ESTAT FRANCÈS
La ultradreta xoca contra el dic republicà
El dic de contenció contra la ultradreta va funcionar ahir a França gràcies a una gran mobilització dels votants, que va impedir que el Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen el desbordés i s’imposés com la força més votada en la segona volta de les eleccions legislatives.
Les projeccions de vot al tancament dels col·legis preveien una victòria del Nou Front Popular (NFP) –el bloc integrat per socialistes, ecologistes, comunistes i La França Insubmisa– (entre 172 i 192 diputats), seguit de Junts, la coalició centrista del president Macron (150-170). Les dues coalicions, que es van aliar en campanya per barrar el pas al govern de l’RN, van relegar finalment al tercer lloc la formació ultra (entre 132 i 135 escons), que partia com a gran favorita, si bé els últims sondejos previs a la votació l’allunyaven ja de la majoria absoluta. Els Republicans (conservadors) quedaven en quarta posició (57-67).
Només conèixer les primeres projeccions de vot, el líder de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, va certificar la desfeta del camp macronista i va exigir al president que “s’inclinés” davant del veredicte de les urnes i nomenés un primer ministre de les files de l’NFP. “Les lliçons dels vots dels ciutadans francesos són clares”, va sentenciar.
Al cap d’una estona, el primer ministre macronista, Gabriel Attal, anunciava que presentaria avui al matí la seva renúncia al president de la República. Prèviament, l’Elisi havia fet saber, a través d’un comunicat, que no prendria cap decisió fins a no veure “estructurada” la nova Assemblea, que s’ha de constituir el 18 de juliol. Macron descarta, doncs, cap acció immediata i té previst viatjar avui a Washington per assistir a la cimera de l’OTAN. El mateix Attal va donar a entendre que podria continuar en el càrrec fins almenys la inauguració dels Jocs Olímpics, el 26 de juliol.
Per la seva banda, el gran derrotat de la nit, l’RN, culpava Macron dels resultats electorals. Jordan Bardella, candidat del partit ultradretà a primer ministre, retreia al president haver empès els francesos “als braços de l’extrema esquerra” amb una aliança “contranatura” –el cordó sanitari– que els ha “privat” d’un nou govern que “redreci” el país. El candidat de Marine Le Pen va admetre la “frustració de molts francesos” però es va felicitar que el Reagrupament hagués obtingut, malgrat tot, el resultat “més important de tota la seva història”. En la mateixa línia es pronunciava Marine Le Pen, tot subratllant que l’RN va duplicar ahir els seus vots i posava, d’aquesta manera, “els fonaments d’un triomf futur”. “Això és una victòria en diferit”, va proclamar la dirigent ultradretana, qui, tot i assenyalar el “fracàs” del cap de l’Estat, no en va exigir la dimissió. L’RN, que havia superat el 30% dels vots en la primera volta, es va imposar a les quatre circumscripcions de la Catalunya del Nord.
El perill de veure aterrar la ultradreta al Palau de Matignon, seu del primer ministre, va quedar conjurat sense que cap dels tres grans blocs (RN, macronistes i NFP) aconseguís la majoria absoluta.
Els resultats aboquen a un escenari de negociacions, durant les pròximes setmanes, entre els dos blocs guanyadors per intentar formar un govern. L’NFP farà valdre la seva condició de llista més votada per forçar Macron a nomenar un primer ministre de les files de l’esquerra.
Si el Nou Front Popular i els macronistes no fossin capaços de segellar cap pacte per garantir la governabilitat, hi hauria la possibilitat encara d’un govern tècnic encarregat de gestionar el país fins d’aquí a almenys un any, quan ja es podrien convocar noves legislatives.
LA XIFRA
Victòria independentista a Nova Caledònia
En un resultat històric, l’independentista Emmanuel Tjibaou, candidat del Front d’Alliberament Nacional Canac i Socialista (Flnks), va guanyar, amb el 57% dels vots emesos, l’escó de la segona circumscripció de Nova Caledònia en imposar-se al lleialista de centredreta Alcide Ponga. Fill de Jean-Marie Tjibaou, l’històric líder independentista canac assassinat a l’atol d’Ouvéa el 1989, Emmanuel Tjibaou s’ha convertit en el primer diputat independentista canac electe des de 1986. Tjibaou és també germà de l’activista independentista Joël Tjibaou, en presó preventiva a Nouméa, capital de Nova Caledònia, per la seva participació en les protestes que van esclatar el maig passat a l’arxipèlag per la reforma del cens electoral que volia imposar París en perjudici de la població canac, majoritàriament independentista. En la primera circumscripció de Nova Caledònia, per contra, va guanyar el lleialista Nicolas Metzdorf amb el 52,41% dels vots, que s’enfrontava ala independentista Omayra Naisseline.