Política

europa

Alemanya torna a controlar totes les seves fronteres terrestres

La mesura busca frenar la immigració que arriba en el país per via irregular

La decisió no ha agradat a alguns socis europeus, que la veuen com un cop dur a l’espai Schengen

Alemanya torna a controlar de manera temporal des d’aquest dilluns les seves nou fronteres terrestres amb l’objectiu de reduir la immigració irregular. Una mesura que, d’una banda, ha generat les crítiques de diversos dels seus socis europeus que ho veuen com un cop dur per l’espai Schengen i, de l’altra, els elogis de l’extrema dreta.

Els controls policials han tornat aquest matí a les línies divisòries amb l’Estat francès, els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i Dinamarca, després que l’any passat ja els hagués reintroduït en les seves fronteres amb Polònia, la República Txeca, Àustria i Suïssa.

El govern alemany va anunciar la decisió la setmana passada després d’un atac mortal amb ganivet, dels històrics resultats del partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD) en dos estats clau de l’est d’Alemanya i amb la mirada posada en els comicis d’aquest diumenge a Brandenburg, on també es preveu que el partit ultradretà i antiimmigració obtingui uns molts bon resultats.

La reintroducció dels controls fronterers per part del govern del canceller Olaf Scholz estan posant a prova la unitat europea. Alguns dels estats membres de la Unió Europea veuen la mesura com un allunyament de l’espai Schengen de lliure circulació de persones, que incloure 25 estats de la UE, més Suïssa, Noruega, Liechtenstein i Islàndia.

La zona Schengen permet la lliure circulació sense controls fronterers i es considera un dels grans èxits del bloc europeu, així com un actiu econòmic c molt important. El tractat permet establir controls en cas d’amenaça greu per l’ordre públic i la seguretat interior, sempre que siguin situacions excepcionals i respectant el principi de proporcionalitat. La mesura s’aplica, per exemple, en cas de grans esdeveniments com els recents Jocs Olímpics de París o cimeres en les quals participen un gran nombre de dirigents internacionals.

El primer ministre polonès, Donald Tusk, va ser el primer a criticar la decisió d’Alemanya, que va qualificar d’“inacceptable des del punt de vista de Polònia” i va exigir més ajuda de Berlín per assegurar les fronteres externes de la UE en comptes d’un enduriment dels controls inters. Tusk ha proposat consultes “urgents” amb tots els estats membres de la UE per estudiar la decisió d’Alemanya. “Es tracta de facto d’una suspensió a gran escala de Schengen”, va assegurar el mandatari polonès.

Per la seva banda, el primer ministro de Grècia, el conservador Kyriakos Mitsotakis, va dir dijous passat que seria un error “passar a una lògica d’exempcions ad hoc de l’acord de Schengen, amb controls fronterers que perjudiquen un dels èxits fonamentals de la UE”.

Per contra, altres dirigents europeus el primer ministre d’Hongria, l’ultraconservador Viktor Orbán, va celebrar la decisió del govern tripartit alemany. Ho va fer amb un irònic missatge a les xarxes socials en el qual deia: “Alemanya ha decidit imposar controls fronterers estrictes per frenar la immigració irregular. Canceller Scholz, benvingut al club” i una etiqueta en la qual cridava a “frenar” l’arribada de migrants.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.