Netanyahu irromp a la campanya per demanar més armes a Washington

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha irromput aquest dimecres en la campanya electoral nord-americana amb la seva intervenció, prevista des de feia temps, al Congrés dels Estats Units. Netanyahu, qüestionat al seu país, a bona part del món, i amb una relació tibant amb el president Joe Biden per la seva gestió de la guerra de Gaza, ha aprofitat per demanar més armes a Washington i aprofundir en la divisió de demòcrates i republicans.

El quart discurs que Netanyahu fa a la seu del legislatiu nord-americà ha estat precedit per una forta oposició d’organitzacions prodrets humans dels EUA i d’una part significativa de congressistes del Partit Demòcrata (una cinquantena s’han negar a assistir a l’acte) per la massacre que l’exèrcit israelià està cometent a la Franja de Gaza després de l’atac de Hamàs a Israel de l’octubre passat.

El cap del govern israleià ha qualificat els manifestants que protestaven als carrers propers al Capitoli dels EUA d’“idiotes útils” del govern iranià, a qui ha acusat de finançar aquests actes contra la guerra a Gaza que durant setmanes van sacsejar les universitats nord-americanes.

Netanyahu ha proclamat, des de la tribuna d’oradors, que els Estats Units i Israel han d’estar “units” per guanyar els qui volen “destruir la civilització”. “Els Estats Units i Israel han d’estar junts perquè quan estem junts el que passa és que nosaltres guanyem i ells perden”, ha declarat enmig d’una ovació, especialment apassionada des del sector republicà.

El primer ministre ha aprofitat la invitació dels republicans al Congrés per demanar més armes per accelerar la lluita contra Hamàs a la Franja de Gaza, un territori que assegura que no té plans de reocupar. “Donin-nos les eines més ràpid i acabarem la feina més ràpid”, ha manifestar Netanyahu, qui recentment va criticar l’administració Biden, per haver bloquejat un enviament de bombes a Israel.

Durant el seu discurs, ha plantejat per a després de la guerra l’establiment d’una zona desmilitaritzada a la Franja de Gaza que estigui administrada per autoritats civils palestines, però envoltada per un cèrcol de control militar israelià. El primer ministre israelià no ha fet cap referència a la formació d’un govern únic per a la Franja de Gaza i Cisjordània, ni a la creació d’un Estat palestí independent, que són els plans oficials dels Estats Units.