estat francès
Macron nomena el conservador Michel Barnier com a nou primer ministre francès
El nou cap de govern, de 73 anys, va ser l’encarregat de negociar en nom de Brussel·les la sortida del Regne Unit de la Unió Europea
Set setmanes després de les eleccions legislatives avançades i de nombroses consultes i especulacions, el president francès, Emmanuel Macron, ha posat fi al suspens i ha anunciat aquest dijous el nom del nou primer ministre: Michel Barnier, del partit de la dreta tradicional, Els Republicans. En un comunicat de l’Elisi s’indica que Macron li ha encarregat formar un govern “d’unitat al servei del país”. “El nomenament es produeix després d’un cicle de consultes sense precedents”, diu la nota de l’Elisi, en les quals el president francès “s’ha assegurat que el primer ministre i el pròxim govern reuniran les condicions per ser el més estables possibles”.
El traspàs de poder: del més jove al més veterà
Barnier es converteix amb els seus 73 anys en el primer ministre francès de més edat de la V República i succeeix a Gabriel Attal, de 35 anys, el que era el més jove. Després de vuit mesos en el càrrec, Attal ha abandonat aquesta tarda Matignon. Ho ha fet amb un discurs en el qual ha reconegut que “vuit mesos han estat poc” i ha afegit que “la política francesa està malalta, però la curació és possible sempre que tothom s’allunyi del sectarisme”. Barnier, en les seves primeres paraules des del seu nomenament, ha dit que el “sectarisme és una prova de debilitat” i ha reconegut que la missió que afronta no és fàcil. “Estem en un moment difícil”, ha admès Barnier, que ha avançat com a prioritats del seu govern l’accés als serveis públics, la seguretat i el control a la immigració.
El nou cap de govern francès és un conversador de tradició gaullista amb un ampli currículum polític: diputat, president del Consell General de Savoia, quatre cops ministre, dues vegades comissari europeu i cap negociador de la Unió Europea pel Brexit. El 2021 va fracassar en l’intent d’aconseguir la nominació del seu parit, el conservador Els Republicans, per les eleccions presidencials de l’any següent.
El negociador del ‘Brexit’
Barnier agafa les regnes del govern francès en un moment políticament complicat pel país, amb una Assemblea fragmentada després que en les legislatives avançades del juliol cap dels tres grans blocs hagués aconseguit la majoria suficient per governar en solitari. Això obligarà el nou govern a haver de buscar suports i negociar constantment. Però aquest exministre de Jacques Chirac i Nicolás Sarzoky està acostumat a bregar amb situacions difícils. Barnier va ser l’encarregat de negociar en nom de la UE amb el govern britànic les condicions de sortida del Regne Unit del club comunitari.
Només fer-se públic el nomenament, el líder de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, formació majoritària dins del Nou Front Popular, la coalició d’esquerres més votada a les legislatives, va criticar l’elecció: “Les eleccions han estat robades”, ha etzibat el dirigent dels insubmisos. Ha afegit que el nou primer ministre “no té res a veure amb els resultats electorals”, després de recordar que surt d’un partit, Els Republicans, que va quedar últim entre les grans formacions polítiques en els comicis de juliol. Mélenchon també ha afirmat que Barnier ha estat nomenat “amb el permís i potser a suggeriment” de l’extrema dreta de Marine Le Pen, tot i de l’esforç per contenir el seu avenç en els darrers comicis. “De fer botifarra” als francesos ha qualificat el líder del Partit Comunista francès, Fabiel Roussel, el nomenament de Barnier per part de Macron, mentre que la seva homòloga verda, Marine Tondelier, ho ha qualificat “d’escàndol”. També els socialistes han parlat de “negació de la democràcia duta al màxim extrem”.
Molt diferent ha estat la reacció de l’extrema dreta francesa. Marine Le Pen, de l’ultradretà Reagrupament Nacional, ha evitat censurar el nomenament, després que hagués amenaçat dies enrere de vetar qualsevol nom que no estigués pactat amb el seu partit. Ha dit que esperarà a escoltar el discurs de Barnier davant l’Assemblea en el qual exposarà les línies de treball del seu govern per decidir si el censuren.