiu juntament amb la seva bateria i un interruptor que podia ser activat per control remot.

Una font va dir a The Wall Street Journal, segons recull la BBC, que els dispositius afectats procedien d’un enviament que havia rebut fa pocs dies.

Qui va fabricar els aparells?

Diversos experts informàtics consultats per Efe avalen la teoria que, perquè es produïssin les explosions, els aparells havien d’haver estat manipulats en origen o en destinació, assenyalant que els fabricants dels components dels aparells haurien de respondre davant d’això. I ho han fet, perquè segons publica el diari nord-americà The New York Times, Hezbol·là va encarregar a l’empresa taiwanesa Gold Apollo un lot d’aquests aparells. La companyia electrònica asiàtica, però ha negat en un comunicat en un haver fabricat aquests dispositius i ha assenyalat com els responsables d’haver-los produït és una companyia anomenada ’BAC’, que té la seva seu a Budapest (Hongria).

Qui és el responsable?

De moment, ningú s’ha atribuït l’autoria de les explosions. Hezbol·là ha assegurat que Israel és “el responsable” de les explosions, una acusació que també ha fet el Ministeri d’Afers Estrangers libanès, que prepara una queixa al respecte per presentar davant el Consell de Seguretat de l’ONU, i Hamàs. Per la seva banda, l’exèrcit israelià guarda silenci i s’ha limitat a dir que “està avaluant la situació”.

Per la seva banda, tant el diari nord-americà The New York Times com l’agència Reuters apunten a Israel com l’artífex del succés. D’acord amb l’agència de notícies francesa, darrere de les explosions hi hauria l’agència d’intel·ligència israeliana Mossad.

Per què l’atac és inèdit?

L’atac és extraordinari no només perquè suposa una bretxa en la seguretat de Hezbol·là, que sempre s’ha vantat de les seves estrictes mesures, sinó per infiltrar-se en la cadena de producció i de subministrament.

Preocupació creixent

Aquests tipus d’atacs en la cadena de producció i subministrament són una preocupació creixent en el món de la ciberseguretat, perquè recentment s’han produït molts incidents d’alt nivell provocats per pirates informàtics que accedeixen a terminats productes mentre estan en fase de desenvolupament. Però aquests atacs es limiten normalment al programari. Els atacs a la cadena de subministrament són molt menys freqüents, ja que implica accedir directament al dispositiu.

Què diu Hezbol·là?

Després d’acusar Israel de les explosions dels cercapersones, Hezbol·là ha promès aquest dimecres una “represàlia específica” contra Israel. En el missatge publicat aquest dimecres pel grup xiïta libanès, el moviment diu també que tot i l’atac continuarà amb el seu suport a la “resistència de Gaza i del seu poble” i continuarà defensant “el Líban, el seu poble i la seva sobirania”.

I l’Iran?

El règim de Teheran ha qualificat d’“acte terrorista” i d’un “assassinat en massa” les explosions de cercapersones en Líban, segons diu el portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers iranià, Nasser Kanaani en un comunicat emès dimarts a última hora de la nit.

Què pot passar a partir d’ara?

El conflicte a l’Orient Mitjà pot continuar escalant i tot apunta que s’està més a prop que mai d’una guerra total a la zona.