guerra a gaza
El Líban mira cap al cel
Els avions de guerra israelians intimiden milions de libanesos cada dia mentre Israel espera la resposta de Hezbol·là
La possibilitat que esclati una guerra oberta amoïna el govern libanès, que es veu incapaç d’afrontar-ho econòmicament
El Líban mira cap al cel blau mentre espera l’arribada d’una guerra que per moments sembla inevitable. Els residents d’aquest país mediterrani saben que l’amenaça israeliana ve des de l’aire i ho saben perquè els avions de guerra israelians s’esforcen a fer-se notar. Sobrevolen ciutats i municipis a molt baixa altura i trenquen la barrera del so, fet que produeix unes explosions sonores molt semblants a un bombardeig i ones expansives que fan tremolar finestres.
Israel practica aquesta tàctica d’intimidació cada dia, també sobre la capital, Beirut, des que la milícia libanesa Hezbol·là i el govern iranià van prometre una venjança que encara no s’ha produït. Les tropes israelianes van cometre atacs a Beirut i a Teheran la nit del 30 de juliol i l’absència d’un contraatac tants dies després inquieta els líders israelians, alguns dels quals plantegen obertament la necessitat de llançar un gran atac “preventiu” contra els enemics regionals abans que obrin foc contra Israel.
Els vols israelians que fan rugir el cel deixen enrere gossos bordant, veïns que surten a mirar pel balcó i un increment de trucades a les línies de telèfon de suport mental i prevenció del suïcidi. “Aquests assalts aeris estan fent que ens truqui més gent amb casos d’angoixa, problemes per dormir o amb aparició de tartamudeig”, denuncia Mia Atoui, cofundadora de l’organització libanesa Embrace: “[Aquestes explosions] també han despertat el trauma per l’explosió del port, fet que demostra que som lluny d’haver-ho superat.”
Atacs amb fòsfor blanc
Mentre el país espera la gran guerra, els bombardejos per damunt de la frontera israelianolibanesa continuen. Cap al cantó libanès, hi ha una franja de 10 quilòmetres on no queda pràcticament ningú, i on els municipis són víctimes d’una destrucció similar a la de la Franja de Gaza. Israel té l’objectiu oficial d’apuntar contra posicions militars de Hezbol·là, però sovint es registren atacs amb fòsfor blanc, contraris al dret internacional, que provoquen incendis en boscos i camps agrícoles del país.
Unes 100.000 persones han marxat de la zona buscant refugi cap al nord, en una tasca de desplaçament des del territori fronterer cap a l’interior del país que les autoritats libaneses, a diferència de les israelianes, no tenen capacitat de finançar. Nasser Yassin, ministre libanès al capdavant del pla de contingència en cas que esclati una guerra oberta entre Hezbol·là i Israel, admet que el govern del país no té els recursos per afrontar les necessitats que arribarien amb l’escalada del conflicte. Yassin calcula que farien falta 100 milions de dòlars mensuals en menjar, refugi i sanitat per als centenars de milers de civils que haurien de marxar de casa i interrompre les seves vides. “Només el 10% d’això ja seria un repte per a aquest govern”, lamenta. Si Israel llancés un bloqueig contra el Líban, com va fer en la guerra del 2006, el combustible del país s’esgotaria en cinc setmanes, una situació greu a causa de la dependència que el país, inclosos els hospitals, té dels generadors privats per tal de tenir electricitat.
Un míssil va fer miques divendres un vehicle enmig de la ciutat libanesa de Sidó. L’atac va eliminar Samer al-Hage, un dels líders de Hamàs a Ein el-Helwe, el camp de refugiats palestí més gran al Líban. L’endemà, una multitud va plorar la mort del milicià durant el funeral que es va celebrar en aquest camp, al qual els cossos de seguretat libanesos no tenen accés.
Des de l’octubre, algunes informacions suggereixen que Hamàs, el mateix moviment polític que governa a la Franja de Gaza, està reclutant nous militants als camps de refugiats palestins al Líban. La frustració per les massacres que Israel està duent a terme a l’enclavament palestí estaria portant joves palestins refugiats al Líban a optar per unir-se a l’organització. Hamàs va fer una crida el 4 de desembre passat –dos mesos després del 7 d’octubre– per reclutar membres al Líban, una acció que va causar molèsties entre dirigents libanesos, que acusen Hamàs de violar la sobirania libanesa. La crida de Hamàs va recordar perillosament èpoques passades, quan l’Organització per a l’Alliberament de Palestina de Yasser Arafat operava al Líban entre els anys seixanta i vuitanta, utilitzant el territori com a plataforma per llançar atacs contra Israel.
El reclutament, segons algunes fonts, es duria a terme de manera discreta per evitar que els camps de refugiats del Líban siguin objectiu de bombardejos israelians. A Ein el-Helwe un oficial de Hamàs va arribar a dir que “centenars” de persones s’havien apropat a ell des de l’octubre: “Després de veure les massacres a Gaza, volien que els donéssim armes per anar a la frontera i lluitar contra l’Entitat Sionista.” El suposat reclutament de militants de Hamàs al Líban no ha tingut per ara cap conseqüència visible en el conflicte.