veneçuela
Els EUA donen suport a la mediació de Colòmbia, el Brasil i Mèxic per superar la crisi
Washington demana al chavisme i a l’oposició que negociïn una “transició democràtica”
El govern dels Estats Units ha donat suport explícit a la mediació liderada per Colòmbia, el Brasil i Mèxic per mirar de superar la crisi política veneçolana després de les eleccions del passat 28 de juliol, segons ha informat Efe- L’encarregat interí del Departament d’Estat per a Llatinoamèrica, Mark Wells, va assenyalar que els EUA estan “a favor del diàleg” de l’esmentada iniciativa diplomàtica i va assegurar que mantenen una coordinació “molt pròxima” amb aquests tres governs.
El diplomàtic va insistir a demanar que el chavisme i l’oposició negociïn una “transició democràtica” i va afirmar que els EUA estan “centrat a treballar amb totes dues parts” per aconseguir-lo.
El Consell Nacional Electoral (CNE) de Veneçuela va proclamar la victòria de Nicolás Maduro en els comicis sense aportar-ne proves, mentre que l’oposició va presentar en una pàgina web milers d’actes de votació que donarien la victòria aclaparadora al seu candidat, Edmundo González Urrutia. Els EUA van reconèixer l’1 d’agost la victòria electoral del líder opositor i van donar veracitat als documents presentat per l’oposició.
En un comunicat conjunt, els presidents Luiz Inácio Lula da Silva (el Brasil), Gustavo Petro (Colòmbia) i Andrés Manuel López Obrador (Mèxic) van exhortar el CNE a fer públiques les actes de votació i que hi hagi una verificació dels resultats. El CNE va lliurar dilluns les actes d’escrutini al Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), que farà una revisió del resultat pel qual Maduro va ser proclamat guanyador.
L’ens electoral no ha publicat les actes que certifiquen la victòria de Maduro, com indica la normativa legal, mentre que la Plataforma Unitària Democràtica, la principal coalició antichavista, va divulgar “el 81%” d’aquests papers, que mostren, segons l’oposició, que González Urrutia va guanyar per ampli marge, la qual cosa va desfermar protestes al país que deixen, almenys, 24 morts segons informes d’ONG i més de 2.000 detinguts.