El temor domina els mitjans i els periodistes
Corporacions públiques com BBC, RTVE i CCMA incorporen IA a les redaccions amb prudència
La mateixa IA que augmenta la productivitat i ajuda els humans és la que pot generar ‘fake news’
OpenAI rep demandes de grups de comunicació per agafar sense permís el seu contingut publicat
Encara no s’havien recuperat de l’impacte de la digitalització, internet i les xarxes socials, i ara els mitjans de comunicació han de fer front a l’erupció de la intel·ligència artificial. El volcà de la IA generativa està començant a canviar la manera de produir, distribuir i consumir les notícies. També les falses i la desinformació. Des de l’automatització de tasques rutinàries fins a la generació de continguts, la IA presenta oportunitats i reptes per a periodistes i mitjans tradicionals.
La IA ofereix múltiples aplicacions en el camp del periodisme i la publicitat. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ja utilitza la IA per a transcripcions automàtiques d’àudio, arxivament automàtic i anàlisi de continguts audiovisuals. També ha creat una eina amb IA per facilitar la feina als redactors, un assistent periodístic per escriure articles al web del 3Cat. L’assistent permet optimitzar el SEO (estratègia perquè els buscadors trobin i situïn millor les notícies) i transforma els articles web en publicacions per a xarxes socials. 3Cat i el Barcelona Supercomputing Center treballen en la creació d’un locutor virtual a partir de veus de professionals reconeguts de TV3 i Catalunya Ràdio. La idea és anar combinant diferents veus per trobar una de nova que representi la identitat corporativa del mitjà. La CCMA i Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), que hi treballa des d’anys abans amb projectes liderats pel català Pere Vila, van amb peus de plom amb la implementació de la IA a les redaccions pel temor amb què és percebuda per bona part dels professionals i comitès. En aquest sentit, la veu sintètica que sorgeixi del projecte del 3Cat s’usarà només per proporcionar accessibilitat als articles de la pàgina web, en cap cas per substituir els professionals.
Mitjans públics com la prestigiosa BBC van més enllà i exploren com la IA pot ajudar a innovar en la producció i distribució de continguts. La BBC ha iniciat projectes que utilitzen la IA per a la recerca periodística, la producció de continguts i la personalització de l’experiència de l’usuari. Això inclou l’ús de la IA per identificar temes de tendència i suggerir continguts relacionats, per facilitar, així, que els periodistes se centrin en tasques més analítiques i creatives. El febrer passat la BBC va revisar la seva estratègia en IA i, sense anar en detriment de la creativitat i el talent dels seus professionals, va comprometre’s a incorporar la tecnologia a les redaccions i en la distribució, especialment amb la creació de bots de conversa, la traducció dels articles a diferents idiomes i la personalització de notícies i continguts multimèdia.
Un dels grans reptes actuals dels mitjans és la lluita contra la desinformació, precisament per la facilitat amb què la IA permet crear notícies falses. Organitzacions com Efe Verifica, en canvi, estan utilitzant la IA per detectar i combatre les fake news. Aquesta eina ajuda a comprovar la veracitat de les notícies, analitzant grans volums de dades i identificant patrons sospitosos. RTVE i la Universitat Autònoma de Barcelona lideren el projecte Iveres d’identificació i verificació per combatre la “desinformació interessada”.
Un aspecte controvertit quant als mitjans és l’ús dels seus continguts sense permís per entrenar models d’IA. OpenAI, la companyia que hi ha al darrere del popular ChatGPT, ha rebut demandes de mitjans com The New York Times per haver utilitzat articles sense autorització per entrenar els seus models. Altres mitjans com The Intercept, Raw Story i AlterNet, i grups de comunicació com MediaNews Group (New York Daily News i Chicago Tribune, entre altres) han demandat OpenAI i Microsoft, que va invertir més de 10.000 milions de dòlars a la companyia d’IA. L’Associació Mitjans d’Informació (AMI), representant de la indústria mediàtica espanyola, dona suport a la demanda de The New York Times. Paral·lelament, però, OpenAI ha signat acords amb mitjans com Le Monde i grups com Prisa (El País) i Axel Springer (Die Welt, Politico, Business Insider i Bild) per accedir als seus continguts de manera legal i oferir notícies directament a través de ChatGPT. En una ofensiva d’OpenAI per evitar noves demandes, acaba de signar amb la revista Time un acord perquè ChatGPT usi més de 100 anys del seu arxiu editorial. Time s’afegeix a una llista de mitjans que han signat convenis amb OpenAI, entre els quals es troben The Atlantic, Vox Media, The Wall Street Journal i Financial Times, a més dels anteriorment citats.
