Societat

Entrenant-se per fer l’Everest de les aigües obertes

Jere Mateo vol ser el primer nedador amb discapacitat a fer els estrets dels Set Oceans i a l’agost creuarà el canal de la Mànega

El periodista Adam Martín explica la seva història de superació, després de tenir un accident als Alps, a ‘La travessia infinita’

“En clau mental crec que estic preparat”, assegura sense saltar-se cap dels entrenaments físics

“La piscina em va retornar la confiança, però el mar m’ha donat la llibertat; la piscina és la tranquil·litat, però el mar és la pau.” Jere Mateo ha descobert que la natació en aigües obertes, tot i el fred i les adversitats, s’ha convertit en la millor aliada per aprendre a conviure amb el dolor i les seqüeles del tràgic accident que va tenir als Alps el 2015, on va perdre el seu millor amic. Primer a la piscina i després al mar, hi troba l’energia per fixar-se nous reptes dins l’aigua i s’ha proposat ser el primer nedador amb discapacitat que intenti fer les distàncies dels estrets dels Set Oceans. “No es tracta de dir que no hi ha límits i que tothom pot, però sí que s’ha de deixar d’etiquetar i tenir prejudicis davant la discapacitat”, defensa en Jere, que insisteix que només l’esforç d’entrenar-se “i tot el procés ja és un èxit” en si mateix.

El 18 d’agost del 2022, en Jere va superar el primer repte creuant els 16,1 quilòmetres de l’estret de Gibraltar. Ho va aconseguir i tot just sortir de l’aigua tenia al cap la propera fita, que dos anys després el portarà fins al canal de la Mànega. S’entrena cada dia, en aigua dolça o salada, a Mataró o Granollers, on viu, i pujant i baixant a la Costa Brava, on troba l’aigua més freda. Aquest cap de setmana, si el temps ho permet, nedarà amb un grup els 23 quilòmetres que separen Cervera de la Marenda del port de Llançà. Per aclimatar-se a les baixes temperatures, en Jere fa temps que neda a pèl, sense el vestit de neoprè, i ha guanyat pes per tenir més resistència al fred. “Hi seré una setmana abans nedant cada dia per acostumar el cos a aquesta sensació de fred tota l’estona”, explica dels dies que s’estarà a Dover esperant la trucada per sortir a mar, entre el 29 de juliol i el 3 d’agost. “Cal esperar les millors condicions i fer un sobreesforç al final perquè els corrents t’allunyen de la costa”, assenyala sobre aquesta travessa, que s’ha convertit en la més icònica per als nedadors de llarga distància, que l’anomenen “l’Everest de les aigües obertes”. L’estiu passat, en Jere va anar fins a la ria de Vigo per fer la Batalla de Rande, amb una temperatura semblant a la que es trobarà ara. Per posar-se a prova, el mateix estiu va superar els 35 quilòmetres que separen Mallorca de Menorca. “En clau mental crec que estic preparat”, assegura sense saltar-se cap dels entrenaments físics per fer una travessa on les marees, els corrents i el fred hi tindran un paper important. S’haurà d’esforçar per arribar a l’altre costat sense tocar en cap moment l’embarcació que l’acompanya i arribant a posar els peus a la pedra seca.

El llibre La travessia infinita, escrit pel periodista Adam Martín, explica la història de superació d’en Jere després de l’accident a la muntanya que el va deixar un mes en coma en un hospital a França. Després d’un any de rehabilitació a l’institut Guttmann, va conèixer l’entrenadora de natació adaptada Maria Folgado i “tot va canviar” per tornar a guanyar mobilitat. En Jere recorda com les primeres vuit piscines que es va atrevir a fer al Centre Natació Mataró van ser més dures que acabar els 38 quilòmetres a les Balears. “Continuaré fent el que faig si puc ajudar la gent i és l’excusa per animar algú a tirar endavant”, explica amb ganes de donar visibilitat a la natació adaptada i no per “demostrar res a ningú”. La ingravidesa que troba a l’aigua el reconforta. “Estic desitjant nedar quan estic ofuscat”, diu aquest nedador de llarga distància, que aprofita les travesses per “revisar” com està, sense deixar de tenir present en Salvi, l’amic que va perdre a la muntanya. “Quan fa tantes hores que nedes, és inevitable sentir-se sol, i en aquell moment ell m’acompanya”, diu d’una pèrdua molt dolorosa i un sentiment de culpabilitat que sempre l’acompanya i que l’obliga a continuar nedant i a tirar endavant i no quedar-se tancat a “l’habitació fosca”.

La propera fita per a en Jere serà el canal del Nord, entre Irlanda i Escòcia, de 34,5 quilòmetres, però amb aigües molt més gèlides. “Crec que per a mi serà la més difícil per haver d’aguantar baixes temperatures tantes hores. Això m’obligarà a anar a fer entrenaments en llocs d’alta muntanya”, diu sense voler avançar-se i posant tota l’atenció i esforços a fer el canal de la Mànega.

Encara li faltarà per completar la llista dels Set Oceans: l’estret de Cook, entre les illes del nord i el sud de Nova Zelanda; el canal de Molokai o de Kaiwi, entre les dues illes de Hawaii; el de Catalina, al sud de Califòrnia i fins a la costa de Los Angeles, i l’estret de Tsugaru, al Japó. D’aquesta última travessa té constància que la normativa permet que es pugui pujar dalt de la barca, sense desqualificar i verificant el punt exacte, quan es divisen taurons. Espero que la resta també ho tinguin previst dins la normativa.

35
quilòmetres
es calcula que hi ha en línia recta des de Dover fins a tocar de la costa francesa.
1927
l’any
en què deu persones van aconseguir creuar el canal de la Mànega, que s’ha convertit en la travessia més icònica i prestigiosa per als nedadors d’aigües obertes.
80/20
és la norma
dels nedadors de llargues distàncies: es considera que en una travessa un 80% és esforç mental i el 20%, físic.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.