regne unit
Starmer promet un “govern de servei” per “reconstruir” el Regne Unit
El rei Carles III el nomena primer ministre després de l’aclaparadora victòria del seu partit a les generals de dijous
Sunak assumeix la desfeta històrica dels ‘tories’ i dimiteix com a líder de la formació
Keir Starmer, líder laborista britànic, ja és el nou primer ministre del Regne Unit, nomenat pel rei Carles III al Palau de Buckingham després de l’aclaparadora victòria del seu partit a les eleccions legislatives de dijous, en què va obtenir una majoria de dos terços al Parlament de Westminster.
Amb només dos escons per adjudicar, la formació de centreesquerra en suma 412, sis menys que el rècord obtingut per Tony Blair el 1997.
En el seu discurs abans de travessar la porta del número 10 de Downing Street, el flamant primer ministre va prometre posar en marxa un “govern de servei” encarregat d’executar la “missió nacional de reconstruir el país”.
“La feina d’implementar el canvi comença ara mateix”, va proclamar Starmer, que es va comprometre a “accions, i no paraules” per aconseguir un país més segur, més pròsper i amb més oportunitats i on “tothom sigui tractat amb respecte”. “Caminem junts plegats”, ha dit el premier, que ha convidat les diverses nacions del Regne Unit a fer front comú davant dels reptes del nou món.
En l’altra cara de la moneda, el Partit Conservador de Rishi Sunak s’enfonsa en una crisi sense precedents amb només 121 dels 650 de la cambra (250 menys dels guanyats als comicis del 2019 amb la promesa de Boris Johnson d’executar el Brexit).
En el seu discurs de comiat a Downing Street aquest divendres, un compungit Sunak ha assumit “la responsabilitat per la pèrdua de molts candidats conservadors, que han treballat de valent”. “Ho sento”, ha dit Sunak, que ha admès que, després del veredicte inapel·lable de les urnes, “el govern ha de canviar”. El premier ha anunciat també la seva dimissió com a líder conservador, que es farà efectiva “no de manera immediata” sinó quan el partit hagi preparat el relleu.
La caiguda dels tories es deu, en part, a l’inèdit avanç de la formació populista i antiimmigració Reform UK, que obté quatre escons de la Cambra dels Comuns, inclòs el del seu líder, l’exeurodiputat euròfob Nigel Farage. A l’altre extrem, també l’antic líder laborista Jeremy Corbyn obté un escó com a independent en el seu districte de Londres.
El Partit Liberal Demòcrata torna a ser la tercera força parlamentària –de moment en té 64– després d’haver arrabassat escons principalment als conservadors al sud d’Anglaterra. Una altra patacada significativa és la del Partit Nacional Escocès (SNP), que passa de 43 a 7 diputats a Westminster.
D’acord amb les últimes dades, els laboristes han obtingut un 36% del vot, contra el 23 % dels tories, amb una participació al voltant del 60%.
En el sistema electoral britànic, majoritari uninominal, guanya el candidat més votat en cadascuna de les 650 circumscripcions, al marge del percentatge de vot de les formacions a nivell estatal.
