Nou equilibri laboral en l’era de la IA

La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) en el món laboral està provocant una autèntica revolució silenciosa que està redefinint les estructures empresarials i les dinàmiques de treball a un ritme vertiginós. Aquest fenomen, lluny de ser una simple tendència passatgera, s’està consolidant com una força transformadora que planteja tant oportunitats com reptes per a treballadors, empreses i economies senceres.

Segons Kristalina Georgieva, directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), la IA podria afectar fins al 60% dels llocs de treball a les economies avançades. Aquesta xifra, tot i ser impactant, no implica necessàriament una pèrdua massiva d’ocupació, sinó una transformació profunda en la naturalesa del treball i les habilitats.

Un cas que il·lustra aquesta transformació és el de l’empresa tecnològica Anthropic, que ha pres la decisió de prescindir del 90% del seu departament de suport i substituir-lo per un bot de conversa (chatbot) d’IA. Aquesta mesura no només ha suposat una reducció significativa de costos, sinó que ha obert noves vies de negoci. Anthropic ara ven aquesta tecnologia a altres companyies, convertint el que era una eina interna en un nou producte comercialitzable.

La implementació de la IA no sempre comporta una retallada de personal. En alguns casos està generant noves oportunitats laborals i redefinint rols. L’empresa sueca de pagaments Klarna ha anunciat que “reemplaçarà” 700 llocs de treball amb IA, però sense que això signifiqui necessàriament acomiadaments massius. Segons Sebastian Siemiatkowski, CEO de Klarna, molts empleats seran reassignats a noves posicions que requereixen habilitats diferents, com ara la supervisió i millora dels sistemes d’IA.

El cas de Domestika, la plataforma d’aprenentatge en línia, ofereix una perspectiva més controvertida. L’empresa ha anunciat que acomiadarà gairebé la meitat de la plantilla a l’Estat espanyol, al·legant que els empleats seran substituïts per sistemes d’IA com per exemple ChatGPT. Aquesta decisió ha generat un intens debat sobre l’impacte social de l’automatització accelerada.

El govern espanyol ha llançat una sèrie d’iniciatives per preparar l’Estat per a l’era de la IA. Entre aquestes, destaca una inversió de 18.000 milions que inclou un programa de formació de 120 milions i 1.500 milions per impulsar el seu propi ChatGPT en espanyol, català, gallec i euskera.

Aquestes mesures arriben en un moment en què la Unió Europea ha recomanat a l’Estat augmentar el nombre d’experts en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per afrontar els reptes que planteja la revolució de la IA.

No obstant, és important destacar que la implementació de la IA no està exempta de riscos. El cas d’Air Canada serveix com a avís sobre els perills potencials d’una confiança excessiva en els sistemes automatitzats. La companyia aèria es va veure obligada a complir per una sentència les condicions d’una política de reemborsaments inventada pel seu propi bot de conversa, que havia estat programat incorrectament. Aquest incident evidencia la importància de mantenir una supervisió humana i la necessitat d’establir marcs reguladors en contextos empresarials i de servei al client.

Les prediccions econòmiques sobre l’impacte de la IA són diverses i, fins i tot, contradictòries. Segons un informe de Goldman Sachs, la IA podria afectar fins a 300 milions de llocs de treball a tot el món, però també podria generar un augment del 7% del PIB global la propera dècada. Per la seva banda, un estudi de la Universitat de Pennsylvania i OpenAI suggereix que el 80% de la força laboral dels Estats Units podria veure almenys el 10% de les seves tasques laborals afectades per grans models de llenguatge.

Malgrat aquests canvis significatius, és important destacar que, per ara, la IA no està “robant” feines de manera generalitzada, sinó que està transformant la naturalesa del treball mateix. Molts experts argumenten que la IA actuarà més com una eina de suport que com un substitut complet dels treballadors humans. Això implica que molts llocs de treball evolucionaran per incorporar la IA com a part integral de les seves funcions, en lloc de ser completament reemplaçats per ella.

Un exemple d’aquesta evolució es pot veure en el sector financer, on els analistes de dades estan utilitzant cada vegada més la IA per processar grans volums d’informació i identificar patrons complexos. Lluny de reemplaçar aquests professionals, la IA els està permetent fer anàlisis més profundes i prendre decisions més sòlides.

En el sector de l’atenció al client, mentre algunes empreses opten per substituir completament els seus equips humans per bots de conversa, altres aposten per un format híbrid. En aquests casos, la IA s’utilitza per gestionar consultes senzilles i repetitives, alliberant així el personal humà per assumir situacions més complexes que requereixen empatia i un criteri fiable.

La indústria creativa també experimenta una transformació significativa gràcies a eines com DALL-E i Midjourney, que estan canviant la manera com es creen continguts visuals. En lloc de substituir els dissenyadors gràfics, estan obrint noves possibilitats creatives i augmentant la seva productivitat. Molts professionals estan integrant aquestes eines en els seus fluxos de treball, combinant la creativitat humana amb la potència de la IA.

Aquesta transició no està exempta de desafiaments. La necessitat d’actualitzar constantment competències i la reconversió professional s’han convertit en imperatius en aquest nou panorama laboral. Les empreses i els governs estan invertint cada vegada més en formació per preparar la força laboral per a l’era de la IA. El govern de Singapur ha llançat la iniciativa AI for Industry, que ofereix formació gratuïta en IA a treballadors de diversos sectors.

Com podem garantir que la irrupció de la IA sigui justa i no discriminatòria? Com podem protegir la privacitat dels treballadors en un entorn més digitalitzat? Aquestes qüestions requereixen un diàleg continu entre empreses, treballadors, governs i societat civil.