Política

Altres retorns més plàcids

La tornada a Catalunya dels altres exiliats pel procés s’ha fet amb homenatges simbòlics i sense mobilització popular

Ponsatí va ser detinguda pels Mossos mentre que Serret i Gabriel es van presentar voluntàriament al Suprem

Tot i que fugaç, la tornada a Catalunya de l’expresident Carles Puigdemont després de quasi set anys exiliat a Bèlgica ha sacsejat la realitat catalana. En primer lloc pel dia escollit, el del ple d’investidura de Salvador Illa, i en segon lloc per ls seva immediata desaparició i l’enigma de la seva detenció. Excepte el retorn de Clara Ponsatí, que al final va ser detinguda pels Mossos, les tornades de la resta d’exiliats han estat més plàcides i sense grans mobilitzacions populars. De la dotzena que havien marxat, ja han tornat una desena, la majoria amb les causes arxivades o pendents que s’apliqui l’amnistia. Només Toni Comín, Lluís Puig i Jaume Cabaní continuen a Bèlgica.

Adrià Carrasco (11-01-2021)

Va ser el primer a tornar, l’11 de gener del 2021. Aquest activista dels CDR d’Esplugues de Llobregat va fugir a Bèlgica el 10 d’abril del 2018 després d’haver estat acusat de terrorisme, rebel·lió i sedició per la seva participació en els talls de carreteres i l’obertura de peatges durant la Setmana Santa del 2018. L’Audiència va arxivar la causa per terrorisme, rebel·lió i sedició i va traspassar el cas al jutjat de Granollers, que també va tancar el cas per falta de proves. El jove va tornar després de 1.007 dies a l’exili i va comparèixer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per denunciar que tot havia estat “un muntatge judicial”.

Meritxell Serret (11-03-2021)

La que ha estat consellera d’Acció Exterior i Unió Europea amb el govern d’Aragonès va ser la primera exiliada a ser jutjada a l’Estat espanyol. Després d’obtenir un escó per Lleida al Parlament per ERC en les eleccions del 14-F, va decidir presentar-se de forma voluntària al Tribunal Suprem, a Madrid, acompanyada del seu advocat, Iñigo Iruin. Consellera d’Agricultura en el moment d’aplicar-se el 155, havia marxat a Brussel·les amb Puigdemont, Comín i Ponsatí, però el jutge Llarena no la va incloure en l’euroordre que va dictar després de la sentència del procés, el 14 d’octubre del 2019. Primer estava acusada de desobediència i malversació però la sentència va obrir la possibilitat de ser jutjada només per desobediència, com així va ser. Va ser condemnada pel TSJC a un any d’inhabilitació de la multa de 12.000 euros. Encara està pendent del recurs que va presentar al Suprem i de l’aplicació de la llei d’amnistia. Al seu poble, Vallfogona de Balaguer, un centenar de persones, entre les quals hi havia el president Pere Aragonès, li van retre un homenatge.

Anna Gabriel (19-07-2022)

Seguint la mateixa estratègia de Serret, amb qui compartia advocat, Iñigo Iruin, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel va decidir tornar a Espanya el 19 de juliol del 2022. Havia marxat a Suïssa el febrer del 2018, on va passar més de quatre anys, tot i que no hi havia cap ordre de recerca internacional i només estava processada per desobediència. Gabriel va declarar davant del jutge Llarena, va quedar en llibertat i va tornar a Ginebra. Tot i que uns mesos abans hi havia hagut una manifestació a Barcelona demanant el seu retorn, Gabriel ho va fer discretament i va emetre un comunicat en què explicava que continuaria vivint i treballant a Suïssa. El 9 de febrer d’aquest any la seva causa ha estat arxivada.

Clara Ponsatí (28-03-2023)

Si la sentència del procés ja va obrir escletxes perquè alguns exiliats es plantegessin tornar, la reforma del Codi Penal que va eliminar el delicte de sedició va acabar d’aplanar la tornada d’altres. És el cas de Clara Ponsatí. La que havia estat consellera d’Educació amb Puigdemont, va marxar a Brussel·les en els dies posteriors a la declaració d’independència, el 27 d’octubre del 2017. Acusada d’un delicte de desobediència que no implica penes de presó, l’eurodiputada va tornar el 28 d’abril del 2023 travessant la frontera. Va ser la tornada que més s’assembla a la de Puigdemont. Va entrar per la frontera sense cap intenció d’entregar-se a les autoritats, com sí que ho havien fet Serret i Gabriel. Conscient de l’impacte mediàtic de la seva acció, però també del poc que s’hi jugava per estar només acusada de desobediència, va oferir una roda de premsa a Barcelona per explicar el motiu del seu retorn. Just després, un agent dels Mossos d’Esquadra la va detenir, moment que van gravar les càmeres de TV3. Però no la van enviar a la presó sinó a declarar davant d’un jutjat de guàrdia que la va deixar en llibertat.

Marta Rovira i altres del cas Tsunami (12-07-2024)

Marta Rovira i els altres exiliats a Suïssa pel cas Tsunami Democràtic han tornat aquest mes de juliol després que s’arxivés la causa. La secretària general d’ERC va travessar la frontera acompanyada del diputat republicà Ruben Wagensberg; el vicepresident d’Òmnium Cultural, Oleguer Serra; el periodista Jesús Rodríguez, i l’activista Josep Campmajó. Primer van ser rebuts en un acte emotiu a Cantallops (Alt Empordà) i més tard Òmnium Cultural els va retre un festiu homenatge de benvinguda a Barcelona.

Moments clau
Abans de l’aprovació de la llei d’amnistia, ja hi va haver una sèrie de moments clau que van facilitar el retorn dels exiliats. El primer va ser la mateixa sentència del procés, el 14 d’octubre del 2019, que va rebaixar el delicte de la rebel·lió al de sedició. L’altre moment clau per als exiliats va ser l’entrada en vigor del nou Codi Penal eliminant la sedició el gener del 2023. L’amnistia era el moment final i definitiu, però la negativa del Suprem a aplicar-la a Carles Puigdemont ha impedit que torni amb normalitat com ho han fet la major part dels exiliats.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.