Política
Ahmed Alnaouq
Periodista palestí
“No ens esperàvem aquest genocidi d’Israel a Gaza”
“Si la guerra s’acabés demà, la gent es quedaria. He vist grafits als edificis destruïts amb el missatge «Reconstruirem Gaza»”
“Hi ha premsa occidental còmplice dels crims. Eludeixen l’assassí quan és Israel. Quan és un palestí ens deshumanitzen”
Crec en la resistència pacífica, però hi ha massacres des de fa nou mesos i el món s’ho mira impassible
El periodista Ahmed Alnaouq (Gaza, 1994) es va salvar escrivint i ara predica l’escriptura entre altres joves gazians. Quan el 2014 un míssil israelià va endur-se el seu germà gran, Alnaouq va caure en un lloc fosc. Una col·lega el va convidar a escriure sobre això en anglès per publicar-ho en mitjans occidentals. Així va sorgir We Are Not Numbers, un projecte que forma palestins perquè expliquin la seva pròpia història al món.
L’exili al Regne Unit li permet esquivar els bombardejos israelians, que el 22 d’octubre van assassinar 21 membres de la seva família –14, infants. No li fem reviure la seva pèrdua, però parlem amb ell sobre Gaza, Israel i la comunitat internacional.
Com és ser palestí i viure en un país involucrat en l’ofensiva contra Gaza?
Difícil. El Regne Unit és la causa dels problemes de Palestina. Va donar la Declaració de Balfour als sionistes perquè creessin el seu país sobre les nostres terres, sobre les cases dels meus avis. Dona a Israel cobertura diplomàtica, mediàtica i comerç d’armes. Té un paper en les massacres, en el trauma i en el patiment del meu poble. La població del Regne Unit protesta cada dissabte per un alto el foc i contra el genocidi. Des que vaig perdre la meva família, m’he sentit abraçat pel suport de la gent. Cal distingir el govern de la població.
Podia Gaza témer el que està passant ara?
La del 2014 va ser una de les guerres més grans. Jo hi era. Va ser brutal. Sabíem que podia haver-hi alguna cosa pitjor, però no esperàvem el genocidi que Israel està cometent a Gaza. Mai vam pensar que Israel fos capaç de matar la gent de fam. M’impacta que els líders del món permetin el genocidi davant seu.
La gent confia a quedar-se a Gaza o pensa marxar?
Si la guerra s’acabés demà, reconstruiria Gaza. He vist grafits als edificis destruïts: “Nosaltres reconstruirem Gaza.” Gaza és una presó a l’aire lliure. Ara, un escorxador. Però és casa nostra. Centenars de milers van quedar-se al nord malgrat l’amenaça d’Israel perquè anessin al sud. Volien ser a casa.
Bombardejar Gaza és un consens entre polítics israelians.
Molts israelians volen l’erradicació dels palestins. Ho diuen les enquestes. Els líders israelians bombardegen Gaza per apel·lar a l’audiència. Quan era petit, explicaven el mateix a les notícies.
Diu que hi ha mitjans occidentals còmplices de crims a Gaza.
Ho són. L’exèrcit israelià va entrar a casa d’un noi amb síndrome de Down i va llançar els gossos de combat contra ell. El van matar [el van abandonar dessagnant-se]. La BBC va titular: “La mort solitària d’un palestí a Gaza.” Eludeixen l’assassí quan és Israel. Quan és un palestí, s’usa un llenguatge atroç. Ens deshumanitzen.
We Are Not Numbers lluita perquè Gaza sigui escoltada al món.
La cobertura dels mitjans occidentals ens decebia. Volíem oferir als palestins una plataforma per escriure la seva història sense filtres. Formem escriptors i canviem la narrativa sobre Palestina.
Què sap de la situació a Gaza?
Uns amics em diuen que estan assedegats. No hi ha aigua neta per beure. Hi ha 50.000 dones embarassades i no poden alimentar-se bé. Pràcticament tots els hospitals estan fora de servei. La gent mor de fam. Han perdut casa seva. La majoria estan en tendes de campanya en zones atapeïdes, on l’aigua residual corre entre la població. Estan espantats. Israel comet cada dia una massacre i mata 100 persones. Nou mesos atrapats sense saber quan et caurà una bomba a sobre. Tothom ha perdut algú.
Hi haurà rendició de comptes?
Cal treballar-hi. Si no, en som còmplices. La feina ja ha començat al TIJ i el TPI. Necessitem resistir les amenaces i fer justícia.
Cometre crims sembla fàcil per a Israel. Declaren que apuntaven contra militants i els seus aliats no corroboren res.
Els EUA i el Regne Unit venen armes i Israel les fa servir per bombardejar civils. Però continuen donant-li suport, i això fa a Israel la impressió que està per sobre de la llei. És com el noi malcriat que pot fer el que vulgui. Els EUA i el Regne Unit saben que està matant infants i civils, però no els fa res.
Molts israelians diuen que els gazians van votar Hamàs, com culpant-los. Què els diria?
La meitat dels gazians són menors d’edat. Jo tinc 30 anys i mai he pogut votar a Gaza. Més del 70% dels gazians no ho ha pogut fer. I, encara que algú hagi votat Hamàs, hauria de morir? És ridícul i deshumanitzador. Trump és misogin i racista, un líder horrible. El Canadà hauria de matar els nord-americans? A més, la popularitat de Hamàs a Gaza era del 20% i des de l’octubre és encara menor. Molts a Israel busquen pretextos per justificar la crida al genocidi. Com pots dir que un civil mereix morir perquè va votar Hamàs, sabent que la meitat són infants? Com pots culpar un infant dels actes de Hamàs? És una bogeria.
Sorgiran nous grups que se sumin a la resistència armada contra Israel?
Crec en la resistència pacífica. Però sé com han actuat els pobles que han patit colonització i crims de guerra. A Gaza són massacrats 24 hores al dia des de fa nou mesos i el món s’ho mira impassible. Què se suposa que han de fer? Encara que destruïssin Hamàs, apareixeran altres grups, algun potser més extremista que Hamàs. No pots cometre matances, sotmetre i humiliar un poble i esperar que no hi hagi resposta. La gent de Palestina no és diferent de la resta del món. Qui viu sota ocupació, resisteix.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.