Economia
Iris Triola
Pescadora de la confraria de Blanes i membre de l’Associació Dones de la Mar
“El peix és l’última proteïna salvatge que ens queda”
Es va formar per aprendre de gran l’ofici de pescadora i s’ha convertit en la primera dona que forma part de la junta d’una confraria
Participa en les demostracions culinàries per impulsar el peix de llotja i explicar l’ofici i projectes de com preservar el fons marí
La figura de la dona en la pesca ha estat silenciada perquè convenia algú a casa per cuidar el niu
L’Iris va decidir dedicar-se professionalment a la pesca. Fa vuit anys que es va embarcar per sortir a pescar i avui és la primera dona que forma part de la junta de la confraria.
No ve de família de pescadors.
Soc de l’interior, de la Cellera de Ter, però els estius els passava a casa d’uns parents a Blanes i el port era un dels meus racons on mirava de pescar. Va ser de gran, com a tècnica de televisió, que em vaig embarcar tres setmanes per fer un reportatge sobre arts de pesca. Em vaig adonar que tenia més ganes de passar a l’acció que d’observar darrere la càmera.
I s’hi va tirar de cap?
Hi vaig trobar el lloc, em va enamorar. M’havia d’espavilar per fer la formació bàsica, la de marinera pescadora, de pont i de màquines fins a aconseguir les dues patronies, la portuària i la de pesca, que és la que m’ha costat més.
Li ha estat difícil fer-se camí enmig d’un món d’homes?
Vaig començar en un vaixell oceanogràfic on érem dues dones embarcades. Era una substitució de mesos que es va allargar un any, i la meitat dels mesos no toques terra. Era difícil de conciliar res però veia complicat que algú em volgués per sortir a pescar.
I es va equivocar...
En la pesca hi ha antigues supersticions que les dones porten mala sort a les barques, i encara sents allò que no es pot tocar les xarxes si es té la regla. La figura de la dona en la pesca sempre ha estat silenciada perquè convenia algú que es quedés a casa cuidant el niu.
I on es va embarcar?
Va arribar el dia que necessitaven un mariner i jo estava preparada, amb la revisió mèdica feta. Tothom em volia donar consells. Es pensaven que duraria quatre dies. Els més grans m’esperaven a port per veure’m la cara quan tornàvem els dies de mala mar. No ha estat fàcil però ha valgut la pena tot el que m’ha donat el mar i la pesca.
És a la confraria i de l’Associació de Dones de la Mar. Té ganes de canviar coses?
Soc la primera dona a formar part d’una confraria de pescadors. No parava de demanar millores i el patró major em va convidar a treballar per aconseguir-les. Això m’ha obligat a fer un parèntesi i em quedo un temps a terra perquè tot no es pot fer. Vull donar valor a l’ofici i al peix fresc salvatge que arriba a les llotges, que és l’última proteïna sense additius ni conservants que ens queda.
És el més sostenible que tenim.
Menjar peix de les llotges és la garantia que es respecten les vedes i el temps de cria contribuint a la cura del nostre medi marí. Als peixos que venen de lluny els han posat additius i conservants per fer-ne el transport, encara que siguin legals. Hi ha molts països que no tenen la normativa ambiental que tenim al nostre litoral.
Blanes vol ser pioner a identificar el peix fresc.
Presentem una nova marca del peix fresc de la llotja amb un codi QR per tenir la procedència del peix i enllaçar amb la web, on es desplega un mapa de tots els restaurants que ofereixen peix fresc de la llotja de Blanes.
Les demostracions culinàries s’estan fent des de l’estiu. Estan satisfetes?
És un projecte impulsat per l’Associació de Dones de la Mar que aplega pescadores i totes les dones que es dediquen a tenir cura de la mar. S’organitzen aquestes gastromòbils en femení als diferents GALP que tenim al litoral, que són els grups d’acció local de pesca sorgits dels fons europeus. Les demostracions en directe i obertes a la ciutadania volen promocionar aquest peix fresc i valorar espècies poc conegudes.
Coneixem poc i mengem sempre el mateix?
En una de les demostracions que vaig fer al port d’Arenys vaig presentar el bis, que és el cosí germà del verat. A molts llocs el venen com si ho fos. A les subhastes de peix que van a la baixa aquest peix arriba a 50 cèntims d’euro per una caixa de 10 quilos. És una misèria per als pescadors artesanals o d’encerclament, que s’hi passen tota la nit. No els compensa.
I ensenyar a fer bons plats hi pot ajudar. Com el cuinen?
Vam fer moltes variacions, per a tots els gustos: marinat, escabetxat i barrejat amb uns fideus com els que es fan dalt de les barques. En trobem tot l’any, de bis, i s’ha d’aprofitar. Aquest setembre es cuinarà a la llotja de Blanes, al mercat de Vilanova, al centre cívic de la Barceloneta o serem a Torredembarra. No parem.
Veu futur en un sector on cada cop pleguen més barques?
Hi ha poc relleu generacional i és evident que ara és molt més complicat sortir a pescar, amb tantes normatives. Per això som a les llotges per ajudar els pescadors a fer aquesta feina més feixuga que requereix quasi un administratiu. Les normes d’Europa ens ajuden a ser més sostenibles.
Tenen zones vedades voluntàriament dins el projecte Ecorest. És com un planter?
Tenim una zona vedada en el temps i l’espai per sempre on reforestem el fons submarí. El pescador també s’ocupa de crear espais submarins on els peixos podran reproduir-se i amagar-se en un hàbitat natural on posem els coralls i les gorgònies, que amb la pesca accidental les biòlogues recuperen per tornar-los a mar.
S’enyora de sortir a mar?
Moltíssim, però vull obrir les portes de la confraria. Ens venen escoles i volem que ens visitin les d’hostaleria. Així els futurs cuiners tindran clares les temporades dels peixos i sortirem del rap, el lluç, la gamba, l’anxova, el bacallà i el salmó, que s’ha posat tant de moda.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.