unió europa
Von der Leyen presenta una comissió menys paritària i més escorada a la dreta
La presidenta de la Comissió Europea nomena Teresa Ribera vicepresidenta executiva per a la Transició Neta, Justa i Competitiva
Haurà de deixar la vicepresidència tercera i el Ministeri per a la Transició Ecològica del govern espanyol
El francès i macronista Stéphane Sejourné serà el vicepresident executiu de Prosperitat i Estratègia Industrial
La presidenta de la Comissió Europea (CE), l’alemanya Ursula von der Leyen, ha presentat aquest dimarts l’estructura del govern per al seu segon mandat amb l’elecció dels sis vicepresidents en un executiu que serà menys paritari –40% de dones– i més escorat a la dreta –14 comissaris seran del Partit Popular Europeu (PPE), més la cap de l’executiu; quatre socialistes; cinc liberals i dos de l’extrema dreta–, que l’anterior, un fidel reflex de la composició del Parlament Europeu sortit de les urnes el 9 de juny passat. A més, per primera vegada l’extrema dreta ostentarà una vicepresidència. En concret, Von der Leyen ha entregat a l’italià Raffaele Fitto, del partit postfeixista Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni, la vicepresidència de Cohesió i Reformes.
La nova comissió tindrà com a un dels pesos pesants Teresa Ribera, una de les quatre representants socialistes en el nou executiu comunitari. Ribera ha estat nominada a vicepresidenta executiva de Transició Neta, Justa i Competitiva. Una designació que implica que hagi de deixar la vicepresidència tercera del govern de Pedro Sánchez i el Ministeri de Transició Ecològica.
A més de l’espanyola, una altra de les peces clau de la segona comissió Von der Leyen serà al francès Stéphane Sejourné, designat com a vicepresident executiu de Prosperitat i Estratègia Industrial.
Juntament amb Fitto, Ribera i Sejourné, completen les vicepresidències l’estoniana Kaja Kallas que serà l’Alta Representant de Política Exterior i de Seguretat en substitució de Josep Borrell; la finlandesa Henna Virkkunen, que serà vicepresidenta per Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia; i la romanesa Roxana Minzatu, amb la cartera amb Educació, Treball i Drets Socials.
D’acord amb la proposta feta per Von der Leyen, informa l’ACN, la cúpula de la CE estarà ocupada per tres països fundadors de la UE (Alemanya, França, Itàlia) i quatre que van entrar a partir dels anys vuitanta (Espanya, Finlàndia, Estònia i Romania). També s’equilibra entre el nord i sud, est i oest del bloc.
En la presentació de la proposta del nou col·legi de comissaris, Von der Leyen ha destacat que la competitivitat i seguretat del bloc tenen “molt més pes” en les prioritats de la CE per aquest mandat i que això també ha tingut un impacte en la composició de l’executiu. Tot i això, l’alemanya ha assegurat que la preocupació per l’escalfament global estarà “al darrere” de totes les seves polítiques.
De fet, Ribera aglutina una vicepresidència que recull aquestes dues prioritats: Transició neta, justa i competitiva. A més, l’espanyola es queda la cartera de Competència que fins ara estava en mans de la danesa Margrethe Vestager, que ha aplicat una política de mà dura contra les grans tecnològiques dels Estats Units.
Repartiment de la resta de carteres
Dos dels cinc comissaris que repeteixen aquesta legislatura han obtingut cartes influents. L’eslovac Maroš Šefcovic serà comissari de Comerç i Seguretat Econòmica i responsable de Relacions Interinstitucionals i Transparència. També Valdis Dombrovskis té un doble rol. El letó serà comissari d’Economia i Productivitat i encarregat d’Implementació i Simplificació, una cartera que pretén reduir la burocràcia a Brussel·les.
D’altra banda, el conservador Wopke Hoekstra, proposat pels Països Baixos on governa el partit de l’ultradretà Geert Wilders, de coalició amb majoria ultra, serà el comissari de Clima, de manera que haurà de treballar en coordinació amb la vicepresidenta Ribera, així com amb la nova comissaria de Medi ambient, la sueca Jessika Roswall, i amb el danès Dan Jorgensen, comissari d’Energia i Habitatge.
Pel que fa a la resta de nous comissaris, informa l’ACN, Von der Leyen ha elegit a la candidata d’Eslovènia, Marta Kos, per a la cartera d’Ampliació. Ara bé, com hi ha una nova eurocomissària de Mediterrani, la croata Dubravka Šuica, l’eslovena s’haurà de centrar en els països de l’est. D’aquesta manera, la política d’ampliació i veïnatge queda dividida geogràficament en dues cartes. Tant Kos com Suica s’hauran de coordinar amb l’alta representant pels afers d’exteriors. Amb aquest repartiment, l’hongarès Olivér Várhelyi perd la cartera de veïnatge i es queda amb la de Salut i Benestar Animal.
La portuguesa Maria Luís Albuquerque obté la cartera de Serveis Financers, un rol que volia Irlanda. Tanmateix, el seu exministre de Finances Michael McGrath ha estat proposat com a nou comissari de Justícia, Democràcia i Estat de dret, un càrrec que fins ara ocupava Didier Reynders.
El txec Jozef Síkela serà comissari de Col·laboracions Internacionals; el xipriota Costas Karis el comissari de Pesca i Oceans; la belga Hadja Lahbib la comissaria de Gestió de Crisis, l’austríac Magnus Brunner comissari d’Afers Interns i Migració, el polonès Piotr Serafin el comissari de Pressupost; la búlgara Ekaterina Zaharieva la comissària de Recerca i Innovació, el grec Apostolos Tzikostas el comissari de Transport Sostenible i Turisme; el luxemburguès Christophe Hanser el comissari d’Agricultura i Alimentació; i el maltès Glenn Micallef serà comissari d’Equitat intergeneracional, Cultura, Joventut i Esport.
La configuració que ha exposat aquest dimarts Von der Leyen no és definitiva, explica l’ACN, ja que el seu executiu també ha de comptar amb l’aval del Parlament Europeu. En l’anterior legislatura, de fet, els eurodiputats van rebutjar dos dels candidats presentats inicialment per Von der Leyen, un escenari que es podria repetir quan arribi el moment de les audiències, que se celebraran en les pròximes setmanes.
L’hongarès Várhelyi és precisament un dels assenyalats, tot i que podrien haver-hi més moviments. També caldrà veure arribat el moment que fan els socialdemòcrates i liberals amb Fitto, el designat per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni.
La setmana passada, explica l’ACN, els socialdemòcrates van amenaçar de retirar el seu suport a la Comissió de Von der Leyen si aquesta atorgava càrrecs de poder dins l’executiu a membres del partit de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR).