La lluita de Comín per l’escó

La història es repeteix i l’escó de Toni Comín al Parlament Europeu torna a estar en l’aire. Contràriament al que va fer el seu predecessor, David Sassoli, la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, ha decidit deixar per ara vacant l’escó de l’eurodiputat electe de Junts fins que no hi hagi un pronunciament final de la justícia europea que determini si acatar la Constitució és un pas imprescindible per ser reconegut com a eurodiputat, tal com estableix la llei electoral espanyola.

Davant la negativa de Metsola, Comín ha portat el cas a la justícia europea: ha demanat mesures cautelaríssimes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè el reconegui com a eurodiputat. L’exconseller confia que la resposta arribi abans de dimarts, quan se celebra el ple de constitució de la nova cambra. En tot cas, Comín assegura que hi viatjarà, hi hagi o no resposta del tribunal. El conflicte de base és determinar si acatar la Constitució és o no un requisit indispensable per poder accedir a l’escó. Per la Junta Electoral Central (JEC) sí que ho és i per això ha deixat Comín fora de la llista oficial d’eurodiputats enviada a la cambra comunitària. Tanmateix, ho ha fet seguint un criteri contrari al que estableix la jurisprudència europea respecte a això, derivada de la sentència sobre el cas d’Oriol Junqueras. La resolució del TJUE, que va ser la que va obrir la porta del Parlament Europeu a Puigdemont i Comín el 2019, estableix que s’adquireix la condició d’eurodiputat, i les seves prerrogatives, des de l’elecció a les urnes. Malgrat que Comín esperava que Metsola actués “d’acord amb el dret europeu” i li entregués l’escó, és precisament sobre la base de la sentència sobre el cas de Junqueras que el Parlament Europeu entén que Comín podria viatjar fins a Madrid a jurar, presencialment, la Constitució. La cambra comunitària interpreta que, en tenir immunitat com a eurodiputat, no hauria de ser detingut si viatja a l’Estat. Ara bé, la jugada és arriscada i ni Comín ni Carles Puigdemont han fet aquest pas pel risc de ser detinguts. Especialment perquè l’ordre de detenció a l’Estat no està relacionada amb la seva activitat parlamentària.

Des del Parlament Europeu es justifica la decisió per una qüestió tècnica: la cambra es limita a prendre nota de la informació notificada per la JEC. Tanmateix, la decisió també té una connotació política: Sassoli, socialdemòcrata, va entregar-los l’escó després de la sentència del TJUE sobre el cas de Junqueras, tot i que la JEC no els reconegués. Metsola, que forma part de la família dels populars, ha optat ara per esperar la sentència del TJUE sobre el cas de l’escó de Puigdemont i Comín el 2019. Serà el 26 de setembre quan arribi la sentència a la qual apunta el Parlament per decidir sobre l’escó de Comín. La decisió del TJUE avalarà o no la decisió de la cambra de denegar-los l’escó el 2019. Malgrat que en primera instància el tribunal europeu va situar-se al costat del Parlament Europeu –i de l’aleshores president, el popular Antonio Tajani– en considerar que s’havia limitat a aplicar el que havia notificat la JEC, Puigdemont i Comín van recórrer contra la decisió i l’advocat general del TJUE els va donar la raó: no era necessari jurar la Constitució.

Si bé la posició de l’advocat general no és vinculant, acostuma a coincidir amb la sentència final. De fet, la mateixa defensa de Puigdemont i Comín ja tenia des de l’inici l’esperança més posada en el TJUE que en la primera instància a Luxemburg, en considerar que és més garantista. La setmana que ve els eurodiputats prendran el seu escó i la incògnita és saber què passarà amb Comín. L’eurodiputat de Junts confia poder assistir al primer ple a Estrasburg perquè “la jurisprudència és molt clara”, diu. Cinc anys després, l’escó de Comín torna a estar en l’aire.