Peix al Congrés per al president Illa

La investidura de Salvador Illa gràcies a ERC és vista pel PSOE com el final del llibre del procés i la cicatrització definitiva de la ferida de l’aplicació de l’article 155, però per a l’independentisme un govern del PSC en solitari a la Generalitat seria obrir la primera pàgina de la dimensió desconeguda. El peix al cove patentat pel pujolisme al Congrés tenia mercat perquè del 1980 al 2003 la mateixa conservera que collia el peix a Madrid el gestionava més tard a Catalunya. I el mateix en l’era dels tripartits (del 2003 al 2006 amb Pasqual Maragall i del 2006 al 2010 amb José Montilla) i en l’etapa d’Artur Mas (2010-2016), quan ERC i CiU –abans de ser independentista– tenien una motivació per rivalitzar en la pesca a mar obert a la Carrera de San Jerónimo pel rèdit de gestió dels seus consellers. Amb Illa de president en un govern monocolor que hagi restituït el major Josep Lluís Trapero com a cap dels Mossos i amb Núria Parlon a Interior, l’incentiu que Gabriel Rufián i Míriam Nogueras poden tenir per arrencar conquestes en els tres anys que a priori resten de legislatura estarà amenaçat per la desmotivació, ja que enaltirien el balanç de gestió de qui serà 133è president de la Generalitat fins al 2029. La crisi d’identitat, doncs, està servida.

El primer tast que la identitat de l’inquilí de la Casa dels Canonges no és innòcua en l’acció de Junts al Congrés s’ha viscut amb la sorpresa del vot en contra de Nogueras als objectius d’estabilitat del Ministeri d’Hisenda com a pas previ als pressupostos estatals del 2025. Ni el vot a favor del PNB va pressionar Junts, que es mou al Congrés amb una autonomia que sovint fa que a ulls del PSOE sigui un negociador impredictible. Qui millor ho resumia gràcies a la indiscreció del micròfon del pati del Congrés és el ministre Ernest Urtasun (Cultura). “No ho entenc. M’ha dit María Jesús [Montero] aquest matí que ho tenien lligat. I Bolaños, això entre nosaltres, s’ha assabentat que votaven que no en la reunió amb la Míriam [Nogueras]. Ens hem quedat de pedra perquè al Consell de Ministres ens han dit que ho tenien lligat i després resulta que no. És una hòstia per al govern”, revelava Urtasun al diputat d’ERC Francesc-Marc Álvaro sense saber que el micròfon era obert i la confidència era de domini públic. La cara d’Aitor Esteban (PNB), vigent premi Emilio Castelar a millor orador, era un poema dimarts a la Carrera de San Jerónimo.

Si ERC fa el pas d’investir Illa sense entrar al govern (alguna veu interna de pes dubta dels rèdits d’entregar la Generalitat i viure a l’oposició), la seva vida serà la de Bildu, que ha regalat a la ciència política un exemple de com guanyar les eleccions basques i ser desallotjats d’Ajuria Enea pel govern PNB-PSE no s’ha traduït en rancúnia a Madrid, sinó que és un dels socis més fiables de Pedro Sánchez a l’hora de prémer el vot a favor. I Junts, que ha bastit ponts amb el PNB, ara veurà com la motivació d’Esteban per donar rèdits al lehendakari Imanol Pradales no va amb ells. ERC i Junts tenen una única certesa i és desoladora per a ells: la fiabilitat exigent de Bildu al Congrés (“Bildu ha après molt ràpidament a practicar el peix al cove”, constatava Ferran Bel en l’entrevista de comiat en aquest diari) té premi en l’electorat basc, però el votant català s’ha emancipat de la basquitis. “Tots sabem el que s’ha de fer. El que no sabem és com guanyar les eleccions després”, va sentenciar Jean-Claude Juncker en el pitjor moment de l’última gran recessió quan presidia la Comissió Europea. L’aforisme del luxemburguès té vida pròpia en ple 2024.