La introducció de la IA en els mitjans de comunicació que han fet el pas ha millorat significativament la productivitat. Algunes tasques rutinàries, com la redacció d’informes i l’anàlisi de dades, poden ser automatitzades i alliberar els periodistes perquè es dediquin al valor afegit. Mitjans com el Washington Post utilitzen la IA per automatitzar la redacció de notícies d’esports i eleccions, i l’agència Associated Press ha adoptat eines d’IA per generar articles financers i informes de resultats empresarials. RTVE va fer la cobertura al web de les últimes eleccions catalanes amb notícies dels resultats poble a poble gràcies a la IA. Cobertures informatives, serveis i canals de distribució fins ara inassumibles pels mitjans, són ara possibles amb una bona adopció d’IA. Existeix el risc de la proliferació de mitjans basats només en continguts generats amb IA, amb baixa qualitat periodística. Aquí es produeix una paradoxa. Les grans tecnològiques necessiten grans volums de dades (articles, vídeos, fotos i àudios) per entrenar els models d’IA, i es proveeixen de continguts dels mitjans just en un moment en què apareixen digitals low cost que embruten internet.
Per acabar-ho d’arrodonir, amb la sortida de SearchGPT dins de ChatGPT, OpenAI entra en competència directa amb Google, oferint una nova manera d’accedir a la informació a través de la cerca conversacional. Aquest nou paradigma podria canviar significativament com busquem les notícies, donant més importància a les respostes proporcionades per IA en lloc de les cerques indexades a l’estil clàssic de cercadors com Google. Això replantejarà les estratègies de SEO i podria perjudicar els mitjans pescaclics.
Pau Garcia-Milà: Jove visionari de la tecnologia
Pau Garcia-Milà, cofundador de Founderz Business School i Linkedin Top Voice 2022-2024, publica un vídeo diari d’un minut sobre IA i tecnologia. Dirigeix una acadèmia en línia que imparteix un màster en IA. Actiu a LinkedIn, TikTok i Twitter, és un jove veterà d’internet a Catalunya, amb influència en la comunitat.
Enrique San Juan: Expert, formador i divulgador d’IA
Enrique San Juan, periodista, formador i consultor català, ajuda empreses a comprendre i utilitzar la IA i els canals digitals. Amb més de 16.000 professionals formats, ofereix cursos intensius, formacions i mentories. És molt actiu a LinkedIn i Twitter, aportant coneixement i inspiració en el camp de la IA.
Arnau Font: Crea i divulga sobre IA en català a xarxes
Arnau Font, creador i dissenyador, divulga sobre IA i tecnologia a través de vídeos curts a TikTok i Instagram (@senyorfont). També comparteix contingut a Twitter, barrejant divulgació i altres temes. És un dels pocs divulgadors d’IA en català a les xarxes i fa arribar la tecnologia a un públic ampli.
Antoni Esteve: Editor del mitjà Paréntesis MEDia
Antoni Esteve, periodista i empresari audiovisual, és l’editor del nou mitjà digital sobre IA Paréntesis MEDia des de Barcelona. Amb una newsletter diària i presència a YouTube, Instagram, LinkedIn, TikTok i Twitter, proporcionant informació actualitzada i útil sobre IA, es consolida com un referent digital recent.
Diccionari
Metavers
El metavers és un món virtual compartit, creat mitjançant tecnologies com la realitat virtual (VR) i la realitat augmentada (AR). Els usuaris poden interactuar entre ells i amb l’entorn digital en temps real. El metavers promet transformar sectors com l’entreteniment, l’educació i el treball, oferint experiències immersives i interactives.
Caixes negres
Les caixes negres en intel·ligència artificial es refereixen a models o sistemes dels quals els processos interns són opacs o difícils d’interpretar. Tot i que poden produir resultats precisos, la manca de transparència pot dificultar la comprensió de com es prenen les decisions, cosa que és un desafiament per a la confiança i la responsabilitat.
Vehicle autònom
Un vehicle autònom és un automòbil que pot conduir-se sense intervenció humana, utilitzant sensors, càmeres, radars i algorismes d’intel·ligència artificial per percebre l’entorn i prendre decisions de conducció. Aquests vehicles prometen millorar la seguretat viària, reduir el trànsit i oferir una major comoditat als usuaris.
Regurgitació
En el context de la intel·ligència artificial, la regurgitació es refereix a la repetició de contingut o respostes preexistents sense generar nous coneixements o perspectives. Els models de llenguatge poden regurgitar dades d’entrenament si no estan adequadament ajustats, donant com a resultat sortides poc creatives o redundants.