Unió Europea
La inflació a la zona euro es modera una dècima al juny, fins al 2,5%
Al conjunt de la Unió Europea els preus baixen al 2,6%, també una dècima menys que al maig
L’Estat espanyol registra la segona inflació més alta (3,6%) dels països de l’euro i la tercera de la UE
L’augment de preus ha retrocedit una dècima al juny a la zona euro, fins al 2,5%, i també al conjunt de la Unió Europea (UE), on ha passat del 2,7% al maig al 2,6%, segons les xifres publicades aquest dimecres per l’oficina d’estadística comunitària, l’Eurostat.
La inflació ha caigut a més de la meitat si es compara amb el 5,5% del juny de 2023 a la zona euro (tres punts més que aquest any) i el 6,4% d’aleshores als Vint-i-set (3,8 punts més que aquest mes de juny).
L’Estat espanyol ha registrat al juny una inflació del 3,6%, la segona més alta de la zona euro, només per darrera de Bèlgica (5,4%) i la tercera de la UE, on Romania ocupa el segon lloc amb el 5,3%. Les taxes més baixes són les de Finlàndia (0,5%), Itàlia (0,9%) i Lituània (1%).
Els preus del sector serveis, que s’han encarit un 4,1% en termes interanuals, continuen sent el principal impulsor de la taxa. També destaca l’augment del 2,7% dels aliments processats, l’alcohol i el tabac, una dècima menys que al maig, i dels aliments frescos, que se situen en l’1,3%, cinc dècimes menys que al maig. Els béns industrials no energètics i l’energia es mantenen relativament estables amb una pujada del 0,7% i el 0,2%, respectivament.
També es manté estable, en el 2,9%, la inflació subjacent, el mateix augment que al maig però 2,6 menys que al juny de l’any passat. Aquest indicador, que exclou els preus de l’energia, els aliments frescos i el tabac per semés volàtils, i que és el referent que utilitza el Banc Central Europeu (BCE) per establir la seva política monetària.
De fet, els analistes esperen que el BCE anunciï aquest dijous que manté invariables els tipus d’interès en el 4,25%, després que al juny els retallés un quart de punt en la primera retallada en vuit anys. Els analistes consideren que l’autoritat monetària europea esperarà a digerir la baixada del més anterior abans de realitzar més canvis. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ja va avisar que aquella primera baixada signifiqués que el preu del diner hagués de baixar cada més, sinó que hi podia haver períodes en què l’organisme decideixi no tocar-los. Lagarde va reconèixer que hi havia avenços en la lluita contra la inflació però va matisar que encara hi havia “incertesa i grans interrogants sobre el futur” i que el camí dels preus seria “accidentat fins a finals de 2024”.