política
Llarena exigeix als Mossos noms del fracàs
De l’estupefacció a l’acció. L’endemà d’exasperar-se amb l’espectacle de veure per televisió com Carles Puigdemont apareixia a l’Arc de Triomf i com s’esfumava immediatament com si es tractés d’un truc d’escapisme en un festival de màgia, el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va passar a l’acció amb dues providències en què exigeix als Mossos i al Ministeri de l’Interior de Fernando Grande-Marlaska un informe sobre el dispositiu policial aprovat i desplegat, els noms dels agents responsables de dissenyar-lo, aprovar-lo i executar-lo, i quines van ser les raons del “fracàs”. Les providències van adreçades als Mossos i a Interior perquè el cos policial català va ser el que va fracassar als carrers de Barcelona a l’hora de perdre de vista Puigdemont –“el vam perdre per un semàfor”, va detallar ahir el cap dels Mossos, Eduard Sallent, sobre el seguiment del vehicle Honda de color blanc– després del discurs de cinc minuts sobre un escenari, però el ministre Grande-Marlaska és el responsable únic del control fronterer estatal i també ha quedat en evidència perquè el secretari general de Junts, Jordi Turull, va desvelar ahir a RAC1 que ell havia sopat amb Puigdemont a Barcelona dimarts, un dia abans del vídeo en què ell anuncia que ha “emprès el viatge de retorn des de l’exili” i dos dies abans del ple d’investidura de Salvador Illa al Parlament.
Després de 2.474 dies de persecució en què ha encaixat derrotes judicials en estadis europeus com ara Schleswig-Holstein (Alemanya) i Sàsser (Itàlia) i en què les euroordres han naufragat, Llarena vivia el dia del ple d’investidura com la primera jornada en què tenia el seu objecte de caça major a tocar perquè hi havia una convocatòria de Junts en un lloc concret i en una hora precisa a només 600 quilòmetres del despatx a la plaça Vila de París i la seva ordre de detenció estatal finalment tenia efectes en camp propi. Aquest historial és el que explica l’abast de la impotència de Llarena, que va assistir durant 24 hores a un espectacle televisat que el diari francès Libération descriu com a “prestidigitació”.
Jodorovitx i Jimmy Jump
El que Llarena exigeix conèixer ara, però, no és el secret d’un truc sinó els noms i cognoms dels agents dels Mossos que han ideat i protagonitzat sobre el terreny el polèmic dispositiu que no ha servit per detenir Puigdemont. Si bé el jutge instructor és rotund a l’hora de definir l’acció policial com a “fracàs”, la versió del cap dels Mossos, Eduard Sallent, no és tan rotunda i exposa el final fallit de tot perquè “va impedir l’objectiu una massa de persones”. Si a l’hora d’elaborar l’informe per a Llarena els Mossos són fidels al llenguatge que va utilitzar Sallent ahir en públic, el que es viurà serà una commoció semàntica. Sallent va esgrimir ahir que havia “dissenyat un dispositiu en el qual el senyor Puigdemont tingués la voluntat de participar realment en el ple d’investidura” perquè “no és un Jodorovitx” [clan de Barcelona] tot i que sí que el va equiparar a Jimmy Jump (l’espontani Jaume Marquet, famós perquè salta als camps de futbol i interromp partits amb una barretina al cap tot violant el cordó de seguretat), però a Llarena difícilment el satisfarà que el cos que actuava de policia judicial no veiés el 130è president com el rebel i sediciós que ell ha retratat en les resolucions judicials des del 2017. La individualització de responsabilitats que exigeix Llarena obre el risc de processos judicials. Sallent, però, va negar que hi hagués un pacte entre els Mossos i l’home objecte de detenció: “No hem negociat ni acordat res amb el senyor Puigdemont ni amb el seu entorn.” Des de les nou del vespre d’ahir, quan Puigdemont confirmava a Twitter que era de nou a Waterloo, el jutge Llarena ja sap que el dia més propici per a la caça major dels últims 2.474 és ja un record fugisser.