Des de l’aniversari de Rufus Wainwright

Rufus Wainwright és un tipus pintoresc, amb diferents nacionalitats, mig canadenc, mig ianqui i molt vinculat a Anglaterra i a França. També aquí, on ha fet un munt de concerts i fins i tot ha estrenat la seva òpera –amenaça amb tornar a Peralada–, al festival empordanès i al Teatre Real de Madrid. Potser perquè les seves visites son periòdiques o perquè el dia va ser estranyot amb precipitacions i mal temps, les platees del festival Les Nits de Barcelona a Pedralbes no es van omplir ni de bon tros, més si les comparem amb l’audiència que van tenir Simple Minds, que haurien necessitat dos dies per poder reunir tota la seva parròquia. Les coses, però, son així. Conforme vas contractant artistes més veterans, més públic et bé, a menys que siguin grans estrelles mediàtiques per a jovencells.

El cert és que en un ambient íntim, Wainwright ens va explicar tots els neguits: les esperes dels aeroports, la situació de Biden, les òperes, les col·laboracions amb Meryl Streep i el seu aniversari, que era l’endemà. Perquè es facin una idea els diré que els fotògrafs estaven condemnats a fer-li fotos de pit en amunt perquè no volia que es veiés la panxeta prominent, on destacava la guitarra, amb què va fer part del repertori. Tampoc ens va parlar del seu gosset, que va tenir un paper protagonista en la roda de premsa que va fer al Palau Robert amb motiu de Robert Mapplethorpe Flowers and People. Un diàleg visual amb l’òpera Hadrian de Rufus Wainwright, fa dos anys.

Diumenge, Rufus va iniciar el concert amb Agnus Dei i el va continuar amb una sèrie de temes conceptuals, com ara Montauk, Millbrook, Sanssouci i He Loved. En solitari i amb una certa monotonia per les limitacions guitarrístiques i el to monocord de la veu, el cantant canadenc es va ficar el públic a la butxaca mentre deia “vaig boig” per fer-nos entendre l’ agenda estressada. Com en moltes de les seves actuacions, va tenir dos moments per al seu mestre, Leonard Cohen, de qui va interpretar So Long, Marianne i Hallelujah. El públic va sortir content. A mi em va costar resistir la cita.