Sara Baras fa volar el públic de Cap Roig

Sara Baras té 53 anys. Tot i que, veient-la girar sobre si mateixa enfundada en un vestit de flamenca i amb unes sabates amb tacó de garrucha, qualsevol diria que en té menys, molts menys. L’artista gaditana va presidir dimecres l’escenari de Cap Roig amb el seu espectacle de ball flamenc dedicat a Paco de Lucía i que porta per nom Vuela. Esquivant la pluja i ignorant els espectadors que no brillaven per la seva puntualitat, Baras va començar amb un solo en què el ressò del tacó xocant contra el terra creava un monòleg que deixava el públic embadalit.

Desafiant el compàs i rodejada d’un equip de músics i ballarines, l’artista va actuar durant gairebé dues hores fent un homenatge al desaparegut guitarrista, amb el qual compartia una gran amistat.

El verb volar va ser el fil conductor d’aquesta obra protagonitzada i coreografiada per la mateixa Baras, i que trasllada el públic a una estètica brillant presidida per un vestuari magnífic que ens transporta a una altra època i, alhora, segmenta l’espectacle en quatre parts anomenades Madera, Mar, Muerte i Volar. Tot i que, no ens enganyem, sense llegir prèviament sobre el context de l’espectacle és difícil discernir-ne tota aquesta informació.

Sigui com sigui, amb Baras poques paraules fan falta. La ballarina va treure el seu repertori de zapateados frenètics i de vestits amb volants d’escàndol per posar-se el públic a la butxaca. Tot plegat mentre sonava la banda sonora de la vida de Paco de Lucía amb cançons com ara La Barrosa, Canción de amor, Zyryab, Camarón i Volar. Unes melodies que posen sonoritat a un homenatge que porta el segell de Baras.

La pluja es va esperar al final del concert per aparèixer amb comptagotes, gairebé per acompanyar els aplaudiments finals del públic. Una graderia que, tot i no poder explicar amb paraules el que estava veient, reconeixia l’art d’una ballarina que és capaç d’emocionar sense parlar i que en té prou amb estirar els dits de la mà per captar l’atenció. En definitiva, el ball de Sara Baras no necessita context, el ball de Sara Baras fa volar la imaginació.