Europa dóna per rebudes les dues qüestions prejudicials sobre l’amnistia

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha comunicat aquest dijous que ha rebut les dues qüestions prejudicials que li han plantejat sobre la llei d’amnistia el Tribunal de Comptes i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les dues úniques presentades fins ara sobre aquest assumpte.

El tribunal amb seu a Luxemburg ha registrat ambdós casos, que es troben encara en la fase inicial i sense data sobre el pronunciament.

El Tribunal de Comptes, que analitza la causa contra els expresidents catalans Carles Puigdemont i Artur Mas i contra una trentena d’exalts càrrecs, va presentar els seus dubtes a la justícia europea el 30 de juliol passat, un dia després d’haver decidit plantejar vuit qüestions prejudicials en el marc del procediment sobre el desviament de fons públics per al ’procés’ davant la possibilitat que col·lisioni amb els interessos financers de la UE. Considera que és “molt difícil conciliar” la Llei Orgànica d’Amnistia (LOA) amb la “prevenció de la impunitat del frau i la corrupció” que persegueix el dret de la Unió Europea. I vol saber si la llei d’amnistia és incompatible amb els principis de la UE de lluita eficaç i dissuasòria contra el frau i tota activitat il·legal que afecti els interessos financers de la UE; el de cooperació lleial; el d’igualtat i de no discriminació; el de seguretat jurídica i confiança legítima; i el de l’Estat de dret i de tutela efectiva en el procés judicial.

Per la seva part, El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va elevar la causa a Luxemburg dimarts passat. En aquest cas, planteja que la justícia europea analitzi la causa al diputat d’ERC Josep Maria Jové; i a l’actual president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, acusats de presumpta desobediència, prevaricació i malversació agreujada pels preparatius de l’1-O.

En un cas que també afecta l’exconsellera catalana Natàlia Garriga, acusada de desobediència greu, el tribunal va dir que les acusacions contra tots tres eren amnistiables, però va considerar que hi ha preceptes de la llei d’amnistia que poden xocar amb drets i principis de la Constitució i també amb les disposicions de la Unió Europea sobre protecció de la gestió dels cabals públics i la persecució de la corrupció.

Tots dos casos estan paralitzats fins que es pronunciïn els tribunals europeus.