0
Política
Barcelona - 10 September 2024 2.00 h

Mickael Forrest

Dirigent de l’FLNKS i membre del govern de Nova Caledònia

“França encara vol controlar els països que ha colonitzat”

“El pla de reforma del cens de l’Assemblea Nacional francesa està suspès, però es pot reprendre en qualsevol moment”

“Nova Caledònia ha d’anar cap a l’emancipació total per prioritzar els nostres interessos com a arxipèlag del Pacífic”

No apostem per la lluita armada, però ens hem de mobilitzar: la nostra lluita és democràtica
- Barcelona

Nova Caledònia, un arxipèlag de la Melanèsia, sota administració francesa, va iniciar el maig passat una revolta contra el pla de l’Assemblea Nacional francesa d’aprovar una reforma del cens que concedia el vot als ciutadans francesos que fes almenys deu anys que visquessin al país, un canvi contrari a l’acord entre França i els independentistes canacs, avalat per l’ONU, que manté congelat el cens de ciutadans que poden votar en un referèndum d’autodeterminació. Mickael Forrest, dirigent del Front d’Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS), i membre del govern de Nova Caledònia, explica a El Punt Avui la situació del país.

Quina situació hi ha ara als carrers de Nova Caledònia?
La situació és convulsa, però l’FLNKS hem demanat als nostres militants que aixequin el peu de l’accelerador per poder concentrar-nos en els diferents projectes, en particular el vinculat als presos polítics deportats a França. També volem concentrar-nos en les diferents iniciatives preses amb diversos moviments d’alliberament d’Europa com Còrsega, Catalunya i el País Basc. França encara té aquesta dèria de voler controlar els països que ha colonitzat. La nostra feina és garantir que es respectin els nostres interessos, en particular el nostre dret a la independència.
Nova Caledònia ha ocupat l’atenció dels mitjans internacionals com feia temps que no passava.
Sí, perquè França volia descongelar el cens electoral per incloure-hi la immigració massiva que s’organitza des de fa uns quants anys per tal de convertir el poble canac en minoria. Ens vam haver d’organitzar per dir que no estem en contra del poble francès, ni del poble anglès, ni de cap poble, sinó simplement que som un petit arxipèlag del Pacífic, de 16.000 km² i 300.000 habitants i que hi ha un marc polític anomenat Acord de Nouméa, avalat per les Nacions Unides, que s’ha de respectar, que ens situa a la llista de territoris descolonitzats des del 2 de desembre de 1986. Hem de continuar treballant perquè França ens respecti en lloc d’abusar dels nostres drets.
De moment, el pla de l’Assemblea Nacional francesa s’ha aturat. Quines implicacions té aquesta suspensió?
Bé, s’ha suspès, però no s’ha cancel·lat. Això vol dir que el pla es pot reprendre en qualsevol moment, i, coneixent la manera de fer francesa en matèria neocolonial, cal estar sempre amatents.
L’Assemblea Nacional Francesa té, per primer cop des del 1986, un diputat independentista.
Vam tenir la grata sorpresa de tenir un diputat el mes de juliol passat perquè feia més de 36 anys que no en teníem cap i l’FNKS ha aconseguit aquesta representació parlamentària. Això farà que se senti la nostra veu a l’Assemblea Nacional francesa. És una bona notícia per a nosaltres. Tanmateix, encara haurem de superar molts esculls. Cal garantir que avancem en el diàleg amb totes les parts, en particular amb les Nacions Unides, la Unió Europea i, especialment, amb França.
Quin grau d’autonomia té Nova Caledònia?
Hem tingut trenta anys per construir el país, les infraestructures, formar gent, però hi ha competències que no tenim com l’exèrcit, la moneda, la justícia... Actualment, totes les illes del Pacífic han aconseguit trobar un consens per gestionar totes aquestes competències. Val a dir, però, que l’Estat francès posa moltes traves a l’hora de donar suport a la plena emancipació de Nova Caledònia.
Què es pot fer per avançar cap a la plena emancipació?
Cadascú ha d’assumir la responsabilitat. Nosaltres hem tingut reunions de treball amb diversos actors com, per exemple, el Banc de la Reserva de Vanuatu, amb el ministre de les Forces Armades de Fiji, que ja tenen una important experiència en l’exercici d’aquestes competències. Tenim una autonomia avançada, però ens ha de portar cap a una emancipació total que ens permeti prioritzar els nostres interessos en matèria econòmica, social, cultural, en matèria d’infraestructures, i donar resposta a problemes cabdals per a les illes del Pacífic com l’augment del nivell del mar i l’escalfament global.
El moviment independentista ha descartat totalment la lluita armada?
Nosaltres no apostem per la lluita armada, però ens hem hagut de mobilitzar una vegada més per evitar que l’Estat francès exterminés el poble canac. Si haguéssim deixat passar el pla de reforma del cens electoral, tots els francesos que arribaran a Nova Caledònia serien ciutadans que podrien votar, quan l’Acord de Nouméa diu que el cens electoral s’ha de mantenir congelat. Cal estar amatents amb França i hem d’estar més mobilitzats que mai, però no hem fet cap crida a la lluita armada, ni estem en disposició de fer-ho: la nostra és una lluita democràtica.
Confia que l’ONU faci respectar la condició de territori colonitzat de Nova Caledònia?
Tinc esperança, però en política no n’hi ha prou amb tenir esperança. És per això que la setmana passada en el Congrés de l’FLNKS vam demanar una missió de mediació internacional basada en el dret internacional que ajudi França a la descolonització com ha fet a l’Àfrica, al Vietnam...

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.

Published on

Most Viewed